José Manuel Puchol Ten és el cronista oficial de l’Alcora.
Dimecres passat dia 20, ens deixava Francisco Puchol Ten, vidu durant només 10 dies de Nieves Querol Peñarroya, que va morir el diumenge dia 10 de juny anterior, és a dir, amb un interval entre tots dos de sol 10 dies. Agraïm la valuosa herència que ens deixen a familiars i amics, el millor patrimoni que tenien: quatre magnífics fills i quatre celestials criatures com a néts.
Paco va cursar estudis en La Salle, Seminari de Tortosa, i Graduació Social en l’Institut d’Estudis Socials León XIII.
El seu món laboral va començar com amanuense de notaria, però poc després ja en el món de la ceràmica va ser cofundador de Ceràmica de la Foya (CERFOGRÉS). Va finalitzar la seua vida laboral comercialitzant este producte tan alcorí a través de la seua pròpia empresa exportadora i de transports. Durant uns anys, va col·laborar i va administrar la indústria familiar Tallers Puchol, fundada pel seu germà Juan José.
Vida social: Secretari del Sindicat de la Construcció Vidre i Ceràmica (1968-1971). Regidor de l’Il·lustríssim Ajuntament, sempre del costat de la cultura, des de 1972 fins a 1983. Va fundar en els baixos de la seua casa familiar, la primera Biblioteca Local que va donar servei fins a 1979 que es va crear la Municipal. Cofundador del rotatiu local L’Albà de l’Alcora, del Cinema Club. Dirigent i vocal en diverses ocasions de les juntes dels col·legis La Salle i La Consolació, sent ferm col·laborador en les seues activitats. D’este últim, secretari de la Junta de Pares que van lluitar aferrissadament fins a aconseguir la construcció del nou Col·legi Puértolas Pardo de la Consolació. Vocal delegat de la Junta Provincial d’Ensenyament, que en 1977 va començar la labor que va culminar en 1980, amb l’obertura de curs del Centre Associat de la UNED.
L’1 d’abril de 2001, funda l’Associació de Jubilats i Pensionistes Conde d’Aranda, que ja supera amb escreix els mil afiliats.
En conclusió -he de parar perquè em falta paper-, parlem d’un alcorí lliurat a la cultura, al ben comú, al servei dels altres, sempre abrigallat per la seua família i amistats. Estic convençut que allà a dalt haurà pogut ajuntar-se ja amb el seu volguda Nieves, que la seua terrible perduda segur que va precipitar la seua mort.
El sector de la cultura de la capital de l´Alcalatén, plora la seua mort i ho troba a faltar després de dècades lliurant-se en cos i ànima a l’ajuda als altres, fins a on ha pogut, i a fer de l’Alcora un lloc millor, més culte i més enriquidor.
Els familiars, amics i veïns del municipi no oblidaran a Paco i Nieves.
Descansen en Pau.
