fbpx

Diputació Castelló de la Plana Vila-real Almassora Benicarló Borriana Vall d'Uixó Vinaròs Onda Altres municipis

“Desnonaments, qüestió de totes (?)” – L’opinió de César Jiménez

“Desnonaments, qüestió de totes (?)” – L’opinió de César Jiménez

El tancament del període d’esmenes per la Llei de Funció Social de l’Habitatge que s’aprovarà a primers del 2017 a les Corts valencianes ja ha conclòs i això ens permet veure fins a quin punt l’aposta de cadascun dels grups parlamentaris s’assembla més a les demandes que les persones afectades i els moviments socials, encapçalats per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), han sostingut aquests últims anys.

Podem ha deixat clar el seu posicionament en aquesta fase i ha condicionat de manera clara a què els grups parlamentaris que conformen el govern valencià, Compromís i PSPV, feren un pas més enllà sobre la proposta inicial d’avantprojecte que va emanar del Consell. Encara així hi ha dues qüestions que es posaran damunt la taula en el debat d’esmenes en comissió, gràcies a esmenes signades únicament pel grup parlamentari Podemos-Podem, com són un aprofundiment en les mesures que tenen a veure en la lluita contra la pobresa energètica i la introducció de mesures per lluitar contra el sobreendeutament de les famílies fruit dels deutes hipotecaris.

Significa que estem fent passos en la lluita contra els desnonaments? Sí, de manera rotunda. Vol dir açò que acabarem amb el drama dels desnonaments en el curt termini? Lamentablement la resposta és no. I per què? Quin són els límits que impediran aturar aquesta xacra? Per desgràcia hem de mirar a Madrid i per més desgràcia encara allà continua assegut Mariano Rajoy.

La fi dels desnonaments requereix, com a mínim, la reforma de dos àmbits normatius d’abast estatal: la Llei 1/2000 d’Enjudiciament Civil i el corpus normatiu que té a veure amb la regulació del mercat hipotecari. Aquestes normes han estat pensades i configurades per prioritzar els interessos de les entitats financeres que han formalitzat les hipoteques per damunt dels interessos de les famílies que accedien a aquestes. Els tribunals europeus de justícia han dictaminat de manera recurrent en contra de preceptes que recull la normativa espanyola en matèria hipotecària i els governs espanyols de torn, o bé han fet tímides reformes cosmètiques que no resolien la qüestió de fons, o bé directament han fet oïdes sordes al que arribava d’Europa. Unes vegades tan atents i altres fan com si no res.

Els temps recents que albiraven un canvi que finalment no s’ha concretat a la velocitat que a molta gent ens haguera agradat, van portar un raig d’esperança a moltes famílies que han perdut la seua casa o estaven a punt d’entrar en aquesta dramàtica llista. Ara fa poc va caure un gerro d’aigua freda al seu damunt, com si no fos poc amb la gelor que han de patir com que no poden escalfar el seu habitatge o l’aigua amb què es renten. Un govern continuista del Partit Popular no els ofereix cap garantia, ni una. Aquells que han demostrat la falta de sensibilitat i s’han preocupat de la defensa aferrissada dels interessos especuladors dels grans tenedors d’habitatges oposant-se inclús a les sentències europees no portaran la solució. Tampoc no l’esperàvem d’ells, dels qui amenacen als parlaments autonòmics que gosen legislar en la matèria amb recursos d’inconstitucionalitat que acaben aturant les lleis. No calia esperar del Partit Popular el mínim gest cap a les famílies desnonades, i per això no ha sorprés l’esmena a la totalitat que els populars valencians han presentat a la llei valenciana, qüestió que endarrerirà la seua entrada en vigor, perllongant el sofriment de les persones que viuen al fil del precipici.

De qui s’esperava alguna cosa més és de qui ha facilitat el govern de Mariano Rajoy renunciant a canvis legislatius a curt termini. Aquells que ara veuen com qualsevol iniciativa emanada des del Congrés que pose contra les cordes al Govern espanyol serà resposta amb una amenaça de convocatòria d’eleccions anticipades, qüestió que atemoreix al PSOE. Aquest era el gest de responsabilitat que tancava altres alternatives de govern? És por a unes noves eleccions o pot ser les entitats financeres tenen tenallat al PSOE pel deute que té amb les mateixes? O seran ambdues coses o no sabrem el que serà, perquè des del partit de la Gestora no semblen donats a explicar amb detall de què es tracta.
Pot ser de les qüestions més injustes que es viuen a Espanya són els desnonaments i les implicacions de la Llei Mordassa, que impedeix les desnonades exercir el seu crit de ràbia contra qui els està furtant la casa. Totes dues duraran en el temps, almenys una legislatura més. Aquí a les comarques valencianes hem estat al capdavant en les estadístiques de desnonaments quant a l’Estat i teníem moltes esperances dipositades en un canvi al govern que, precisament el President Ximo Puig va contribuir a tancar de manera definitiva un funest 23 d’octubre a Ferraz. Quan teníem una llei a punt, quan s’havia fet treballant amb les afectades, quan estem disposats a arribar més lluny. Per açò de vegades ens preguntem si aturar els desnonaments serà qüestió de totes.

cesar-jimenez

  1. Tota la raó César. Vorem que pasa a Madrid amb la llei mordassa. Tornaràn a retratar-se?

    Reply

Leave a Reply

Your email address will not be published.