Jordi Tàrrega i Sangüesa és portaveu de la comissió sectorial socioeducativa de Compromís per Castelló.
Tots els habitants d’una ciutat tindran el dret de gaudir en condicions de llibertat i d’igualtat, dels mitjans i oportunitats de formació, entreteniment i desenvolupament personal que la pròpia ciutat ofereix.
El dret a la ciutat educadora es proposa com una extensió del dret fonamental de totes les persones a l’educació. La ciutat educadora renova de manera permanent el seu compromís amb la formació dels seus habitants al llarg de la vida en els aspectes més diversos. I perquè això sigui possible haurà de tenir en compte tots els grups, amb les seves necessitats particulars.
En la planificació i govern d’una ciutat es prendran les mesures adients per eliminar els obstacles de qualsevol mena, incloent-hi les barreres físiques, que impedeixin l’exercici del dret a la igualtat. En seran respon-sables tant l’administració municipal com d’altres administracions que incideixen a la ciutat, i hi estaran compromesos també els mateixos habitants, tant a nivell personal com a través de les diverses formes d’associació a les quals pertanyin.
El que acabeu de llegir, escrit en cursiva, és literalment el primer punt de la Carta de Ciutats Educadores, enceta el primer apartat, que és el dedicat a “El dret a la ciutat educadora”. La pregunta del milió és: ho estem garantint a tota la ciutadania de Castelló de la Plana?
Jo sóc de l’opinió que el contingut de la Carta no l’hem de considerar com una sèrie d’ítems els quals han de dur al costat la marqueta de si els hem aconseguit o no, com una mena de check-list, sinó que els seus punts han de ser principis inspiradors de l’acció política en la ciutat, almenys per a als que l’assumim com a pròpia i prioritària.
I d’aquest punt em quedo amb que tothom ha de tenir accés a la formació i a l’entreteniment necessaris per al seu desenvolupament personal, amb que la ciutat es compromet amb la formació al llarg de la vida de tots els grups que formen part d’ella, sense exclusions, i amb que s’han de suprimir obstacles i barreres que dificulten exercir el dret a la igualtat. I el que és més important: en són responsables l’administració municipal, la primera, però també la resta d’administracions i la mateixa ciutadania, a nivell personal i a través de les associacions a les que pertanyen.
Ho estem fent bé? Penso que sí, que estem caminant pel bon camí, però la destinació encara la tenim lluny, molt lluny… Seguim caminant, no ens aturem, sense capficar-nos amb arribar prompte, l’important és avançar, anar assolint fites. I de tant en tant, per animar-nos, fer la vista enrere i veure d’on vam eixir i on som ara.
A Compromís ho tenim clar, no cal més que pensar on estàvem la primavera de 2015 i on estem als inicis del 2020. Desitjo que molta més gent també penso de la mateixa manera. Avancem!
