Parafrasejant Gabriel Celaya, la recuperació del patrimoni històric i artístic no és un luxe cultural per als neutrals, sinó que les inversions destinades a béns patrimonials pot generar riquesa econòmica i cultural.
Un exemple molt evident el trobem al nucli antic de Vilafamés. Des de la fundació del Museu d’Art Contemporani (1973) es van produir dos fenòmens socials que expliquen perquè esta vila disposa d’un dels conjunts urbans més ben conservats del País Valencià.
Per una banda, els habitatges de la zona alta es van despoblant, a poc a poc, des dels anys seixanta. Els pobladors (llauradors) es desplacen a la part baixa del poble que compta amb millors accessos per als tractors i automòbils que entren en la vida moderna d’aleshores. Uns altres emigren a la ciutat i el nucli antic es queda amb una densitat de població molt baixa i envellida. Per altra banda, al recer del Museu, venen forans i artistas atrets per la vida rural, compren cases a bon preu i les rehabiliten. La qüestió és que, des dels anys setanta fins al clafit urbanístic de 2008, la restauració d’habitatges a Vilafamés va generar uns quants llocs de treball en el sector de la construcció. La inversió privada ha fet possible la restauració i rehabilitació de la part alta de Vilafamés, posteriorment reconeguda
per l’administració com a Bé d’Interés Cultural (BIC) i descrita com un de “los pueblos más bonitos del mundo”.
També s’han restaurat edificis amb recursos públics des de l’any 1975, cal reconéixer-ho: el Castell, l’església de l’Assumpció i l’estructura de la Sang.
Però queden encara molts béns públics en perill, arquitectònics i arqueològics, que necessiten intervencions urgents si no volem perdre’ls. Com tants altres pobles menuts, Vilafamés sol amb recursos municipals no pot frenar el deteriorament d’un patrimoni que és de tots els valencians. Les inversions són fonamentals però, com a contrapartida, han de generar també riquesa al sector turístic comarcal. Cada vegada més, el turisme cultural que s’interessa per conéixer “la història” està creixent i és un tipus de turista de qualitat que consumeix en el sector hostaler de la comarca. Aleshores, podem arribar a la conclusió que, a la llarga, les inversions en patrimoni generen riqueza econòmica i cultural. No és un luxe cultural, sinó una inversió carregada de futur.
Longi Gil Puértolas és Regidor de Cultura i Patrimoni per Triem Vilafamés-Compromís en Vilafamés
