En Nadal celebrem el naixement de Jesús en Betlem. “Us anuncie una gran alegria… avui us ha nascut, en la ciutat de David, un Salvador, el Messies, el Senyor” (Lc 2,10-11).
Aquest és l’anunci de l’àngel als pastors aquella nit freda de Betlem. Aquell Xiquet és el Messies esperat, el Salvador de la humanitat, el Senyor de terra i cel. Aquesta és la Bona Notícia del Nadal, la raó més profunda de la nostra alegria nadalenca i el motiu de la nostra esperança. Com els pastors, els cristians escoltem amb sorpresa aquest anunci i acudim amb goig a Betlem a contemplar aquest misteri de salvació: el Fill de Déu, la Paraula eterna de Déu, es fa carn i acampa entre nosaltres. Déu ve fins a nosaltres per amor a cadascun de nosaltres. Déu es fa un dels nostres, assumeix la nostra pròpia carn, la nostra pròpia naturalesa i condició per a portar-nos a Ell, per a fer-nos partícips de la seua mateixa vida.
Jesús naix en una família pobra, però rica en amor. Naix en un estable, perquè para Ell no hi ha lloc en la posada. És ficat al llit en un pessebre, perquè no té un bressol. Arriba al món ignorat de molts, però acollit pels humils pastors. Però aqueix Xiquet fràgil, humil i pobre és el Fill etern del Pare-Déu, el Creador del cel i de la terra. Aqueix Xiquet revela el misteri de Déu: Déu és amor i mestressa a l’ésser humà. Aqueix Xiquet és la revelació definitiva de Déu als homes. Jesús dirà més tard, “el que em veu a mi, veu al Pare”. Aqueix Xiquet és l’Emmanuel, el “Déu-amb-nosaltres”, que ve a omplir la terra de la gràcia i de l’amor de Déu, de llum, de debò i de vida. Déu es fa home perquè, en Ell i per mitjà d’Ell, tot ésser humà puga quedar sanat, redimit i segó, puga renovar-se i aconseguir la plenitud, la felicitat plena. A qui ho acull amb fe li dóna la capacitat de participar de la seua mateixa vida divina, li dóna el fet de poder ser fill de Déu (cf. Jn 1,12).
Amb la vinguda de Crist, la història humana adquireix una nova dimensió i profunditat. En aquest Xiquet, Déu mateix entra en la història humana, i l’abraça totalment des de la creació a la parusia. El món, la història i la humanitat recobren el seu sentit: no estem sotmesos a les forces d’una cega destinació o a una evolució sense rumb. La destinació de la humanitat, de cada ésser humà, de la mateixa creació no és un altre sinó Déu en Crist Jesús.
En Nadal, Déu mateix es posa al nostre abast en el Xiquet de Betlem. I Jesús no és una ficció, sinó un home de carn i os; no és un mite ni una llegenda piadosa, sinó algú concret, que provoca la nostra fe. En aqueix Xiquet, Déu mateix ix a la nostra trobada. Déu no és una idea ni un ésser llunyà, sinó Déu amb nosaltres: Ell està enmig del nostre món, inserit en la nostra història personal i col·lectiva.
És una temptació i una tragèdia pensar que Déu és l’adversari de l’home. El Déu, que es manifesta en el Xiquet nascut en Betlem, no és un déu gelós de l’home, del seu desenvolupament, del seu progrés o de la seua realització. Déu no és una il·lusió construïda per l’home amb el millor de si mateix, que li impedisca ser ell mateix. Déu es fa home per amor a l’home, perquè aquest el siga en veritat i en plenitud, és a dir conforme a la seua condició d”imatge de Déu’. En Jesús, Déu ha fet seua la causa de l’home. Només en Crist Jesús troba l’home la seua identitat, la seua plenitud i la salvació.
En Nadal naix Déu; i ho fa per a tots els homes, també per als homes d’avui. Aquest Xiquet ens porta la salvació, l’amor, l’alegria i la pau de Déu per a tots. El Xiquet Déu de Betlem ens obri a tots el camí cap a Déu, i ens dóna la possibilitat d’aconseguir la suprema aspiració de l’home: ser com Déu.
Nadal és així la proclamació de la dignitat de tot ésser humà. Perquè l’home només és digne de Déu i del seu amor: som figura de Déu, creats per amor i per a l’amor de Déu sense límits. Aquest és el fonament de la vertadera dignitat de tot ésser humà.
Acollim al Xiquet Déu que naix en Betlem. Us desitge a tots una feliç i cristià Nadal.
Amb el meu afecte i benedicció,
+Casimiro López Llorente, Bisbe de Sogorb-Castelló
