fbpx

Diputació Castelló de la Plana Vila-real Almassora Benicarló Borriana Vall d'Uixó Vinaròs Onda Altres municipis

“L’any passat vam aconseguir el deute zero a l’ajuntament d’Utiel” – Entrevista a Fernando Benlliure

“L’any passat vam aconseguir el deute zero a l’ajuntament d’Utiel” – Entrevista a Fernando Benlliure

Entrevistem a Fernando Benlliure, alcalde d’Utiel per a parlar sobre les noticies d’actualitat del municipi.

Diari Millars: En primer lloc, m’agradaria que m’explicara quins han sigut els objectius que s’havien marcat per a dur a terme durant la legislatura i quins d’ells s’han aconseguit complir hui dia.

Fernando Benlliure: Fonamentalment, l’equip de govern d’Utiel està format per tres partits: Partit Socialista, una marca local que es diu “Recuperar Utiel y Aldeas” i Esquerra Unida. Lògicament, dins del programa electoral de tots i cadascun de nosaltres, la base comuna que hem compartit ha sigut entorn de tres qüestions bàsiques. Una és la recuperació de serveis públics. Actualment a Utiel s’han recuperat en els últims 2 o 3 anys diversos serveis públics que en les últimes dècades s’han anat externalitzant pels governs del Partit Popular i des de l’Ajuntament els hem anats recuperant poc a poc. A més, he de dir que no solament es tracta de recuperar-los sinó a més de recuperar-los d’una forma molt més eficient i eficaç. En el cas nostre en concret, el més recent de tots és la piscina coberta i fa un parell d’anys es va recuperar la gestió de la piscina d’estiu, la qual cosa és el poliesportiu municipal, que també estava externalitzat. El primer any de la legislatura vam recuperar la gestió d’una àrea esportiva que està situada també dins del nucli urbà d’Utiel, que es diu l’àrea esportiva del Nogueral i en tots estos casos el que s’ha produït d’una forma pràcticament immediata, que nosaltres hem notat, és una major eficiència en la prestació, i una major qualitat en la prestació dels serveis que realitzem directament als ciutadans.

DM: quins serien els objectius que havien marcat per als pròxims mesos fins al final de la legislatura?

FB: A part del tema de recuperació de serveis públics hi ha dos qüestions també bàsiques molt importants en l’acció de govern durant estos tres últims anys. Una és la recuperació del patrimoni. En estos tres últims anys, des de l’ajuntament s’han realitzat diferents iniciatives en la recuperació del patrimoni que disposava el municipi d’Utiel i el que hem fet ha sigut recuperar-lo i posar-lo en valor per a poder-lo fer visitable i que la gent conega, no solament els nostres veïns, sinó també més enllà de la frontera de la nostra comarca, quins valors potencials té el municipi d’Utiel a escala patrimonial, com per exemple són les bodegues subterrànies. Fa dos anys es va inaugurar un xicotet complex de bodegues subterrànies al carrer Puerta Nueva. Són tres o quatre bodegues subterrànies. Quan parle de bodegues són xicotetes bodegues del segle XVIII i de principis del XIX. Són bodegues que no tenen res a veure amb una bodega actual, moderna. Són bodegues particulars xicotetes. En el segle XVIII i segle XIX Utiel tenia una economia bàsicament basada en l’agricultura, perquè cada família tenia pràcticament la seua xicoteta bodega. Llavors, totes estes bodegues, en part, s’han anat recuperant, posant-les en valor i en elles es pot comprovar de primera mà com els nostres avantpassats produïen el vi amb unes tècniques molt més primitives i artesanals però també obtenint productes de qualitat, completament diferents de les actuals. El sistema d’emmagatzematge era completament diferent de l’actual, no existien ni els equips d’acer, ni els equips de refrigeració de hui dia i per tant el que es requeria eren instal·lacions subterrànies amb gerres o fonamentalment recipients basats en el fang.

Ara encara l’ajuntament està realitzant un procés de recuperació també d’altres bodegues, que complementaran l’oferta que ja disposem com les del carrer Puerta Nueva i una bodega subterrània que es va inaugurar l’any passat ací just sota del mateix ajuntament i segurament enguany es posarà també en funcionament i seran visitables, dos bodegues que estan situades en la plaça de la Porta del Sol i també un refugi antiaeri de la Guerra Civil que està just darrere de l’església. Tot això, diguem, és una actuació global que s’ha realitzat durant estos quatre anys amb l’objectiu fonamental de recuperar i posar en valor el patrimoni.

DM: I hi ha algun objectiu de cara als pròxims mesos?

FB: En estos tres mesos que queden de legislatura pràcticament del que es tracta és de tancar tots eixos projectes que hem posat en marxa els anys anteriors i que no ens ha donat encara temps a finalitzar. Per exemple, concretament tots estos esforços relatius a la recuperació del patrimoni aniran veient la seua finalització en els pròxims mesos.

DM: Perquè el que es busca és augmentar el turisme, que vinga a la localitat.

FB: Per descomptat. El fet que nosaltres intentem posar en valor el patrimoni, no solament és reivindicar el patrimoni comú com un element identitari d’Utiel, sinó també buscar una revitalització fonamentalment del sector de serveis, comercial i del turisme, és a dir, quan algú ve a visitar Utiel amb l’excusa de visitar les bodegues subterrànies, doncs lògicament Utiel no solament ha d’oferir eixe apartat específic que són les bodegues subterrànies, sinó que també tenim a escala cultural altres opcions; ací està situada la seu de la Denominació d’Origen, on hi ha un museu també. La mateixa seu de la Denominació d’Origen està situada en una bodega que és molt característica. Es diu “bodega rodona” perquè és circular. És una de les dos, tres o quatre bodegue d’eixes característiques que existixen a Espanya i en la seu del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Utiel-Requena. A més, tenim també un museu etnogràfic, una col·lecció museogràfica que es pot situar a la Casa Alamanzón sobre la qual també s’està actuant per a realitzar una ampliació en la qual es pot també fer una ullada a tot el relacionat amb la forma de vida, amb la història d’Utiel, el present i també el futur d’Utiel. I el turisme d’Utiel no solament passa per l’oferta patrimonial, sinó també per l’oferta gastronòmica.

DM: Sí, d’això volia parlar perquè se celebraran les III Jornades de la Cullera ací a Utiel, on participen 6 restaurants. Quina és la importància de la gastronomia a Utiel?

FB: La gastronomia a Utiel, i a més en esta comarca és bàsica. En definitiva, durant moltíssims anys i encara hui dia un dels sectors fonamentals i prioritaris de l’activitat econòmica d’Utiel és el sector vinícola. Tenim una denominació d’origen, una quantitat de vins de qualitat molt importants i a més també tenim una gastronomia molt rica. Utiel és un encreuament, un encreuament de camins entre la gastronomia de l’interior, que és molt més contundent, gastronomies molt més típiques de zones més fredes, en les quals hi ha productes molt típics que trobem en altres zones de la comunitat valenciana com per exemple l’olla utielana, que és un producte molt típic semblant al “cocido” però substituint el que són els cigrons pel fesol blanc. Després també tenim un altre tipus de productes molt més contundents com l’all arriero, el morteruelo, i a més fins i tot també productes típics dolços com són els “Burruecos” o fins i tot l’alajú, que és una reminiscència àrab; encara és un producte que prové de temps immemorials i que bàsicament gira entorn de la mel fonamentalment, l’ametla, la molla de pa i això forma una espècie de coca, es formen com unes oblees i es consumix en fred; és un dolç exquisit. A més, lògicament Utiel també s’ha caracteritzat igual que la resta de la comarca pels embotits. Som una zona productora d’embotits i d’embotits de qualitat. Per a donar eixida a tota eixa producció gastronòmica des de fa ja diversos anys s’organitza per part de diversos municipis de la comarca juntament amb la Federació d’Hosteleria i també amb la Conselleria , esta Ruta de la Cullera perquè tots eixos establiments, en el cas concret d’Utiel enguany són sis, ja que en estos anys hi ha hagut fluctuacions, i que s’estableix, diguem, un número determinat de restaurants de cada municipi perquè els visitants puguen degustar els productes típics de cada zona.

DM: Ara, canviant una mica de tema, parle’ns del Pla Municipal d’Inclusió i Cohesió Social.

FB: Fonamentalment, el Pla de Cohesió ve emmarcat en totes les actuacions que l’ajuntament d’Utiel està realitzant al llarg dels últims anys per a dotar-se dels instruments adequats que ens permeten valorar d’una forma molt més eficaç i eficient cap a on han de realitzar-se els esforços que ha de fer l’ajuntament. No solament esforços des del punt de vista econòmic, sinó en tot l’espectre d’actuacions de l’ajuntament, d’actuacions dirigides a aconseguir que disposem d’una societat, en este cas utielana, molt més igualitària i sobretot que eixes persones que tenen menys recursos o que presenten una problemàtica molt més específica tinguen una atenció molt més personalitzada i molt més concreta, i adequada per part de l’ajuntament d’Utiel.

DM: I quines accions concretes té previstes l’ajuntament o ha dut a terme ja?

FB: De moment el que per part de l’ajuntament hem fet ha sigut una labor de diagnosi de quins són els recursos de què disposa o que posa l’ajuntament a la disposició dels dos veïns, fonamentalment recursos a nivell de serveis socials, recursos a nivell laboral, recursos a nivell sanitari i a nivell educatiu. Totes estes qüestions que nosaltres podem oferir a la població d’Utiel, perquè hem fet un diagnostic per a comprovar en quina mesura estan arribant tots eixos recursos a les persones que realment més ho necessiten. I quan parlem dels que més ho necessiten, no solament són els que menys recursos econòmics tenen, sinó també segments de població que són molt concrets i que tenen una problemàtica molt específica , com poden ser persones amb diversitat funcional, persones que tenen algun tipus de discapacitat o fins i tot persones que tenen una edat elevada i que tenen també unes característiques molt concretes per la seua pròpia edat o per circumstàncies de la vida en moltes ocasions. No solament necessiten recursos econòmics, sinó també el que necessiten és que es vegen integrats en tota la societat. El problema que tenen estes persones fonamentalment moltes vegades és el risc d’exclusió social, i en eixa línia és on estem nosaltres intentant treballar.

DM: Llavors,una vegada fet este diagnòstic, estan arribant estes accions? Està arribant el que pot oferir l’ajuntament als veïns?

FB: En este moment, una vegada s’ha fet s’ha fet el diagnòstic, del que es tracta és que en estos pròxims anys , que lògicament ja no entra dins del que és la cobertura d’esta legislatura sinó que serà la següent, per part de l’ajuntament, si utilitza eixe instrument, que és el Pla d’Inclusió Social, s’intente millorar els serveis que estem prestant.

DM: Quines coses s’haurien de millorar?

FB: Fonamentalment, el que hem d’intentar millorar és tindre la capacitat d’obrir-nos mes al ciutadà, ser més permeables i realment prestar un servei molt més específic i més individualitzat del que l’estem fent.

DM: Augmentar, diguem, les persones que donen atenció ciutadana? Alguna acció concreta?

FB: En el cas concret, per exemple, de l’ajuntament d’Utiel, el que hem fet en els últims anys ha sigut incrementar pràcticament en un 100% la plantilla de serveis socials,amb la idea bàsica que donàrem cobertura a totes les persones que tenen algun tipus de problemàtica social, per exemple en atendre d’una forma molt més eficient a totes la persones que estan pendents de valoració de depenencia i també atendre els col·lectius en risc d’exclusió social. A nivell educatiu, també, hem posat en marxa diferents programes per a intentar combatre d’una forma molt més eficaç també, tot el relatiu a l’abandonament escolar, al fracàs escolar i incentivar que aquells alumnes que potencialment poden veure’s immersos en eixa problemàtica, tinguen més eixides.

DM: En quina situació econòmica es troba l’Ajuntament d’Utiel?

FB: Unes altres de les línies fonamentals que hem posat en marxa i que això sí és alguna cosa que hem aconseguit ja, i que també vam aconseguir l’any passat, és aconseguir el deute zero a l’ajuntament d’Utiel. Hui dia, l’ajuntament d’Utiel és un dels pocs, tant de bo hi haguera molts més a Espanya i a la Comunitat Valenciana, en el qual no l’ajuntament sinó els seus veïns i veïnes no tenen deute. L’ajuntament d’Utiel és un ajuntament sanejat. En els últims dos o tres anys pràcticament hem passat, si no recorde malament, d’un deute que oscil·lava l’any 2013 o 2014 d’uns sis milions d’euros aproximadament a tindre un deute zero. Això ha possibilitat el que precisament hàgem sigut capaços de posar en marxa diferents iniciatives que d’una altra forma hagueren sigut impossibles.

DM: Ens pot parlar una mica del Projecte Energètic 50/50? En què consisteix?

FB: Este és un projecte que desenvolupa l’ajuntament. L’ajuntament d’Utiel, igual que molts altres ajuntaments, estem dins del que és el Pacte de les Alcaldies i allí l’ajuntament d’Utiel es comprometia a desenvolupar tota una sèrie d’activitats tendents a millorar l’eficiència energètica. No solament del que són les instal·lacions municipals, sinó també de fomentar d’una forma molt més participativa el que és el consum energètic i l’eficiència energètica per part del ciutadà. En el cas concret de l’ajuntament d’Utiel, el consum energètic que nosaltres realitzem en instal·lacions municipals, perquè hem arribat a un acord amb els col·legis, a través també d’una empresa col·laboradora, que col·labora amb l’ajuntament, una cooperativa valenciana, perquè tots eixos estalvis energètics que es produïsquen en el consum d’energia en les instal·lacions escolars redunden en beneficis del mateix centre, de tal manera que el 50% revertisca en el mateix centre o el que ells decidisquen i l’altre 50% revertisca en la millora del sistema energètic també.

DM: I l’estalvi en què consisteix? En què simplement és més barata l’energia a través d’esta cooperativa o hi ha alguna acció dins del centre?

FB: No, no solament es tracta de què disposem d’energia molt més barata, sinó que també intentem conscienciar a la població , sobretot en este cas en els col·legis als més xicotets, que hem de ser responsables de la energia, de com consumim la energia i en quina mesura el consum d’energia afecta al medi ambient que ens envolta. Llavors, no solament es pot estalviar energia buscant a un proveïdor que te la facilite a un preu molt més assequible, sinó també estimulant i sobretot educant en el consum energètic als ciutadans i en particular als escolars.

DM: I esta pedagogia com s’ha dut a terme?

FB: S’està duent a terme fonamentalment a través de tallers, de xarrades, de cicles informatius fonamentalment dirigits als escolars, i també a la població en general.

DM: I llavors, este estalvi energètic està sent implementat únicament en els col·legis, en tots els edificis municipals, en l’enllumenat, es busca que també es pugui implantar en les cases veïnals?

FB: A veure, de moment això és un projecte que està començant a fer els seus primers passos. S’ha començat a implantar pràcticament en el 2019 però les gestions es realitzen des de l’any 2018, amb la qual cosa encara no tenim dades exactes de quin estalvi suposarà este programa. Però en definitiva, ja no es tracta d’estalviar, sinó de quant estalviem, de fonamentalment ensenyar-li a la població, al ciutadà, i fonamentalment als més joves, als més xicotets que hem de ser responsables de l’energia que nosaltres consumim. No solament a nivell municipal, sinó també a nivell domèstic, individual, particular.

Leave a Reply

Your email address will not be published.