José Manuel Puchol Ten és el Cronista Oficial de la Vila de l’Alcora
EXCELENTÍSIMA DIPUTACIÓ PROVINCIAL. 25 de Març de 1843.
Acta de la Sessió celebrada en el dia de la data. Senyors diputats presents: Querol, Ballester, Ramos i Balada.
SOL·LICITUD DE CONCESSIÓ DE FIRA A LA VILA DE L’ALCORA.
“Havent donat compte de l’expedient instruït per a la concessió de Fira a la Vila de l’Alcora, es va acordar evacuar l’informe que novament demana al Govern de S. M. en termes favorables, amb la limitació que per a evitar el xoc amb els altres pobles immediats que gaudeixen del mateix benefici pels dies en què ho sol·licita. Igualment la municipalitat de l’Alcora, convindria que se li concedira la gràcia de celebrar la fira en els primers dies del mes d’Octubre.”
Alcalde de l’Alcora: D. Vicente Negre. Secret: D. Ramón Gil
La Fira va començar sent dilatada en la seua exposició, es realitzava a través de set dies. En realitat estava estructurada per altres set menors. Cadascuna d’estes durava una jornada i es ressaltava una especialització o producte: 1º Roba. 2º Saladures. 3º Ramadera. 4º Caça (amb prioritat al Parany). Agrícola, Comestibles, etc.
El nom de “Fira del Mussol” li ve de la jornada aplicada a la caça. Estava dedicada quasi al complet a la tradicional i artística cacera de Parany. Mussols, ocells cantors de reclam, reclams de boca, cresols, gàbies, pega, vares, espart, cassoles, paellons, mantes, etc.
Amb el pas dels anys i el canvi econòmic-social que realitza la vila de l’Alcora -d’agrícola i ramadera, a industrial-, la fira perd força. En la mesura en què el progrés i la qualitat de vida van guanyant posicions entre la societat alcorina, la dependència que esta té de la fira es minora, decaent la necessitat d’adquirir ja allí una bona part dels productes que en ella s’exhibeixen.
Els nous temps canvien tota l’estructura comercial i gastronòmica. Els vestits i calçats són més selectes i variats, els vehicles substitueixen als animals en el transport i es mecanitzen les labors agrícoles. Apareixen les modes i canvia la demanda, inclinant-se per un tipus i model de producte de consum, on milers d’unitats de fabricats en sèrie arrasen el mercat, oferint una varietat i possibilitats d’elecció quasi inesgotables. A l’Alcora, el fort progrés que imprimeix la potent indústria ceràmica, unit a una economia familiar sanejada i pròspera, provoquen una bolcada en els hàbits, i açò quasi fulmina mostra tradicional Fira.
Primer va passar de set a cinc dies, i en el 1900, la seua durada ja solament era de tres jornades. Ara solament ens queda un, unit inexorablement al descans dominical, doncs el calendari laboral, també va passar de rural a industrial.
