fbpx

Diputaci贸 Castell贸 de la Plana Vila-real Almassora Benicarl贸 Borriana Vall d'Uix贸 Vinar貌s Onda Altres municipis

Bene茂da filosofia – L’opini贸 de M贸nica Meirosu

Bene茂da filosofia – L’opini贸 de M贸nica Meirosu

Amb la nova reforma de la LOMCE, els estudis d’humanitats queden desprestigiats. Europa i especialment el sistema educatiu espanyol volen oblidar el seu passat. I la filosofia 茅s la que es porta la pitjor part; deixa de tenir import脿ncia en les aules i queda relegada a assignatura optativa sent aix铆, que d’aqueixa manera, els alumnes que estiguen cursant els estudis de batxillerat podran rebre el graduat sense haver cursat aquesta assignatura en absolut. I 茅s que els nostres actuals governants semblen pensar que la filosofia no t茅 cap utilitat. Quina necessitat posseeix la filosofia? 脡s ella de la mateixa utilitat que les ci猫ncies? Palmari 茅s que les carreres universit脿ries amb m茅s eixides o 鈥渇utur鈥 s贸n aquelles en les quals impera la ra贸 cientificot猫cnica o instrumental, o siga, on els avan莽os de ci猫ncia tal com l’entenem avui dia s贸n els absoluts protagonistes.

Aix铆 doncs, la filosofia no seria, a priori, m茅s que una ingent quantitat de paraules incomprensibles, rares i fins a avorrides. Quines insensateses diuen els fil貌sofs!, diuen uns. O, para qu猫 ens serveixen les reflexions filos貌fiques de Plat贸, Arist貌til o Nietzsche en ple segle XXI?, pensaran altres鈥 Senyores i senyors, la filosofia no t茅 cap utilitat; per descomptat cap si les reflexions filos貌fiques es veuen des del punt de vista d’una ra贸 instrumental, perqu猫 aquestes reflexions no els donaran a vost茅s de menjar ni els obriran la possibilitat d’un futur excel路lent ple d’猫xits professionals. La filosofia o qualsevol intent de la mateixa, 茅s alguna cosa in煤til des del punt de vista de tot avan莽 cient铆fic. No obstant a莽貌, seria menester dir que tota reflexi贸 filos貌fica fa una mica de vital import脿ncia: la filosofia sembra dubtes; permet que el dubte sorgisca i prenga un lloc rellevant en el nostre pensament. Desperta el nostre sentit cr铆tic de la realitat. Ens fa q眉estionar les circumst脿ncies que ens envolten, distingir entre el que les coses s贸n en la seua ess猫ncia i el que aparentment s贸n.

La filosofia es preocupa per fer que no perdem el nord, l’orientaci贸, en aquest m贸n que canvia cont铆nuament i a velocitats sorprenents. La filosofia, dit orteguianament, no 茅s una altra cosa que l’intent de coneixement de m贸n, de la realitat, de les circumst脿ncies que ens envolten, en el sentit m茅s radical. Les ci猫ncies en certa manera parteixen d’un objecte limitat, des d’un punt de vista limitat, mentre que la filosofia vol q眉estionar tot a莽貌, dubte i aspira a anar darrere del desconegut per a nosaltres, aspira a orientar-nos en un m贸n de radical desorientaci贸, aspira, dic, a fer tot a莽貌 铆ntegrament, no solament dedicant-se a una parcel路la de la realitat com fan les ci猫ncies que tenen com a model la f铆sica i de la ra贸 instrumental que tant impera en les nostres societats actuals. Doncs aquest paradigma naturalista, fisicalista i interpretatiu de les ci猫ncies no 茅s, en 煤ltima inst脿ncia, m茅s que un coneixement simb貌lic, que nom茅s posseeix uns punts de contacte amb la realitat i que, moltes de les vegades, en intentar explicar i comprendre els altres sabers i 脿mbits de la realitat, piga de reduccionista i de no atendre als valors, les emocions, les aspiracions 鈥

Aix铆 les coses, Quina utilitat pot exercir ja la filosofia en les nostres societats? Vivim en l’era de les presses, la informaci贸 massiva i l’individualisme exacerbat i, tal vegada, el pensament filos貌fic ens fa莽a m茅s mancada que mai. Tal vegada la filosofia tinga una funci贸 secund脿ria i de salvaci贸. La filosofia posseeix una funci贸 secund脿ria en el sentit que es tracta d’un saber de segon nivell. Ens permet posar-nos en una posici贸 d’altura, pujar al cim d’una muntanya i veure des d’all铆 la resta d’activitats humanes que es duen a terme. El pensament filos貌fic 茅s el que 茅s el llevat del pa, dir铆em fent refer猫ncia a aqueix geni que va ser Unamuno. Un pot fer pa sense llevat per貌 li eixir脿 m茅s malalt铆s que si aquest la tinguera.

Nosaltres podem realitzar la resta d’activitats humanes sense filosofia per貌 sense aqueix dinamisme d’explorar, si es fes constants preguntes, jutjar adequadament i comprendre el que passa en el nostre m贸n 鈥 que a莽貌 茅s el que 茅s la filosofia 鈥 poca cosa podr铆em fer. Per a莽貌 fa falta una reflexi贸 filos貌fica en la ci猫ncia, en l’economia, en la pol铆tica 鈥

Doncs b茅, nom茅s ens quedar脿 dir-los als nostres governants: Dames i cavallers, no tiren vost茅s de les aules la capacitat de pensar de forma cr铆tica, de comprendre el nostre m贸n, perqu猫 l’estudi de les diferents cosmovisions dels diferents pensadors que hi ha hagut al llarg de la hist貌ria no 茅s alguna cosa intranscendent ni tedi贸s, per molt que a simple vista puga semblar-ho 鈥 ja saben vost茅s, ser i semblar s贸n coses diferents- sin贸 que la reflexi贸 filos貌fica 茅s una s铆ntesi del nostre passat que ens portar脿 a comprendre de manera adequada per qu猫 en el nostre present estan ocorrent les coses d’aquesta manera i aix铆 ens evitar脿 cometre aquests errors o uns altres en el futur. I ac铆 radica la funci贸 de salvaci贸 de la filosofia.

Perqu猫 el passat no est脿 passat sin贸 que 茅s el coneixement d’aquest el que ens possibilita un projecte de futur. El passat cont铆nuament torna a nosaltres mitjan莽ant el llenguatge, i dins d’aquest passat estan tots els ensenyaments de la filosofia que ens 茅s menester conservar per a no esborrar els nostres or铆gens, perqu猫 si a莽貌 arribava a oc贸rrer, seria nostra total perdici贸. La filosofia 茅s l’arma m茅s preuada que posse茂m contra les ideologies i els totalitarismes, els debats tergiversats que cont铆nuament apareixen en les televisions, contra els prejudicis creats per la ignor脿ncia i el desconeixement; la filosofia 茅s l’origen de les democr脿cies i de les llibertats dels individus i de les llibertats col路lectives 鈥 No la deixem relegada, amagada i desprestigiada de les nostres aules, del nostre dia a dia鈥o assassinem deliberadament les humanitats doncs s贸n el bressol de la nostra cultura, de les nostres llibertats. Les humanitats, i entre elles la filosofia, ens ajuden a donar sentit, a viure, a viure deixant de costat la ignor脿ncia mitjan莽ant un pensament cr铆tic. I a莽貌 ens ajuda a ser lliures i 鈥渟er lliure 茅s voler la llibertat dels altres鈥 va dir una vegada Simone de Beauvoir.

Leave a Reply

Your email address will not be published.