Jordi Tàrrega i Sangüesa és portaveu de la comissió sectorial socioeducativa de Compromís per Castelló
La normalitat és defineix com la qualitat de normal. I normal és allò que està d’acord amb una norma establerta, que no se’n desvia. Que no se separa del seu estat natural, del seu curs natural. Que és conforme al tipus més freqüent, com d’ordinari. És a dir que la paraula normalitat té diverses accepcions, com gairebé totes les paraules.
Aquest temps que estem vivint, sobretot en el món de la política, hi ha gent interessada en que visquem amb normalitat coses i situacions que tenen ben poc de normals, almenys segons quina accepció de normalitat estiguem emprant.
No pot ser normal que acceptem la corrupció com quelcom quotidià, que sigui freqüent no vol dir, ni molt menys, que està d’acord amb una norma establerta. És més, la corrupció, per se, és una desviació de l’estat natural, del curs natural. Encara que les persones que actualment estan al front del Partit Popular estan empenyades en què visquem la corrupció com una cosa inevitable, quotidiana, normal (“tothom és corrupte”, o “a tot arreu hi ha de corruptes”). I volen que el poble valencià es doni per satisfet amb que ells ja han demanat perdó. I què?
Amb demanar perdó no n’hi ha prou. Cal tornar tot el que s’ha robat, dilapidat i malbaratat, i si no es pot tornar respondre amb el patrimoni personal dels corruptes i amb el patrimoni de l’organització que els ha acollit i els ho ha consentit durant dècades, perquè la pròpia organització sembla que se n’ha beneficiat. El PP, amb Bonig al front, vol que ens pensem que el que representen Camps, Fabra, Costa, Rambla, Castedo, Martínez i tants i tants altres, és el normal, i no, no ho és. Són ells els que s’aparten de la norma, de forma deliberada i reincident. Fan trampes! Juguen amb les cartes marcades!
No és normal haver de pagar sancions econòmiques a la Unió Europea per una mala gestió dels anteriors governants, i que els seus col·legues de partit encara treguin pit dient que ells saben gestionar. L’únic que està sobradament demostrat que saben fer és enriquir-se sense cap mena d’escrúpols, a costa dels diners de tota la gent.
També ens volen fer creure que és normal destituir un govern democràtic, convocar unes noves eleccions, i quan tornen a guanyar els destituïts i ells perden estrepitosament, aleshores no reconèixer el resultat i impedir a qualsevol preu la formació d’un nou govern que compta amb una clara majoria parlamentària. No és normal que coses que s’han fet al Congrés dels Diputats ara no es puguin fer, de cap de les maneres, al Parlament de Catalunya. No és normal!
Com tampoc és normal que en un Estat que s’anomena democràtic i de dret hi hagi presos polítics, sense condemna, sense haver estat jutjats. O si ho preferiu, polítics presos, que l’únic ‘delicte’ que han comés ha estat facilitar i dur a terme una consulta democràtica. Menys encara quan pel carrer hi ha polítics i (no)polítics, alguns d’ells condemnats per corrupció, campant amb total llibertat.
No és normal! Mai podrà ser normal! La qual cosa ens porta a la conclusió de que hem de capgirar-ho tot si volem, algun dia, arribar a viure en un país normal. Fem del nostre País, un país normal. Anem per feina: fem fora els corruptes, per sempre!
