fbpx

Diputaci贸 Castell贸 de la Plana Vila-real Almassora Benicarl贸 Borriana Vall d'Uix贸 Vinar貌s Onda Altres municipis

Educaci贸 o Educacions? – L’opini贸 de Jordi T脿rrega

Educaci贸 o Educacions? – L’opini贸 de Jordi T脿rrega

Jordi T脿rrega i Sang眉esa 茅s membre de la comissi贸 sectorial socioeducativa de Comprom铆s per Castell贸.

鈥淓ls ajuntaments exerciran amb efic脿cia les compet猫ncies que els corresponguin en mat猫ria d鈥檈ducaci贸. Sigui quin sigui l鈥檃bast d鈥檃questes compet猫ncies, hauran de plantejar una pol铆tica educativa 脿mplia i de car脿cter transversal i innovador i incloure totes les modalitats d鈥檈ducaci贸 formal, no formal i informal i les diverses manifestacions culturals, fonts d鈥檌nformaci贸 i vies de descobriment de la realitat que es produeixin a la ciutat.

El paper de l鈥檃dministraci贸 municipal 茅s establir les pol铆tiques locals que es considerin possibles i avaluar-ne l鈥檈fic脿cia i, a m茅s, obtenir els pronunciaments legislatius oportuns d鈥檃ltres administracions, estatals o regionals.鈥
Continuem amb la Carta de Ciutats Educadores, com des de fa uns mesos, el que heu llegital par脿graf anterior 茅s el punt 5 de la mateixa, tamb茅 a l鈥檃partat de 鈥淓l dret a la ciutat educadora鈥.

Aquest punt estic conven莽ut que 茅s un dels que estem encara ben lluny d鈥檃ssolir. Sovint tothom quan parla d鈥檈ducaci贸 pensa en els centres educatius, en el sistema educatiu, en el que anomenem educaci贸 formal, si voleu podr铆em incloure altres centres de formaci贸 i d鈥檈ducaci贸 que estan al marge de les escoles, instituts i universitats, com ara les acad猫mies i diversos centres formatius p煤blics (que depenen d鈥檃ltres administracions diferents a l鈥檈ducativa) o privats (pertanyents a organitzacions sindicals, empresarials, o simplement a empreses)… Per貌, oblidant les altres educacions: la no formal i la informal.

Per貌 que 茅s l鈥檈ducaci贸 no formal? Em quedo amb aquesta definici贸, potser incompleta, per貌 tampoc voldria fer-ho massa llarg: 鈥淟’educaci贸 no formal 茅s un conjunt d’institucions i mitjans educatius que no formen part de cap centre educatiu o de formaci贸, i es dona en institucions educatives fora de l’脿mbit escolar鈥. (Viquip猫dia). Ac铆 ja comptem amb clubs, esplais i un ventall molt ampli d鈥檃ssociacions. I no podem perdre de vista que inclouria totes les activitats educatives sistem脿tiques, organitzades, impartides fora del sistema educatiu formal, amb la intenci贸 de facilitar aprenentatges tant a grups d鈥檌nfants i joves, com d鈥檃dults o gent gran. L鈥橭NU la reconeix com una eina d鈥檃poderament i de transformaci贸 social molt valuosa.

I l鈥檈ducaci贸 informal? Aquesta seria el proc茅s educatiu no organitzat, podria ser fins i tot involuntari, que transcendeix al llarg de la vida d鈥檜na persona (de 0 a 100 anys, solem dir), conseq眉猫ncia de les influ猫ncies de la vida di脿ria i del medi ambient. Aix貌 fa que l鈥檈ducaci贸 informal, tant o m茅s encara que la no formal, i acompanyada sempre tamb茅 de la formal, sigue molt important, jo diria nuclear, en el concepte de ciutat educadora.
I per aix貌 deia un poc m茅s amunt que estem lluny d鈥檃ssolir aquest objectiu, que aquest 茅s un dels punts m茅s febles, perqu猫 la ciutat educa sempre, la gent que hi habita educa, i 茅s educada, sempre. Fins i tot sense voler i sense saber-ho, dia a dia, en l鈥檃ctivitat quotidiana… Ser-ne conscients i actuar en conseq眉猫ncia ens ajudar脿 molt en el cam铆 per a que Castell贸 de la Plana arribe a ser, de veritat, una ciutat educadora.

Leave a Reply

Your email address will not be published.