Adrián Sorribes Herráiz és el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Nules i secretari comarcal PSPV Plana Baixa.
En el Partit Popular de Nules, algú els amenaça recordant que la dona de Lot va ser convertida en estàtua de sal per girar la vista arrere. Una mica d’açò ha de ser, posat que no són capaços de revisar la seua gestió. Algú els deu recordar aquell relat Bíblic, en el qual qui incompleix la voluntat del Senyor acaba com a estàtua de sal.
Però quan un té responsabilitats en el govern municipal ha de girar la vista arrere, no amb ànim de venjança sinó per a comprendre com s’ha arribat fins ací.
El temor a revisar els actes del PP en el passat i, a vegades, la falta d’implicació amb la seua tasca d’oposició, donen com a resultat moments difícils de creure.
A voltes amb les obres d’ampliació del Cementeri, així com de la construcció del Tanatori Municipal (que més tard es trauria a concessió pública), l’equip de govern va demanar informes a Conselleria de Cultura i després va preparar una proposta de “Convalidació d’actes”. Esta convalidació suposa que tots els expedients d’obra on faltava este informe, s’uneixen en un únic acte administratiu i s’aproven sobre la base de l’informe últim. Amb esta acció resolien part de les deficiències en les obres del cementeri des de 1990.
Que podrien votar els representants del PP? Ells que van ser govern durant els anys que es van tramitar incorrectament els expedients. Votar a favor de resoldre esta situació que ells havien creat? No, van votar abstenció. Per diversos motius: la total desconfiança en aquells que intentem solucionar les coses; perquè votar a favor és admetre que no es van tramitar bé els expedients (i mirar arrere els convertiria en estàtues de sal) i perquè senzillament no s’havien preparat el seu treball en les comissions.
Cal dir que no han d’anar a l’Ajuntament a consultar la documentació. Que si poden veure Netflix a casa, es poden veure les convocatòries. Però no, ni per a solucionar problemes que van deixar són capaços de posar interés. Potser la visió del que van deixar els deixa sense respostes, potser ja són estàtues de sal.
