fbpx

Diputació Castelló de la Plana Vila-real Almassora Benicarló Borriana Vall d'Uixó Vinaròs Onda Altres municipis

“Hem d’innovar en els nostres monuments” – L’opinió de Carlos Chipirraz

“Hem d’innovar en els nostres monuments” – L’opinió de Carlos Chipirraz

El passat mes d’octubre, en la segona jornada de col·loquis relacionats amb les nostres festes que organitza la Gaiata 9 “L’Espartera”, vaig tenir l’ocasió d’escoltar a un periodista molt autoritzat per a parlar sobre elles: José Luis Serrano Fabregat. Com em considere molt nou en açò de les festes vaig posar molta atenció, ja que mai és tard per a aprendre sobre la nostra història festiva i sobretot quan et sents castelloner fins a la medul·la, almenys ho presumisc.

José Luis explicava que, per novembre de 1949, es va fer l’encàrrec d’iniciar unes noves festes, festes que, deixant arrere la guerra civil espanyola, feren refredar els calius haguts entre qui van estar en un o un altre costat d’aquesta guerra. És a dir, que se cercava un punt d’unió comuna i que millor que les festes.

Com no, un cerca el bon fer i per açò es van fixar en la nostra província veïna i les seues falles. Però se cercava el bon fer de València i no una simple còpia, per açò no copiem el foc, encara que si es va arribar a plantejar. Doncs després de decidir que la base de les nostres festes, l’eix fonamental seria un monument amb molta llum “La Gaiata”, també es va plantejar que fer amb aquell material utilitzat en acabar les nostres festes i ací sí que va eixir l’opció del foc, igual que la nostra província veïna, per a acabar amb aquell monument sent pastura de les flames.

Crec que els castellonencs, els gaiaters especialment, estem molt orgullosos d’aquella decisió de recuperar i no cremar aquell material utilitzat. Doncs açò converteix a la Gaiata en un monument únic en el nostre país. Un format diferent de festes i, avui dia, gràcies a la tecnologia lumínica, en alguna cosa espectacular.

Per açò, crec que no estaria malament que tornàrem al més prompte possible a recuperar aquell lema que era sempre visible i de sobte ja no es troba, “Festes de la Llum”. Jo personalment volguera que es recuperara principalment en el cartell anunciador de les nostres festes, igual que en les portades dels nostres llibrets i qualsevol format que publiciten les nostres festes fundacionals. Crec que som responsables d’anar recuperant les coses bones que, sense saber perquè, deixen d’estar d’un dia per a un altre.

Continuant amb el que José Luis Serrano va relatar, també em va cridar l’atenció quan comentava que arriba un moment en el qual sense adonar-te t’aprens el format i actes de memòria i els apliques any rere any deixant d’innovar.

Crec recordar, i si no és així, demane disculpes, ja que van ploure moltes dades de colp i un té bastants coses rondant pel cap, que en 1988 la Junta de Festes es va reunir en eixe sentit i després de molt treball van aconseguir fer un gir de rosca aconseguint aportar diversos actes i activitats nous a les nostres festes. No és un gir fàcil, ja que és indispensable escoltar i debatre amb moltes persones, doncs qualsevol ciutadà o ens festiu segur aportaria idees interessants, també és veritat que no tot és possible: bé siga per infraestructura, economia o simplement perquè som un poble de tradicions i no tot val.

Seguint el fil al de fer un gir a les nostres festes.

L’actual president de la junta de festes Juan Vicente Bellido va aterrar en la presidència amb un gran dossier de canvis. Alguns ja prenen forma i uns altres es quedaran pel camí, però el que és indiscutible és la necessitat d’intentar-ho.

Sobre la base d’eixa necessitat d’intentar millorar i innovar, crec que la federació que jo ara tinc l’orgull de presidir, ha de fer un pas al capdavant. Hem d’innovar en els nostres monuments: doncs en el transcurs dels anys així ha sigut. Des de 1945 fins a l’actualitat, el monument gaiater té molt poca semblança amb el dels nostres inicis, però personalment estic convençut. És moment de ser valents i sense perdre la nostra identitat, fer aquell pas al capdavant i intentar modernitzar-nos. També la Gestora de Gaiates ha de fer eixe pas i cercar noves formes de fer més atractiu el nostre col·lectiu i així aconseguir fer venir a formar part d’una de les nostres 19 comissions a qui encara siga escèptic.

Tenim unes festes tan plurals que fins i tot, malgrat ser l’eix de les nostres festes, no ens garanteix la supervivència. Jo estic convençut d’aquesta necessitat, que necessitem fer veure als ciutadans de Castelló que les Gaiates estan molt vives, que cuiden i mantenen els arrelaments i tradicions de Castelló i que el nostre treball altruista val la pena per i per a poder demostrar que açò és així. La Gestora de Gaiates, i amb ella les 19 comissions que la componen, hem de fer una reflexió i tornar a traure el cap amb més força que mai, doncs ningú vindrà a fer el nostre treball.
Permetre’m recordar que aquestes paraules són fruit de la meua humil opinió i sobretot dels meus somnis.

Somnis que pretenc fer realitat, ja que no vull estar per ací de pas, deixeu-me donar-vos una pista d’aquest somni. En el meu somni sóc el 0,01% a risc de ser pretensiós perquè la resta han de ser les més de 1500 persones que formem les comissions de sector i com també comente anteriorment qualsevol ciutadà o ens que estime les seues festes.

Vull agrair a Santiago i al Diari Millars aquesta oportunitat i a José Luis Serrà gràcies, ja que necessitem més persones com ell que ens ensenye a estimar i saber més de les nostres festes.

carlos-chipirraz

Leave a Reply

Your email address will not be published.