
Jordi Tàrrega Sangüesa, és portaveu de la comissió sectorial socioeducativa de Compromís per Castelló.
Aquesta setmana que ve hauran passat ja dos anys des de les Eleccions Autonòmiques i Municipals. Ens trobarem ja a la meitat de la legislatura. És per tant un bon moment per a obrir un breu parèntesi, un ‘kit-kat’, i reflexionar una miqueta. Seran dos anys de governs de progrés, tant a l’Ajuntament de Castelló de la Plana com a la Generalitat Valenciana, fruit dels acords (o pactes, tant em fa) del Grau i del Botànic, respectivament.
Hi ha uns elements comuns, Compromís hi governa en tots dos casos en coalició amb el PSPV-PSOE, i en tots dos casos també, hi ha una força política que presta el seu suport, però sense participar-hi directament en els governs, estem parlant –òbviament- de Castelló en Moviment, a nivell de Castelló, i de Podem, a nivell del País Valencià. Això obliga a una continua tasca negociadora, que passa a ser a tres bandes (o més) si tenim en compte a l’oposició, que dit siga de pas, és cada cop més bel·ligerant, i especialment amb Compromís.
La nostra gent a l’Ajuntament i a la Generalitat però, lluny de desanimar-se, està aconseguint importants fites que fa ben poc de temps eren impensables. Així, a Castelló de la Plana, des de les regidories gestionades directament per Compromís s’està impulsant una autèntica revolució que comença a ser força evident, només esmentaré la gran quantitat d’actes esportius i culturals, els passos envers una veritable normalització lingüística, el camí cap a una participació ciutadana que res té a veure en els decimonònics models clientelars promoguts per la Dreta, i l’aposta per la implicació de l’Ajuntament en l’educació, materialitzat –sobretot- en la intenció de fer de Castelló una Ciutat Educadora. Sense oblidar que a la Generalitat Valenciana s’ha aconseguit, per exemple, que es fixe el valencià com a llengua vehicular de l’Administració, i que són molts i molt diversos els passos per revertir les retallades i les privatitzacions a la sanitat, l’educació i les polítiques socials.
Faltaria a la veritat si no reconeguera tot el que queda per fer, i que –fins i tot a mi- m’agradaria que s’hagués avançat molt més encara… Però no hem d’oblidar que han passat dos anys, dos anys front a vint-i-quatre de Dreta antivalenciana a l’Ajuntament; i dos anys també front a vint de Dreta antivalenciana a la Generalitat.
Un principi de la politologia afirma que totes les decisions que poden ser polèmiques o impopulars per algun sector de la societat es prenen a la primera meitat de la legislatura, perquè l’altra meitat, la segona, tothom es dedica ja a polítiques de gestos (de postureo que se’n diu ara) i a pensar en les següents eleccions. Qui va afirmar això però, no coneixia els governants de Compromís, nosaltres governem amb valentia! I que ningú dubte que prendrem decisions valentes, no desaprofitarem l’ocasió per avançar, amb passes potser petites, però fermes, i sense cap pas enrere, cap a una ciutat de Castelló i un País Valencià una mica més justos, més democràtics, més habitables, més humans i més nostres, que és el mateix que dir més valencians.