fbpx

Diputació Castelló de la Plana Vila-real Almassora Benicarló Borriana Vall d'Uixó Vinaròs Onda Altres municipis

Doctrina, adoctrinar… – L’opinió de Jordi Tàrrega

Doctrina, adoctrinar… – L’opinió de Jordi Tàrrega

Jordi Tàrrega i Sangüesa és portaveu de la comissió sectorial socioeducativa de Compromís per Castelló

Doctrina: Allò que és objecte d’ensenyament. Allò que és tingut com a ver per un mestre, per una escola o per una església. Cos de principis religiosos. Cos de principis en alguna branca de coneixements…

Adoctrinar: Instruir algú en alguna cosa. Fer entrar algú en certes doctrines, en certes opinions…

Hi ha més accepcions, tant de doctrina com d’adoctrinar, aquestes darreres setmanes però hem sentit (o llegit) declaracions que utilitzen totes dues paraules i les seues derivades en un sentit molt concret: veritat absoluta, dogma, fer entrar… Sempre amb una càrrega pejorativa, negativa. I amb una intenció molt concreta desacreditar l’ensenyament, els ensenyants, l’escola, el sistema educatiu en definitiva.

L’anomenat ‘Procés català’ està resultant un factor de clarificació i definició política sorprenent. Les opinions generades (i vessades, sobretot per alguns) estan etiquetant clarament algunes opcions polítiques. Ja es veu molt més clar qui és Demòcrata (amb majúscula) i qui va de demòcrata (amb minúscula) però en realitat és un totalitari, un defensor radical del pensament únic, que se sent legitimat a repartir credencials de democràcia, de la seua democràcia.

Populars, ciutadans i algun que altre socialista, afirmen que l’escola catalana adoctrina, que és una fàbrica d’independentistes… Quina ignorància o quina mentida més gran. Fins i tot el ministre d’exteriors afirma que no s’ensenya castellà: mentider!!!

De la meua vida professional com a docent, la immensa majoria l’he passada a Catalunya. He fet classes a grups difícils, de nouvinguts, de grups socialment desfavorits… I el que menys m’ha preocupat ha estat transmetre cap cos de principis, ni fer entrar ningú a certes opinions, us ho puc assegurar, ni ha estat el meu objectiu ni el dels meus caps (equips directius dels centres, inspecció educativa o Departament d’Ensenyament). Ni sé de cap lloc on haja passat allò que molts afirmen que és la norma.

No val tot! No es pot mentir i difamar per a obtenir rèdit polític. Un país que no estima la seua escola, que no valora el seu sistema educatiu, està condemnat a viure en la foscor, una porta oberta a les doctrines i els adoctrinaments, just el que diuen atacar.

No es pot insultar a tot el col·lectiu d’ensenyants impunement. Els mestres, el professorat, l’escola, el sistema educatiu, és un motor de canvi social i de progrés. I si ho és, no ho és per dedicar-se a adoctrinar, res més lluny de la realitat. L’escola mai canviarà el món, però canviarà les persones que han de canviar el món. Els docents ens deixem la pell per educar en la diferència, en la diversitat, per ser inclusius, per fomentar la tolerància, el sentit crític, per aconseguir que tothom tingui idees, les seues idees, fruit d’una reflexió personal i de contrastar-les amb els altres.

Per acabar: no és el mateix un mapa del domini lingüístic del català que un mapa dels Països Catalans, com tampoc ho és un mapa del Imperio Español que un mapa del español en el mundo. O no? Qui no ho veu així és cec o no vol veure-ho. La ignorància és molt agosarada. I també hi ha gent molt malintencionada.

Leave a Reply

Your email address will not be published.