Aquest cap de setmana la ciutat de València va vibrar amb una sèrie de wokshops, una iniciativa organitzada per la Fundació Nexe que de seguit els explicaré en què consisteix.
En primer lloc, vaig optar per contribuir en el verkami, una pràctica més coneguda i en la que personalment ja havia participat en diverses ocasions. Com a dada curiosa, els primers en els que vaig prendre part van ser per pagar la gravació de grups de música local, com el Chamuyo i Brazil. Reprenent el tema, a més de ser mecenes d’aquests workshops vaig tindre l’oportunitat d’assistir a les micro-xerrades que van fer al voltat dels nous governs. Els espais de debat es van dividir en tres, en els quals la temàtica va girar en torn als governs de coalició, i on es van tractar temes tant diferents i actuals com ho són l’economia, el multilingüisme i la participació ciutadana.
L’oportunitat de, en poc més de mitja hora, escoltar regidors i alcaldes que integren governs de coalició i de diferents signes polítics va ser molt gratificant. En la taula hi havia gent de Compromís, però també del PSPV i d’EUPV, tots ells i totes elles polítics locals, la majoria en governs de tres o quatre partits. I tots van ficar en comú les virtuts i les dificultats, les estratègies i els perills, els avantatges i els conflictes. I allò més agradable era veure fins a quin punt, encara que foren de diferents signes polítics, coincidien. Fins a quin punt era fàcil veure’s identificat amb el que plantejaven. I fins a quin punt, la feina feta a Castelló i el camí que estem desenvolupament a l’ajuntament coincidia amb les recomanacions i l’exemple de virtut que els ponents deien que calia seguir. D’aquest cap de setmana arribe més cansat, però amb la tranquil·litat d’haver pogut invertit temps en aprendre i reflexionar. Eixe era un dels problemes que tots van plantejar: la necessitat de temps per reflexionar.
