Jordi Tàrrega i Sangüesa és portaveu de la comissió sectorial socioeducativa de Compromís per Castelló.
A l’article del mes passat hi fèiem una valoració de la meitat de la legislatura, com sempre fem la gent d’esquerra i progressista, amb el nostre tarannà sempre autocrític i poc autocomplaent, ens felicitàvem pel que s’ha fet, però també lamentàvem el molt que queda per fer. Pocs dies després de redactar l’article anterior, els populars de la nostra ciutat també en feien una valoració dels dos anys del nou govern municipal, el seu tarannà, però, és sensiblement diferent: ells no tenen la culpa de res, malgrat haver governat la ciutat vint-i-quatre anys ininterrompudament, i les conseqüències de les seues polítiques (o sovint de l’absència de polítiques municipals en molts camps) durant vint-i-quatre anys són directament imputades a aquells que fa dos anys que estan intentant redreçar la nostra ciutat i canviar el sentit de la política municipal.
Bé ho analitzava Emilio Regalado, a Levante de Castelló, amb un article titulat “Mirarse al espejo”. No repetirem el que ell va dir, però cal reconèixer la seua anàlisi concisa i al mateix temps detallada. Nosaltres ens fixarem en l’educació. No deixa de ser sorprenent que acusen l’actual Equip de Govern del mal estat de les escoles, quan ells les tenien gairebé abandonades sense escometre moltes de les imprescindibles obres menors i tasques de manteniment quotidià.
Per als populars de Castelló la d’educació sempre ha estat una regidoria menor, amb un pressupost molt baix que en gran part anava a algunes fundacions, als patronats de les quals hi pertany el nostre Ajuntament (centre associat de la UNED, Càtedra Enric Soler i Godes…), a col·laborar amb alguns premis (Vicent Marçà…), i poca cosa més. Fins i tot el manteniment i neteja dels centres d’educació infantil i primària, que són de competència municipal, eren tasca d’altres regidories. La resta de tasques: alguna convocatòria rutinària del Consell Escolar Municipal… I para de comptar.
Doncs bé, després de vint-i-quatre anys d’infragestió educativa, de política minimalista, i d’inacció en el camp de l’educació, això sí, amb la bona excusa de que els Ajuntaments no tenen competències, es permeten el luxe de qüestionar i criticar dos anys en els quals s’han fet més coses des de Ca la Vila que en els vint-i-quatre que ells han governat. Els Ajuntaments, el nostre Ajuntament, ha de tenir competències en tot allò que afecta la ciutadania, i si no les té, però qui les té no actua, té l’obligació moral d’assumir-les, i si cal, i ho considerà oportú complementar i millorar les polítiques estatals i autonòmiques. O no és això el que habitualment fa la Diputació de Castelló? Què, per cert, està governada pels populars…
El libel, o pamflet, dels populars de Castelló, diu que tot és un fracàs, tot, absolutament tot. Tan llençats van en la seua crítica desbocada que imputen a l’Ajuntament fins i tot la delinqüència, de la qual seria, o és, el màxim responsable el Sots-delegat del Govern a Castelló, correligionari d’ells si no vaig errat, i que sovint dona xifres als mitjans de comunicació que van justament en el sentit contrari.
Diuen que nosaltres som “El pacte del Frau”. I acaben dient “Que no te líen, confía en nosotros”… Vostès veuran, qui és el frau i en qui es pot confiar, o no…
