fbpx

Diputaci贸 Castell贸 de la Plana Vila-real Almassora Benicarl贸 Borriana Vall d'Uix贸 Vinar貌s Onda Altres municipis

Just铆cia i Educaci贸 (o Just铆cia versus Educaci贸) – L’opini贸 de Jordi T脿rrega

Just铆cia i Educaci贸 (o Just铆cia versus Educaci贸) – L’opini贸 de Jordi T脿rrega

Jordi T脿rrega 茅s portaveu de la Comissi贸 Sectorial Socioeducativa de Comprom铆s per Castell贸

Darrerament assistim, amb gran sorpresa, a una s猫rie de decisions judicials que posen en perill la gesti贸 eficient de l’Administraci贸 Educativa al Pa铆s Valenci脿. Decisions ‘cautelars’ que paralitzen o, fins i tot, fan retrocedir les actuacions de la Conselleria de Cultura, Educaci贸, Investigaci贸 i Esports de la Generalitat Valenciana. Nosaltres sempre defensarem la tan lloada separaci贸 de poders, defensarem que les Corts Valencianes legislen (Poder Legislatiu), que el Govern de la Generalitat governe (Poder Executiu) i que els Tribunals de Just铆cia, incloent tamb茅, i sobretot, el Tribunal Superior de Just铆cia Valenci脿 jutge (Poder Judicial). Per貌 no podem consentir que un d’aquests Poders vulga dominar els altres, i cap ac铆 sembla que alguns volen anar, lentament per貌 inexorablement. Tot sembla indicar que el Poder Judicial vol governar, o si m茅s no, influir de manera determinant sobre el Poder Executiu, i aix貌 茅s un greu atemptat a la separaci贸 de poders i a la pr貌pia Democr脿cia.

Qui vulga governar (o legislar) que es presente a les eleccions, i el Poder Judicial que s’encarregue de la seua feina: impartir just铆cia d’acord a la legislaci贸 vigent (que ja 茅s prou feina, de fet sembla que no se l’acaben).

D’altra banda, algunes de les paralitzacions que s’estan produint, entenem que amb car脿cter cautelar, tenen una dif铆cil justificaci贸. Com 茅s el cas de la supressi贸 d’aules concertades de Batxillerat. Per comen莽ar, cal dir ben clar que, el Batxillerat 茅s una etapa educativa postobligat貌ria, per tant, el Govern de la Generalitat no t茅 cap obligaci贸 de subvencionar-la, mitjan莽ant concerts educatius; m茅s encara si hi ha places lliures als centres p煤blics d’ensenyament secundari. De la mateixa manera que no tots els ensenyaments de Formaci贸 Professional, molts d’ells impartits a centres privats, compten amb subvenci贸 o concert educatiu.

Els recursos p煤blics, han d’anar destinats, en primer lloc, a garantir la gratu茂tat i la universalitzaci贸 de l’ensenyament en les etapes obligat貌ries (Prim脿ria i Secund脿ria Obligat貌ria). Nosaltres pensem que, ja en segon lloc, han d’anar destinats a eixamplar la gratu茂tat i universalitzaci贸 per sota dels sis anys (Infantil), at猫s que, de facto, una gran part de la poblaci贸 d’aquesta edat est脿 escolaritzada perqu猫 les fam铆lies ho necessiten per poder dur endavant les seues activitats professionals. I, en tercer lloc, a ampliar l’oferta de places p煤bliques en etapes postobligat貌ries (Batxillerat, Formaci贸 Professional i Universitat). La subvenci贸 (o els concerts educatius) a centres privats nom茅s 茅s justificable quan l’Administraci贸 no 茅s capa莽 de cobrir la demanda de la poblaci贸 amb la seua xarxa de centres p煤blics.

Prou demag貌gia. Prou defensar la llibertat d’elecci贸 de les fam铆lies quan estan amagant altres interessos. Totes les comparacions s贸n odioses, ja ho sabem. Per貌 de la mateixa manera que tota persona t茅 dret a l’habitatge, per貌 qui vol un palau ha de saber si pot, o no, costejar-s’ho. Tothom t茅 dret a l’educaci贸, p煤blica, gratu茂ta i universal (podr铆em afegir m茅s qualificatius, per貌 ens quedarem ac铆), per貌 qui la vulga religiosa, elitista, classista, sexista, exclusivament en un determinat idioma… Que la pague amb els seus diners, que no demane que la paguem entre tots amb els diners de tots. Els luxosos i car铆ssims tractaments de cirurgia est猫tica mai voldrem que es prohibeixin, per貌 tampoc defensarem que es facin a c脿rrec de la sanitat p煤blica. I menys encara consentirem que amb els diners dels impostos de tots facin caixa empreses que tenen una clara finalitat lucrativa.

I algunes persones del m贸n de la pol铆tica valenciana que sempre criticaven la judicialitzaci贸 de la pol铆tica que s’aturen a veure que 茅s el que estan fent ara: intentar guanyar als tribunals el que han perdut a les urnes.

Leave a Reply

Your email address will not be published.