María España és regidora a l’ajuntament de Castelló pel PP.
Aquests mesos, llegint la premsa i escoltant moltes opinions referents al decret de plurilingüisme rebatejat, amb bon criteri, com el decret de “xantatge lingüístic”, m’han fet recordar els meus anys d’infància en els quals, a pesar que una part de la meua família és de parla valenciana, només escrivia i parlava en castellà perquè així em van parlar a la meua casa i així van poder decidir-ho els meus pares en aquell moment.
Recorde que al meu col·legi existien dues línies, la de castellà, en la que únicament teníem contacte, a les aules, amb el valencià en l’assignatura de Llengua Valenciana i la línia en valencià, en la que la Llengua Castellana era l’única assignatura en la que es podia parlar Castellà.
Anys de convivència i joc al pati del col·legi, en el que igual jugaves a la corda que a la “comba” , a l’amagatall que “al escondite” o a la pilota que a la pelota i tot això sense generar cap divisió, sense cap imposició, ni cap enfrontament, em van fer prendre la decisió, en total llibertat, de continuar amb els meus estudis en valencià fins a arribar a ser mestra de valencià.
I per què tota aquesta explicació? Doncs perquè estic cansada, farta d’escoltar com membres de Compromís menteixen i s’omplen la boca dient que el Partit Popular no defensa la nostra llengua, referint-se, per descomptat, a la llengua valenciana, obviant l’enriquiment que subjeu del coneixement de les dues llengües cooficials i la defensa equitativa que es pot realitzar, sense menyspreus, d’elles.
En aquest cas mai serà veritat allò que una mentida repetida moltes vegades, es converteix en una veritat, perquè el deliri que els manté allunyats de la realitat, no els deixa veure més enllà del seu camí marcat, com ruc amb ulls tapats, obviant que la veritat és que ningú ha fet més en aquesta Comunitat per la llengua valenciana que el Partit Popular. En els últims anys a Castelló , les línies amb el valencià com a única llengua vehicular, van passar a ser el 95%, mentre que en tota la Comunitat es van triplicar els alumnes que estudiaven en valencià. I en 2012, amb la implantació del decret de Plurilingüisme del Partit Popular es va donar un pas més per aconseguir l’equilibri d’ambdues llengües i incorporar gradualment l’anglès, demanat a crits per la societat, i d’aquesta forma proporcionar gran riquesa lingüística a l’alumnat.
I va arribar Vicent Marzà, àlies Àtila i en lloc de seguir proporcionant l’accés a la llengua sense fanatismes, va liquidar la convivència substituint-la pel conflicte, va començar a dedicar-se a retallar drets, va suspendre programes experimentals superplurilingües com el del Sanchis Yago, va fer xantatge amb certificacions automàtiques de l’idioma estranger condicionades a una major càrrega lectiva del valencià, no va respectar la idiosincràsia de cada zona i ha creat un caos sense precedents en el sistema educatiu valencià, desoint al TSJ que, en els últims dies, ha confirmat la suspensió cautelar del seu decret de plurilingüisme.
Mai permetrem la subjugació forçosa del poble valencià a una llengua que estimem, respectem i som lliures d’utilitzar o no, mai ningú ens dirà en que idioma cantar, pensar o fins i tot escriure una carta d’amor, perquè encara que no perden ocasió d’atacar-nos, aquí estarà el Partit Popular, lluitant per decidir en llibertat i per defensar les nostres llengües perquè són el nostre patrimoni, el que ens enorgulleix com a valencians i també com a espanyols.
