fbpx

Diputaci贸 Castell贸 de la Plana Vila-real Almassora Benicarl贸 Borriana Vall d'Uix贸 Vinar貌s Onda Altres municipis

“Democr脿cia, partits i societat” – L’opini贸 de Sebasti谩n Bretones

“Democr脿cia, partits i societat” – L’opini贸 de Sebasti谩n Bretones

Ja 茅s cosa assumida la crisi del sistema pol铆tic espanyol, crisi que en un dels seus aspectes crucials, afecta els partits pol铆tics i els seus mecanismes democr脿tics interns. L’actual sistema聽 representatiu, parlamentari i constitucional, no deixa de ser en el fons una partidocr脿cia en la que uns pocs membres de cada organitzaci贸 pol铆tica prenen la majoria de les decisions.

脡s imperatiu afrontar el problema dels partits, si volem democratitzar la nostra societat, perqu猫 paradoxalment, tamb茅 s贸n la soluci贸. El problema dels partits 茅s el problema de la democr脿cia actual mateixa, de la democr脿cia representativa ( un ox铆moron per als antics), 茅s a dir el problema de la legitimitat de les organitzacions pol铆tiques per a representar a un sector de la societat.

Uns partits que pareixen haver-se allunyat del seu s貌l nutrici i han acabat convertint-se en aparells burocr脿tics, de poder, niant en les institucions i teixint xarxes clientelars que els perpetuen a trav茅s de la captaci贸 del vot. Uns partits que s贸n vistos no com l’expressi贸 de la consci猫ncia pol铆tica dels ciutadans, sin贸 com a estructures autorreferencials, amb les seues lluites cainites allunyades dels problemes del com煤 dels mortals. Uns partits morts, ja que allunyats de la classe o grup social que els va veure n脿ixer, del projecte que els impulsava (ret貌rica a banda), apareixen davant de la societat com a ens alienats, externs, i per tant, sense res a veure o oferir a la societat que els va veure n脿ixer.

Uns dels seus greus problemes 茅s el de la democr脿cia interna. Democr脿cia 茅s participar, delegant nom茅s quan siga estrictament necessari; i 茅s sobretot, decidir. De poc val participar, incl煤s amb la major llibertat d’expressi贸 si la presa de decisions es furta als participants, si la presa de decisions es realitza en altres inst脿ncies o es redu茂x al joc de faccions i la lluita pel control de l’aparell i les butaques que comporta.

Hi ha veritat incommovible: Tot la realitat 茅s material, tot el material canvia, sobretot si 茅s un organisme viu. Res 茅s permanent, est脿tic, imm貌bil, excepte el que mor. 鈥淭ot flu茂x, tot canvia鈥 que deia el fil貌sef grec. I a莽貌 val, salvant la met脿fora biol貌gica, per als partits. Com diu Julio Anguita: 鈥淟’organitzaci贸 dels partits (鈥) ha de plantejar-se. L’猫poca dels partits tradicionals ha desaparegut (鈥), necessiten dotar-se d’una altra organitzaci贸, distinta, perqu猫 eixa 猫poca ja ha periclitat. Produ茂x temor haver de plantejar esta transformaci贸.鈥 Temor davant de la novetat, q眉esti贸 perfectament normal i humana. No obstant aix貌 no sols produ茂x temor sin贸 tamb茅 resist猫ncies que caldr脿 v茅ncer. Resist猫ncies, in猫rcies, interessos i relacions de poder. Quasi res. Caldr脿 v茅ncer mentalitats ancorades en un temps que no tornar脿. Mentalitats refract脿ries al canvi, perqu猫 obri la porta a l’insospitat, el dubte,, el que 茅s desconeix i sobretot enfronta l’estatus quo. No hi ha res m茅s conservador que eixe pensament que nega la necessitat transformaci贸 amb l’argument de 鈥淪i sempre s’ha fet aix铆, b茅 est脿, 驴per a qu猫 canviar?

La lluita est脿 declarada: Entre la novetat i all貌 vell (que no sols per ser nou ha de ser bo i no sols per ser vell ha de ser ro铆n). Entre l’atreviment i la gosadia de plantejar canviar all貌 que mereix ser canviat, i aquells, conservadors, que tenen por al futur, ancorats en formules desgastades. Entre aquells que propugnen la creaci贸 d’una ferramenta 煤til i efectiva per a les classes populars, inserix en les lluites reals de la societat real, i aquells que viuen en un m贸n fantasmal, passat, amb les seues velles formules i llocs comuns. Formules i llocs comuns que ja no s贸n significatius per quasi ning煤.

La lluita est脿 ac铆, oberta, i amb Galileu podem afirmar: 鈥淓ppur si muove鈥 鈥淚 no obstant aix貌, es mou.鈥

sebatian-bretones

Leave a Reply

Your email address will not be published.