fbpx

Diputaci贸 Castell贸 de la Plana Vila-real Almassora Benicarl贸 Borriana Vall d'Uix贸 Vinar貌s Onda Altres municipis

“Oposicions: Nou govern, mateixa desgr脿cia de sempre” – L’opini贸 de Jordi Dosd脿

“Oposicions: Nou govern, mateixa desgr脿cia de sempre” – L’opini贸 de Jordi Dosd脿

Mor铆em abans i continuem morint ara. Almenys fa no massa dies ho hem fet i el futur anuncia el mateix. 脡s possible que de diferent color, per貌 el sabor d’all貌 que eixir脿 a borbolls ser脿 tamb茅 met脿l路lic.

M茅s enll脿 que tribunals t’envien a acad猫mies i que la Generalitat davant l’abs猫ncia de moviment i de l’esc脿s 鈥搃 dif铆cil de trobar鈥 material 鈥揹els noranta鈥 que ofereix ho fa莽a tamb茅, hi ha molt a parlar. Acad猫mies, per cert, a vegades, liderades per personalitats de dubt贸s patriotisme, d’eixe patriotisme que nom茅s s’ata眉lla una vegada a l’any per貌 que molts poden intuir contemplant el moviment de mans i sobres carregats de bitllets.

Un cop m茅s, oposicions als cossos de mestre i professorat, de nou聽alguns contents, altres desmoralitzats, uns carregats de r脿bia, altres motivad铆ssims. El proc茅s, el de sempre, llarg al principi, curt al final 鈥搒empre falten dies per a poder llegir i/o exposar tots鈥 molta incertesa i moltes hores perdudes esperant torns. Aquest, no obstant aix貌, podria tenir un poc m茅s d’inter茅s per a tot aquell que observa, i per als opositors, per descomptat. Es tractava de les primeres i tan esperades 鈥搃 glamuroses鈥 oposicions del nou govern valenci脿, ja totalment organitzades per ells.

Podem contemplar el gran canvi d’enfocament amb una petita mostra del que per a alguns ha representat la fase final de les oposicions: La terrible not铆cia que al路legant ser mestre de valenci脿 com a requisit per a participar en el proc茅s ja no es podia utilitzar per a sumar punts als m猫rits. La capacitaci贸, d’inferior nivell, era suficient per a presentar-te a les oposicions i el sentit com煤 diu que qui tinga el mestre de valenci脿 tindr脿 la capacitaci贸 salvant casos molt perduts per tot el mapa.

Alguns ho van fer b茅 estudiant-se de carrereta l’orde de convocat貌ria, altres van ser advertits respecte d’una manera que tots voldr铆em haver viscut, altres senzillament ho van encertar de casualitat, ni sabien el que havien marcat. Els menys afortunats, doncs, ja imagineu. No sempre es pot estar a l’aguait de dues l铆nies entre un document de 38 p脿gines.

S’havia de llegir, per貌 en cap cas estudiar. No anava per a l’examen, tot i que finalment la nota de molts va afectar. Realment, tothom es memoritza l’apartat de m猫rits abans de passar per dur铆ssimes dues fases, tres ex脿mens i cinc sessions d’oposici贸 totals? Potser de tant mirar-la no arribes a l’anhelada tercera fase.

El conseller es va equivocar i va rectificar. I no parle que, altre cop, cada tribunal t茅 el seu criteri amb objectivitat zero a tots els ex脿mens, que es puntue finalment tenint en compte totes les parts i no una per una de manera imparcial, sin贸 que dues setmanes despr茅s de l’煤nica orde que ha de publicar en tot l’any 鈥 i alguns anys ni aix貌 far脿鈥 resulta que la redacta amb errades. No passa res, es corregeix, ja que equivocar-se 茅s d’humans, no? Doncs no. Equivocar-se 茅s de casta.

La resta no tenim dret a errades, no tenim dret a solucionar una ximpleria que portaria 煤nicament un dia i que faria feli莽 a molts durant tot un any, m铆nim. Una ximpleria comesa per gent arrossegada per una llei redactada a mala fe 鈥搊 no amb bona indubtablement鈥 i uns sistemes quadriculats, inflexibles i obsolets. Testimonis comenten respecte a treballadors de conselleria que els van assessorar guiant-los i portant-los de la m脿 cap a l’error 鈥搊 l’horror?鈥. El que deia, arrossegats tots, com si d’un imant a prop d’un frigor铆fic es tract茅s.

L’estructura de les oposicions valora tant els coneixements, pr脿ctica i formaci贸 com a persona i professional en general, que la suspic脿cia, les tretes i estratagemes i la sort. I a algunes fases pareix que m茅s aquestes darreres habilitats.

No s茅 si 茅s pitjor que el que ten铆em, per貌 no 茅s millor. I l’element principal del canvi eren les promeses de millora, que ells no venien a fer el mateix que la resta, que per a aix貌 es quedaven combatent a l’oposici贸. Ells venien a al莽ar per l’aire tot i el que ha acabat passant 茅s que s’han baixat fins a terra tot 鈥損antalons inclosos鈥. Criminalitzaven una casta amb m茅s drets, ells representen una de nova amb id猫ntiques caracter铆stiques.
Parlaven de la tornada al m茅s b脿sic, a l’educaci贸, deixant de costat les dificultats burocr脿tiques i que mai aquests mecanismes institucionals determinaren decisions educatives com 茅s la valoraci贸 d’un opositor al proc茅s.

Caldria parlar un altre dia, llavors, si la casta t茅 a veure amb el partit i les afinitats pol铆tiques, si va amb les persones, amb els diners, si importa l’origen o si senzillament es tracta del poder.

Jo, un dels que ha de millorar la compet猫ncia lectora -com deia una opositora que pareixia m茅s contenta de la quantitat de gent que es va confondre que per la seua puntuaci贸-, em vaig despertar pel que un dels membres del tribunal, un dels bons, dels que per tot el suport que ha oferit als opositors al llarg del proc茅s hauria de ser reconegut, em va dir a la fase de m猫rits “Ets una v铆ctima del sistema, ho saps?”, deia. S铆, li vaig dir. Una v铆ctima m茅s, i en van milers, per貌 el m茅s trist de tot aix貌 茅s que no nom茅s uns pocs 鈥搈olts鈥 ho hav铆em sigut, sin贸 que ho hav铆em estat tots, des del comen莽ament. Perqu猫 sempre ho hem sigut, sempre hem estat v铆ctimes.

Segurament, aquest membre del tribunal 煤nicament es preocupava per nosaltres malgrat que en realitat 鈥揾o pens茅s o no鈥 estava enunciant una sent猫ncia clau en la reedificaci贸 d’aquest nou Pa铆s Valenci脿. La maquin脿ria, ja no blava, sin贸 amb tonalitats roges i carabassa, seguia matant, seguia havent-hi v铆ctimes.

Tan adormit estava que no veia que els nous ni han constru茂t cap pont entre els engranatges i sistemes i els que volen treballar com a mestres i professors, ni ells han fet el paper d’enlla莽. Igual es pensaven que per ser a la Comunitat Valenciana podien fer-ho tot en la nostra llengua i arreglat. Disculpen senyorets i senyoretes, per貌 a莽貌 no 茅s Catalunya i l’煤s d’una llengua o una altra no porta injectada m茅s veritats o menys. Els nous continuen tenyint balcons i llen莽ant intestins pel carrer. Abans es matava 鈥 a seques鈥, ara es mata en valenci脿. Per貌 es mata.

Les mateixes esperes, les mateixes desorganitzacions, els buits legals i els dubtes a cada part de l’oposici贸, la impossibilitat de completar el proc茅s sense tenir al tribunal deu hores escoltant a persones llegint textos similars sense poder descansar, el deteriorament f铆sic dels trenta graus m铆nim cada dia i proper als quaranta segons zones. 脷nicament podem trobar elements positius a la qualitat humana del tribunal i dependr脿 de quin. Tribunal que 茅s escollit a l’atzar.

Crec que es pot afirmar que la maquin脿ria del mal ha tornat, en realitat mai se n’ha anat, nom茅s l’han pintada un poc 鈥 uns colors rid铆culs i que no peguen ni amb cola鈥 i r脿pidament han intentat vendre-la com la darrera actualitzaci贸. Continuem com abans amb uns que estan on estan precisament per condemnar els d’abans i el com est脿vem abans. A la Valenciana hauria de significar m茅s que en valenci脿.

La veritat? Han canviat els treballadors, han canviat els dits que premen les mateixes tecles, per貌 no el sistema. La maquin脿ria del 2016 a la nostra comunitat 茅s la mateixa que hi havia l’anterior legislatura. De fet, 茅s la mateixa que ja hi havia molt abans que jo nasqu茅s.

A la Valenciana ha acabat tornant-se una marca, una que fins ara fa el mateix que es feia els darrers vint anys. Per貌 en valenci脿.

Leave a Reply

Your email address will not be published.