fbpx

Diputaci贸 Castell贸 de la Plana Vila-real Almassora Benicarl贸 Borriana Vall d'Uix贸 Vinar貌s Onda Altres municipis

Esc脿ndol a les escoles – L’opini贸 de Jordi Dosd脿

Esc脿ndol a les escoles – L’opini贸 de Jordi Dosd脿

Un de veres. Algunes d’aquestes concertades i, per tant, subvencionades per la Generalitat. Catalunya ho sofreix m茅s que nosaltres, els valencians, per貌 aix貌 no ho fa menys important. Qu猫 茅s el pitjor de tot? Que a ning煤 li importa, no hi ha ning煤 tornant-se boig perqu猫 aquestes coses continuen succeint avui dia.

Es tracta de la segregaci贸 per sexes als centres educatius que encara a 2016 es d贸na. Un veritable esc脿ndol, un tan gros com fer-ho per ra贸 d’猫tnia, creen莽a religiosa o color de la pell.

Sempre s’ha parlat del fet que aquesta separaci贸 est脿 encaminada a una excel路l猫ncia acad猫mica. No obstant aix貌, aquest esperit elitista no pesa m茅s de vint-i-un grams.

Cap estudi de rendiment grupal dona una millor puntuaci贸 a grups homogenis per damunt dels heterogenis. Tal vegada, matisen, al comen莽ament pot haver una major agilitat de resposta dels grups homogenis. Tanmateix, de seguida s’equilibren els rendiments i, a mig i llarg termini, la diversitat acaba per oferir m茅s avantatges als grups, com una major creativitat, amplitud de solucions i diferents punts de vista. Tot aix貌, 茅s clar, sense afluixar el rendiment.

Si el punt 茅s que els pares no volen veure als seus fills i filles 鈥 principalment a l’adolesc猫ncia鈥 torbats pels iguals de l’altre sexe, llavors 茅s que han analitzat molt poc la situaci贸. Si s’han de marejar, igualment ho faran, al carrer. O 茅s que pensen formar una microsocietat ut貌pica 鈥 dist貌pia, m茅s b茅鈥 en la que 煤nicament hi ha homes o dones?

Pareix que si eres una alumna d’algun d’aquests centres, si fas b茅 la feina, si treballes i estudies l’assignat, els pares et recompensen deixant que isques de casa a relacionar-te amb xics. Perqu猫 passar temps amb xics 鈥 segons diuen, 茅ssers radicalment diferents de les xiques鈥 茅s un premi i no una normalitat.

Aquesta visi贸 de la recompensa 茅s, sense dubte, una visi贸 cosificant en la que, per una part, es menysvalora molt l’altre sexe, i per l’altra, es d贸na poca import脿ncia al que ocorre en el proc茅s de socialitzaci贸. Cosificant, perqu猫 sembla que ho aconsegueixes, que t’ho guanyes i 茅s per a tu, com qui rep un sou despr茅s de treballar vuit hores. Poca import脿ncia, perqu猫 no importa el que fages, no repetir脿s si treballes la relaci贸 o no, repetir脿s si fas b茅 la teua feina al teu 芦m贸n禄, 煤nicament, 茅s clar, d’homes o de dones. Tot dep茅n de tu, es tracta d’un punt de vista egoc猫ntric en el que tot gira al voltant d’un mateix, i si fas el que 芦s’ha de fer禄, tens premi.

Si ens portem les mans al cap quan no hi ha una adequada normalitzaci贸 i inclusi贸 a les escoles, per qu猫 no en a莽貌?
Si hi ha grups de 芦WhatsApp禄 de pares fent fum en comentar que els llibres s贸n igual d’avorrits, in煤tils i cars que el darrer any, i que es podria treballar per projectes, com 茅s possible que ning煤 escandalitze per la segregaci贸 sexual?
Si s’obrin f貌rums a les cafeteries al respecte de digitalitzar el material escolar o no, per qu猫 no es debat tamb茅 aquest tema?
Llibertat d’elecci贸 doncs, no? Igual cal parlar de la llengua, una altra cosa per la que ens portem les mans al cap a quasi tot el Mediterrani si no es respecta.

Qui vulga una educaci贸 diferent de la inclusiva i tolerant, distinta a una que eduque sexual i emocionalment, on es treballen destreses socials, que siga contextual i prepare per al futur entorn de l’alumnat, que pague, que pague tot el que vulga. Per貌 l’Estat no, no l’Estat, per favor.
Hauria de ser delicte subvencionar una escola on no es forma a l’alumnat per al que es trobar脿 quan acabe la seua educaci贸 obligat貌ria, una escola que ni reflecteix ni vol reflectir la societat a la que viuen els xiquets i xiquetes.

Els m茅s menuts s贸n com estels congelats, amb energia i possibilitats il路limitades, per貌 cal a poc a poc anar calfant la membrana que els recobreix per a qu猫, finalment, caiga. I aix貌 茅s feina de tota la societat, no nom茅s de les fam铆lies i dels docents, de tots, i a aquesta societat hi ha tant homes com dones. Si no treballem des de la coeducaci贸, podr脿 par茅ixer que l’estel brille, per貌 nom茅s ser脿 un miratge, sortir脿 al carrer i en tractar amb l’altre g猫nere, no tindrem cap altra cosa que estels ofegats.

I, en qualsevol cas, com es pensa treballar la sexualitat a aquests centres? Ja me la imagine, deu ser semblant a jugar un partit de futbol sense pilota. Tota una simulaci贸 de la realitat.

Alguns estudis apunten a un major 铆ndex de masclisme i de dificultats socials entre g猫neres per part de l’alumnat de centres segregats d’aquesta manera. No crec que hi haja cap tipus de masclisme program脿tic subterfugi, i no m’aventuraria a parlar d’un increment de masclisme directament relacionat amb aquesta educaci贸, per貌 s铆 que 茅s evident que alguns projectes educatius tenen m茅s car猫ncies socials que altres.

Per a tractar adequadament a un home o a una dona 鈥 i, per tant, a una persona鈥 茅s imperatiu aprendre a conviure amb ells, a tenir-los a prop i acostumar-se a la seua pres猫ncia. Cal saber qu猫 dir i qu猫 no dir, qu猫, com i quan apropar-se, tamb茅 per allunyar-se.

Tal vegada haur铆em de deixar d’escarbar raons i motius per escandalitzar-nos per qualsevol not铆cia i fer-ho pel que ja est脿 succeint veritablement. I, tristament, no cal anar massa lluny.

L’autor d’aquest text 茅s Jordi Dosd脿 Marqu茅s, ell 茅s de Borriana. Diplomat en Magisteri d’Educaci贸 Prim脿ria per la UJI i actualment estudiant de Psicologia.

Leave a Reply

Your email address will not be published.