Fa uns dies es van llançar pedres contra les finestres de la seu de Ciutadans (C’s) a Barcelona. Però, açò no va ser l’única cosa, també molts diputats, afiliats i simpatitzants van haver d’escoltar improperis d’aquells que pensen diferent. Una altra vegada, la nit dels cristalls trencats.
Aquest tipus d’actes solament són un xicotet esborrall en una democràcia sana, fort i estable com és l’espanyola.
El sistema que avui gaudim és el compendi d’una sort de valors que hem anat adquirint a poc a poc al llarg de la nostra història. Una història que ha brillat en uns temps i menys en uns altres, com en qualsevol país europeu del nostre entorn. Una història que, si bé, es pot resumir en una paraula: concòrdia.
En un moment clau per a l’esdevenir d’Espanya, hem de pensar en allò que ens uneix i no en el que ens separa. Necessitem diàleg, col·laboració i consens per a fer de la nostra província de Castelló, un lloc pròsper. Però qui ens vulga acompanyar en el camí ha de saber una cosa, que la democràcia no és un cristall que es trenca.
L’autor d’aquest text es Domingo Lorenzo, diputat per C’S Castelló.
