fbpx

Diputaci贸 Castell贸 de la Plana Vila-real Almassora Benicarl贸 Borriana Vall d'Uix贸 Vinar貌s Onda Altres municipis

Autodeterminaci贸, l’enigm脿tica clau del govern espanyol – L’opini贸 de Jordi Dosd脿

Autodeterminaci贸, l’enigm脿tica clau del govern espanyol  – L’opini贸 de Jordi Dosd脿

En temps de guerra ning煤 parla d’educaci贸, no 茅s not铆cia ni quan aules han estat fusionades per insufici猫ncia de mestres i les r脿tios disparades 鈥揺n la majoria de centres sobrepassant el legal鈥 i obligant a la gent a fer hores de cua a un 煤nic lloc per comunitat aut貌noma si volen treballar d’all貌 que ja estan exercint.

Aix貌, clar, mentre alguns comentaven que un Louis Vuitton era un regal habitual. No s茅 per a qui, ser脿 per als que atracaven les escoles amb percentatges i deixaven a pares, mares i xiquets amb el cul a l’aire, a barracons. La quadrilla dels dos milions de peles eren m茅s importants que cap fam铆lia. Vergonya d’assaltar als m茅s menuts, als 煤nics veritablement innocents.

De la mateixa manera, en aquests temps de formaci贸 de govern 鈥搈茅s durs que la guerra, o aix貌 mostra la dificultat per avan莽ar鈥 pareix que ning煤 parla ja d’un dels temes tend猫ncia fa poc m茅s d’un parell de mesos, l’autodeterminaci贸.

A Catalunya, al Pa铆s Basc o on siga. Real, program脿tica o del tipus que toque. Cap dirigent diu res, i si ho fan, 茅s amb l’expressi贸 l铆nia roja a prop.

Entre el prost铆bul de l’est i la mercadot猫cnia de butaques, ja no hi ha temps per comentar cap altra cosa. Que, per cert, hi ha alguna cosa que siga m茅s casta que tenir les butaques reservades al teu nom? Ja m’imagine la situaci贸: 鈥淣o, 茅s que els meus col路legues volen uns per a ells, uns de diferents, de distint color identificatiu i etiquetats, per a no confondre’ns en entrar鈥. Per a no dormir. L’altre dia, a m茅s a m茅s, deien que volien platea. D’ac铆 a quatre dies demanen llotja presidencial.

Despr茅s dels m茅s de quaranta dies de les eleccions veiem que les grans difer猫ncies reals s贸n el refer猫ndum o no. Perqu猫 els ataronjats hi havien prepactat oficiosament tot amb els populars, fins a la desfeta valenciana. I eren el dimoni no fa massa.

Els rogencs estan plantejant-se arrimar-se als diners iranians. Diners del dimoni l’any 2015.
Els morats han passat de no preocupar-se per seients i prometre que el que importa 茅s tornar les institucions a la gent 鈥揹ecent, com diuen sempre鈥, a necessitar les butaques per a assegurar-se que es complisca tot aix貌. Butaques del dimoni fa no res. Igual es que la gent decent s贸n 煤nicament ells.
Dels blavencs no cal comentar res, en la seua l铆nia. Escoltes telef貌niques del dimoni!
Per貌, m茅s enll脿 de que prompte es forme govern o no, caldria escoltar 鈥搊 llegir鈥 quines s贸n les possibilitats pel que fa a l’autodeterminaci贸.

No massa volen refer猫ndum, i els que el demanen, com seria? Un que tingu茅s validesa? O seria 煤nicament exploratori? Participaria tot el pa铆s, o nom茅s les regions que busquen la secessi贸?
Fa falta saber quines s贸n eixes alternatives que proposen els diferents partits pro dret d’autodeterminaci贸, perqu猫 ac铆 tots sabem que s’ha de moure mecanismes i emprar estrat猫gies per a millorar les situacions d’algunes comunitats, com alguns diuen. Per貌 quins s贸n els moviments a fer? I de no tractar-se d’una separaci贸 de l’estat espanyol, seria un canvi d’aspecte legislatiu? Tenen aquestes regions m茅s drets que la resta, s贸n m茅s iguals? O 茅s una modificaci贸 a nivell econ貌mic la que es demana? Llavors tots els que donen al pa铆s m茅s del que reben la podrien sol路licitar.

Si el que es pret茅n 茅s formar govern i ja no importen els colors ni les hist貌ries passades, si tots els programes estan subjectes a debat i l’煤nica gran difer猫ncia insalvable 鈥揹e moment鈥 茅s el dret a decidir, aleshores estar m茅s o m茅s lluny de pactar dependr脿 directament de quin tipus de consulta es demana i com de profundes siguen les reformes regionals.

El fet, fet est脿 i votar ja no ho podem fer 鈥搊 s铆, igual nom茅s cal esperar un poc鈥, per貌 els ciutadans i les ciutadanes haurem de saber a qu猫 atenir-nos una vegada es forme govern. Tenim dret a saltar d’alegria o esfondrar-nos plorant en con茅ixer la not铆cia.

El que queda clar despr茅s de tot el mal de cap es que, l’element tal vegada m茅s rellevant i decisiu per a ficar-se d’acord o no, 茅s el major misteri del pa铆s. Ning煤 no en sap res.

Quina 茅s la f贸rmula que dur脿 pau a terres envoltades d’esperan莽a independentista aix铆 com a aquelles que no? Quan pretenen revelar-nos els grans l铆ders 鈥搃 l’alt鈥 el secret als que hem, estem i anem a estar sofrint tot a莽貌?

Tal vegada Cultura no plore per l’espillet, sin贸 pel que li deia aquest, al cap i a la fi tothom necessitem escoltar, de tant en tant, paraules agradables. Fa temps que el poble es queda af貌nic intentant fer-la somriure de nou, per貌 s贸n ells els que saben on est脿. S贸n ells, al final, els 煤nics que poden fer-la feli莽 de nou i, amb aix貌, benaurats a nosaltres.

L’autor d’aquest text 茅s Jordi Dosd脿 Marqu茅s, ell 茅s de Borriana. Diplomat en Magisteri d’Educaci贸 Prim脿ria per la UJI i actualment estudiant de Psicologia.

Leave a Reply

Your email address will not be published.