Ho confessem, el grup de Compromís al Congrés comencem el dia desdejunant suc de taronja. Un suc que acompanyem amb torrades i amb una pregunta que no deixa indiferent ningú: quants kilòmetres per mar o aire hauran fet les taronges fins arribar a un got de vidre a Madrid?
No cal anar al metge per saber que acompanyar els aliments amb preguntes sobre procedència o controls fitosanitaris no és massa recomanable si no volem una pujada de preocupacions. O almenys això vol que pensem la Unió Europea, més preocupada de mirar cap a un altre costat que d’evitar que es llancen a perdre els camps citrícoles valencians.
En setembre, el Parlament Europeu va donar un tracte preferent a l’acord entre la Unió Europea i l’Àfrica Meridional per allargar les seues exportacions fins al 30 de novembre. Com a conseqüència, un mes i mig més que les taronges africanes conviuran amb les d’ací.
Pareix que els i les parlamentàries populars i socialistes a Brussel·les s’esforcen perquè ens sente malament el suc de taronja. Però, per si tot això fóra poc, la setmana ens regala una imatge perquè l’últim culet del got se’ns empasse per l’altre forat: tapissos de clemenules cobrint els horts de Castelló. La varietat que ocupa el 80% de la producció dels pobles de Castelló literalment per terra.
Eixa és l’última protesta de l’Associació Provincial d’Agricultors de Clementines que demana la dimissió dels eurodiputats i eurodiputades del PPSOE. Han venut el camp valencià per quatre pessetes a colp de liberalisme econòmic.
El Govern de Rajoy, acostumat a esprémer el poble valencià, ha tractat d’edulcorar les responsabilitats dels desastrosos resultats de la campanya culpant només al temporal de pluja. Nosaltres hem registrat, quasi sistemàticament, bateries de preguntes parlamentàries a mesura que les institucions obrien pas a les taronges africanes. No sabem si Rajoy pren, o no, suc de taronja quan ve al Congrés, però esperem que esta setmana se li faça agre.
Marta Sorlí és diputada de Compromís al Congrés
