Jordi Tàrrega i Sangüesa és portaveu de la comissió sectorial socioeducativa de Compromís per Castelló
Aquest és el nom que la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport li ha posat a un ambiciós pla que pretén accelerar la construcció i reforma dels centres educatius al País Valencià.
L’actual Govern de la Generalitat, a més d’un penós finançament autonòmic, es va trobar amb una Administració raquítica pel que fa a recursos humans i amb la impossibilitat de millorar-la, atès que hi ha nombroses mesures d’austeritat que li impedeixen dotar-se de més personal. A més a més, la pèssima gestió del Partit Popular va crear un entramat d’empreses públiques, entre elles Ciegsa que era l’encarregada de la construcció dels centres educatius, que només servien per a centrifugar el deute i per a col·locar a moltes persones afins amb poca feina i bons sous. És a dir que a sobre la taula hi ha molta feina per fer i pocs recursos humans per fer-la.
El pla Edificant pretén que els Ajuntaments agilitzen els tràmits per a les actuacions prioritàries de construcció de nous centres educatius i de reforma dels existents. Es tracta d’incrementar la velocitat en el procés de millorar els equipaments educatius. I aquest increment és necessari perquè pràcticament la meitat dels 1.300 centres educatius existents necessiten actuacions importants. I perquè encara hi ha un nombre important de centres educatius que segueixen funcionant en barracons. Hi ha un desig de que les diferents Administracions treballen colze amb colze, en un mateix sentit, i una clara aposta pel municipalisme, la ciutadania serà qui guanyarà.
Per descomptat hi ha qui ho critica, qui parla d’incapacitat de complir la promesa d’eliminar els barracons, obliden, però, que ells estan en l’origen del problema, ells en són responsables de la lamentable situació actual, tant de les infraestructures educatives, com de l’Administració de la Generalitat i del seu finançament. No poden ser la solució perquè estan enganxats a les arrels de la causa.
Amb aquest pla, la Conselleria espera que al voltant de 200 municipis assumisquen el repte, hi ha previstes, o ja realitzades, més de 150 reunions amb responsables dels Ajuntaments, així com l’assignació de 700 milions d’euros des de l’any que ve fins el 2022, 213 milions d’euros ja en el 2018.
El País Valencià està més de 4 punts per sota de la mitjana estatal en despesa educativa però la voluntat política és invertir la tendència amb contractació de professorat, garantint la gratuïtat dels llibres de text, incrementant les beques i reduint les taxes universitàries.
La nostra ciutat aconseguirà amb aquest instrument anar pal·liant, sense pressa però sense aturar-se, les mancances i els dèficits que arrossega com a conseqüència de la inacció i de la mala gestió en èpoques econòmicament més favorables i que van estar totalment desaprofitades. Castelló de la Plana necessita, a hores d’ara, 4 escoles d’infantil i primària noves, a més de reformes molt importants en 7 escoles més i en 2 instituts de secundària. Queda molta feina per fer però anem per bon camí.
