Jordi Tàrrega i Sangüesa és membre de la comissió sectorial socioeducativa de Compromís per Castelló.
“El projecte educatiu explícit i l’implícit en l’estructura i el règim de la ciutat, els valors que aquesta ciutat fomente, la qualitat de vida que oferisque, les celebracions que organitze, les campanyes o projectes de qualsevol mena que prepare, han de ser objecte de reflexió i participació, amb els instruments que calgue per ajudar les persones a créixer personalment i col·lectivament”.
Aquest és el contingut del punt 12 de la Carta de Ciutats Educadores, que és l’últim de l’apartat “El compromís de la ciutat”.
Com diuen alguns en castellà: “¡ahí me has dado!”.
Tota ciutat té un projecte educatiu implícit, encara que no en siga conscient, però potser no l’ha exposat de manera explícita… I ací ens trobem nosaltres. Castelló de la Plana (encara) no té un Projecte Educatiu de Ciutat, escrit negre sobre blanc, explícit i ben concret. És cert que el que es ve fent des de juny de 2015, quan Compromís assumeix aquesta responsabilitat a l’Ajuntament, respon a una voluntat clara de fer de la nostra una Ciutat Educadora… I s’han donat passos cap al Projecte Educatiu de Ciutat: estudis preliminars a alguns barris, trobades d’associacions i entitats que estan disposades a treballar en aquest sentit, les trobades i jornades de “Castelló educa”, etc. etc. Primer, Enric Porcar, i després, Francesc Mezquita, han fet el possible i l’impossible per impulsar aquest important projecte.
Hem de reconèixer que les circumstàncies en les quals ens movem des de fa ja quasi un any han trastocat i modificat considerablement moltes de les planificacions i fulls de ruta elaborats abans de la pandèmia. Les prioritats són les que són i els recursos s’han de destinar al que és prioritari. Però no podem oblidar que en els moments de crisis profundes, com el que estem vivint ara mateix, són els moments en els que es fa imprescindible prendre decisions valentes, modificar coses de soca-rel, canviar de paradigma si convé… I estic convençut de què no tan sols convé sinó que és totalment necessari i prioritari.
El Castelló de la Plana post-pandèmia ha de ser sensiblement diferent, la ciutat ha de ser més amable, més humana, més natural, més arrelada als orígens, amb major projecció de futur, més integradora, més acollidora, amb més voluntat de lideratge territorial, més “capital”, però sobretot, més intel·ligent i més educadora.
És el moment de que les persones i les organitzacions siguen valentes, obertes i amb visió de futur. A la nostra ciutat, ara mateix, necessita amb urgència moltes actuacions en infraestructures educatives (nous conservatoris, nou centre integrat de formació professional, nous CEIP i IES, sense comptar amb les escoles que necessiten urgentment remodelacions integrals) i si les perd, si aquestes actuacions no es fan com a conseqüència de la manca de visió de futur d’algunes de les persones que ara mateix dirigeixen la ciutat, la història els exigirà responsabilitats.
A Compromís anem per feina!
