fbpx

Diputaci贸 Castell贸 de la Plana Vila-real Almassora Benicarl贸 Borriana Vall d'Uix贸 Vinar貌s Onda Altres municipis

Fam铆lies, administraci贸 i showmans pedag貌gics – L’opini贸 de Jordi Dosd脿

Fam铆lies, administraci贸 i showmans pedag貌gics – L’opini贸 de Jordi Dosd脿

Est脿 clar que al nostre pa铆s 鈥搃 no nom茅s el valenci脿- 茅s molt senzill atacar la figura del docent, el mateix govern ho facilita llevant compet猫ncies any rere any, tractant a aquests mestres, professors i educadors com a fem num猫ric.

Quan una professi贸 est脿 tan devaluada i els seus practicants tan mal vistos per la societat, 茅s molt m茅s f脿cil tirar per terra la seua feina i aconsellar-los constantment respecte al seu treball. D’aquesta desconfian莽a generalitzada cap a la professi贸 naixen tots els opinadors i opinadores que tant saben per貌 que mai han estudiat ni exercit. Alguns al路leguen haver-se llegit el darrer llibre de neuroxorrades educatives, altres un fum de manuals d’autoajuda de com ser un bon pare o una bona mare.

Tal vegada, ara amb un nou govern 茅s el moment d’aprofitar l’oportunitat del pacte d’Estat per
l’educaci贸 i decidir d’una vegada per totes cap on anem. Tamb茅 en aquest tema.

La culpa no pot ser mai 鈥 o almenys no sempre- de la premsa, ja que aquesta nom茅s enfoca el que est脿 succeint. Com a molt, a vegades ho fa amb una lupa d’augment magnificadora. La poblaci贸 鈥損ares de l’alumnat, principalment- habitua a estar en coher猫ncia amb els mitjans de comunicaci贸, res m茅s. 脡s el govern qui falta al respecte a la majoria dels treballadors p煤blics i anima d’aquesta manera a qu猫 la resta l’acompanye.

El que queda clar 鈥搊 hauria de fer-ho- 茅s que d’una professi贸 mal vista 鈥搎ualsevol- 煤nicament poden sortir aprenents mal vistos que desemboquen en nous professionals mal vistos. Els productes seran mal vistos tamb茅 i, en general, tot el proc茅s que envolte la figura d’aquesta professi贸 ser脿 mal vist.

Si pretenem un canvi a algunes de les parts, cal suprimir aquesta visi贸 negativa d’una vegada per totes, a tot arreu. Si volem que els nostres fills no siguen formats per alg煤 estigmatitzat per la poblaci贸, tal vegada estaria b茅 deixar d’estigmatitzar a aquest.

Ser脿 que la gent ja no recorda els per铆odes de vaques grasses al nostre pa铆s? No recorda que quan tot anava b茅 tothom tenia de tot i era molt m茅s f脿cil repartir els beneficis? Tingues un mestre feli莽 i tindr脿s un munt d’alumnes feli莽os. Com a totes les professions, la millor manera de motivar a alg煤 i que s’esforce i ho done tot 茅s fent-lo part铆cip del projecte i tractant-lo b茅, en la seua mesura. L’opressi贸 genera odi i professionals 鈥揺ls que siguen- carregats d’aquest sentiment, professionals que es passen m茅s estona lluitant contra l’administraci贸 鈥搊 superiors- i els seus companys 鈥揺nfrontats per l’administraci贸 o superiors de l’empresa- que formant-se, preparant-se i exercint com ha de ser.

Per tal de concretar el que afecta als docents, 茅s sorprenent com deixem que persones de fora del nostre camp, gent no qualificada per a realitzar les nostres tasques cree debats i acabe portant a la pr脿ctica propostes respecte a la nostra feina. Crec que cal repetir, personalitats no qualificades que es veuen en el poder de decidir qu猫 ha de fer un mestre i qu猫 no ha de fer, com pot ser tot l’espectacle de focs d’artifici que van ser els deures a finals de l’any passat. Pitjor encara els docents que es deixen portar per la corrent.

M’agradaria veure a alg煤 pel carrer dient-li a un obrer que est脿 col路locant malament una rajola o a una metgessa que el diagn貌stic que li acaba de fer aix铆 com la recepta s贸n totalment erronis. Quan aix貌 passa 茅s not铆cia a tots els peri貌dics, ix als noticiaris, fins i tot podrien comentar-ho en algun programa com “Al Rojo Vivo”, que segur li reserva un especial per a tan delicat tema. El tema 茅s intrusisme, falta de respecte, falta de formaci贸, falta d’informaci贸 i alguna altra falta que em deixe perqu猫 avui no estic massa combatiu. Que ho apliquen a casa i deixen tranquils a la resta.

Clar que 茅s interessant escoltar el que diu la resta del m贸n, seria una estupidesa ignorar el que comenten els pares, l’administraci贸 o el showman pedag貌gic de la setmana. Per貌 cal jutjar per nosaltres mateixa aquesta informaci贸 contrastant-la amb la que ja tenim i no cedir instant脿niament perqu猫 ho hagen dit persones de fora del m贸n de l’educaci贸 o que mai han estat a una aula i prediquen des de torres d’ivori i conselleries. Si els arquitectes modificaren els seus dissenys for莽ats pel que es comenta al carrer, s’enfonsarien edificis cada dia. Per favor, no deixem que tots aquests consells dels opinadors d’aquest pa铆s enfonsen l’educaci贸.

Tornant a l’assumpte principal, no hi ha respecte cap als educadors, alguns parlen que el respecte s’ha de guanyar o te l’han d’atorgar despr茅s d’una bona praxi. Per貌 el respecte s’aconsegueix legislant amb i per al professorat 鈥搃 per a l’alumnat-, no en contra d’aquest col路lectiu. El respecte te l’atorguen quan tamb茅 ho fan compet猫ncies i verdadera llibertat de c脿tedra. El respecte ve de la m脿 dels diners i el respecte ve amb espai 鈥搃 temps- per executar el planificat.

No 茅s la millor idea del m贸n entroncar-se en una manera de fer les coses, com tampoc ho 茅s continuar deixant que tothom ens avassalle. Tampoc tenir una legislaci贸 per legislatura.

Leave a Reply

Your email address will not be published.