Jordi Tàrrega i Sangüesa és membre de la comissió sectorial socioeducativa de Compromís per Castelló.
“La transformació i el creixement d’una ciutat hauran d’estar presidits per l’harmonia entre les noves necessitats i la perpetuació de construccions i símbols que constitueixen referents clars del seu passat i de la seva existència. La planificació urbana haurà de tenir en compte el gran impacte de l’entorn urbà en el desenvolupament de tots els individus, en la integració de les seves aspiracions personals i socials i haurà d’actuar contra la segregació de generacions i de persones de diferents cultures, les quals poden aprendre molt les unes de les altres.
L’ordenació de l’espai físic urbà atendrà les necessitats d’accessibilitat, trobada, relació, joc i esbarjo i un major apropament a la natura. La ciutat educadora atorgarà una cura especial a les necessitats de les persones amb dependència, en la planificació urbanística i d’equipaments i serveis, amb la finalitat de garantir-los un entorn amable i respectuós amb les limitacions que puguin presentar, sense que hagin de renunciar a la màxima autonomia possible.”
Aquest és el punt 8 de la Carta de Ciutats Educadores, a l’apartat “El compromís de la ciutat”.
La ciutat ha de ser pensada i planificada pels responsables polítics, i també pels tècnics, com si fora un ésser viu. La ciutat ha de conservar l’harmonia i fer compatible la conservació d’elements del seu passat, no perdre mai els orígens, i al mateix temps no renunciar a créixer i a la necessària modernització. I també ser conscients que la ciutat influeix, i molt, sobre la ciutadania, sobre totes les persones que en ella viuen i conviuen. Les persones serien, seguint amb el símil de l’ésser viu, les cèl·lules que conformen els diferents òrgans d’aquest gran ésser viu que és la ciutat.
Totes les persones que viuen a la ciutat tenen la seua funció, la seua feina, el seu rol, i també tenen el seu lloc físic, viuen a un carrer o barri determinat, treballen o estudien al mateix, o potser a un altre. És prioritari, i una obligació de governants i tècnics municipals, lluitar per la inclusió i contra la segregació de cap col·lectiu o minoria dels que conformen la ciutadania.
L’espai físic urbà, la ciutat, és un lloc per a viure, treballar, estudiar, relacionar-se, gaudir del temps lliure, consumir i produir cultura, i ningú pot quedar exclòs, la ciutat ha de ser acollidora pels menuts i pels grans, pels nadius i pels nouvinguts, per a totes les persones siguen les que siguen les seues capacitats físiques, psíquiques i sensorials, siga quin siga el seu color de pell, la seua llengua, les seues creences i les seues idees.
Encara estem molt lluny d’aconseguir aquest objectiu, però, si més no, ara sembla que ja caminem pel camí bo i en el sentit correcte, esperem que cap entrebanc ens faça equivocar-nos quan arribem a la propera cruïlla. És ben cert que la Covid-19, la pandèmia, amb confinament i restriccions diverses, ens farà alentir la marxa, com en tants altres camps de l’activitat humana, l’economia està resultant afectada i això repercutirà en la disponibilitat de recursos per a la despesa pública. Què aquesta vegada no resultem perjudicats els de sempre…
