Amb la nova reforma de la LOMCE, els estudis d’humanitats queden desprestigiats. Europa i especialment el sistema educatiu espanyol volen oblidar el seu passat. I la filosofia és la que es porta la pitjor part; deixa de tenir importància en les aules i queda relegada a assignatura optativa sent així, que d’aqueixa manera, els alumnes que estiguen cursant els estudis de batxillerat podran rebre el graduat sense haver cursat aquesta assignatura en absolut. I és que els nostres actuals governants semblen pensar que la filosofia no té cap utilitat. Quina necessitat posseeix la filosofia? És ella de la mateixa utilitat que les ciències? Palmari és que les carreres universitàries amb més eixides o “futur” són aquelles en les quals impera la raó cientificotècnica o instrumental, o siga, on els avanços de ciència tal com l’entenem avui dia són els absoluts protagonistes.
Així doncs, la filosofia no seria, a priori, més que una ingent quantitat de paraules incomprensibles, rares i fins a avorrides. Quines insensateses diuen els filòsofs!, diuen uns. O, para què ens serveixen les reflexions filosòfiques de Plató, Aristòtil o Nietzsche en ple segle XXI?, pensaran altres… Senyores i senyors, la filosofia no té cap utilitat; per descomptat cap si les reflexions filosòfiques es veuen des del punt de vista d’una raó instrumental, perquè aquestes reflexions no els donaran a vostés de menjar ni els obriran la possibilitat d’un futur excel·lent ple d’èxits professionals. La filosofia o qualsevol intent de la mateixa, és alguna cosa inútil des del punt de vista de tot avanç científic. No obstant açò, seria menester dir que tota reflexió filosòfica fa una mica de vital importància: la filosofia sembra dubtes; permet que el dubte sorgisca i prenga un lloc rellevant en el nostre pensament. Desperta el nostre sentit crític de la realitat. Ens fa qüestionar les circumstàncies que ens envolten, distingir entre el que les coses són en la seua essència i el que aparentment són.
La filosofia es preocupa per fer que no perdem el nord, l’orientació, en aquest món que canvia contínuament i a velocitats sorprenents. La filosofia, dit orteguianament, no és una altra cosa que l’intent de coneixement de món, de la realitat, de les circumstàncies que ens envolten, en el sentit més radical. Les ciències en certa manera parteixen d’un objecte limitat, des d’un punt de vista limitat, mentre que la filosofia vol qüestionar tot açò, dubte i aspira a anar darrere del desconegut per a nosaltres, aspira a orientar-nos en un món de radical desorientació, aspira, dic, a fer tot açò íntegrament, no solament dedicant-se a una parcel·la de la realitat com fan les ciències que tenen com a model la física i de la raó instrumental que tant impera en les nostres societats actuals. Doncs aquest paradigma naturalista, fisicalista i interpretatiu de les ciències no és, en última instància, més que un coneixement simbòlic, que només posseeix uns punts de contacte amb la realitat i que, moltes de les vegades, en intentar explicar i comprendre els altres sabers i àmbits de la realitat, piga de reduccionista i de no atendre als valors, les emocions, les aspiracions …
Així les coses, Quina utilitat pot exercir ja la filosofia en les nostres societats? Vivim en l’era de les presses, la informació massiva i l’individualisme exacerbat i, tal vegada, el pensament filosòfic ens faça més mancada que mai. Tal vegada la filosofia tinga una funció secundària i de salvació. La filosofia posseeix una funció secundària en el sentit que es tracta d’un saber de segon nivell. Ens permet posar-nos en una posició d’altura, pujar al cim d’una muntanya i veure des d’allí la resta d’activitats humanes que es duen a terme. El pensament filosòfic és el que és el llevat del pa, diríem fent referència a aqueix geni que va ser Unamuno. Un pot fer pa sense llevat però li eixirà més malaltís que si aquest la tinguera.
Nosaltres podem realitzar la resta d’activitats humanes sense filosofia però sense aqueix dinamisme d’explorar, si es fes constants preguntes, jutjar adequadament i comprendre el que passa en el nostre món – que açò és el que és la filosofia – poca cosa podríem fer. Per açò fa falta una reflexió filosòfica en la ciència, en l’economia, en la política …
Doncs bé, només ens quedarà dir-los als nostres governants: Dames i cavallers, no tiren vostés de les aules la capacitat de pensar de forma crítica, de comprendre el nostre món, perquè l’estudi de les diferents cosmovisions dels diferents pensadors que hi ha hagut al llarg de la història no és alguna cosa intranscendent ni tediós, per molt que a simple vista puga semblar-ho – ja saben vostés, ser i semblar són coses diferents- sinó que la reflexió filosòfica és una síntesi del nostre passat que ens portarà a comprendre de manera adequada per què en el nostre present estan ocorrent les coses d’aquesta manera i així ens evitarà cometre aquests errors o uns altres en el futur. I ací radica la funció de salvació de la filosofia.
Perquè el passat no està passat sinó que és el coneixement d’aquest el que ens possibilita un projecte de futur. El passat contínuament torna a nosaltres mitjançant el llenguatge, i dins d’aquest passat estan tots els ensenyaments de la filosofia que ens és menester conservar per a no esborrar els nostres orígens, perquè si açò arribava a ocórrer, seria nostra total perdició. La filosofia és l’arma més preuada que posseïm contra les ideologies i els totalitarismes, els debats tergiversats que contínuament apareixen en les televisions, contra els prejudicis creats per la ignorància i el desconeixement; la filosofia és l’origen de les democràcies i de les llibertats dels individus i de les llibertats col·lectives … No la deixem relegada, amagada i desprestigiada de les nostres aules, del nostre dia a dia…no assassinem deliberadament les humanitats doncs són el bressol de la nostra cultura, de les nostres llibertats. Les humanitats, i entre elles la filosofia, ens ajuden a donar sentit, a viure, a viure deixant de costat la ignorància mitjançant un pensament crític. I açò ens ajuda a ser lliures i “ser lliure és voler la llibertat dels altres” va dir una vegada Simone de Beauvoir.
