Cal un relleu generacional
És absolutament necessari perquè la ciutadania ho demana a crits. La “vella política” és alguna cosa més que un tòpic. I cal que ho reconeguem de una vegada per totes. I també cal que aquest reconeixement arribe a les cares, a les persones i, també, a les formes. Això últim costarà una miqueta més, em sembla.
Les persones han arribat. La major part dels partits, afortunadament, han fet els seus deures i han deixat que els nous líders se situen al capdavant dels màxims órgans de decissió, sovint amb fortes resistències i amb no poques protestes i rancúnies. Però a poc a poc, en bona part de les les organitzacions polítiques espanyoles, això s’ha aconseguit. Pedro, Pablo, Albert, Alberto… Són cares joves, fresques, que la gent veu amb molta esperança i que intenta esbrinar quin serà el seu taranà real a través dels seus gestos, de la seua mirada, de la seua manera de fer… És una manera de començar…
Pel que fa a les formes, i al contingut real dels canvis, això, ja és una altra història. Perquè la inèrcia és difícil de canviar. L’autoritarisme s’arriba a interioritzar de moltes maneres quan aquest forma part de l’ambient polític. I és molt tentador quan un està en la “cúpula” dirigent no haver de compartir les decissions amb ningú. I és molt habitual pensar que un té sempre la raó i que són els altres els què estan equivocats, sobretot si són de forces polítiques diferents a la nostra.
El sectarisme és una característica de la política que no exerceix el diàleg permanent i no s’enfronta de manera oberta a la crítica constant, pròpia i aliena. L’autocomplaença n’és la pitjor medicina.
Aquestes generacions de joves polítics han d’entendre que elles i ells estan cridats a entendre la política d’una altra manera. Que han de deixar els vells esquemes enrere i obrir nous esquemes de diàleg i de negociació ben diferents dels que hi havia. Que tenen una oportunitat d’or de presentar-se a la ciutadania com una generació de futur capaç de trencar de veritat amb el passat i de brindar-nos a la societat un futur d’esperança, basat en valors de diàleg, de confiança, de sinzeritat, de respecte…
La ciutadania creu, de veres que aquesta és l’oportunitat que no tornarà a donar-se… Un moment únic, una foto única, on han confluït tantes oportunitats per a un veritable canvi generacional: per a fer allò que en castellà diuen “borrón y cuenta nueva”. Endavant!! Sense més entrebancs!!
