Jordi Tàrrega i Sangüesa és portaveu de la comissió sectorial socioeducativa de Compromís per Castelló.
La ciutat promourà l’educació en la diversitat per a la comprensió, la cooperació solidària internacional i la pau en el món. Una educació que combati qualsevol forma de discriminació. Afavorirà la llibertat d’expressió, la diversitat cultural i el diàleg en condicions d’igualtat. Acollirà tant les iniciatives d’avantguarda com les de cultura popular, sigui quin sigui el seu origen. Contribuirà a corregir les desigualtats que aflorin en la promoció cultural fruit de criteris exclusivament mercantils.
Continuo amb la línia encetada a l’article anterior, el que acabeu de llegir, al paràgraf anterior, també és, literalment, un punt de la Carta de Ciutats Educadores, concretament el punt 2, dins l’apartat dedicat a “El dret a la ciutat educadora”.
Al llegir-lo em venen al cap moltes crítiques que es fan, des de diferents posicionaments ideològics, encara que majoritàriament des de la dreta, o l’extrema dreta. Pel que fa a la promoció de la cooperació solidària i de la pau, sempre hi ha qui veu al darrere una orientació ideològica, i és cert, però no es tracta d’una ideologia de dretes o esquerres, es tracta de promoure la solidaritat i la pau, front a l’individualisme, el bel·licisme i la violència, qui no defensa aquests valors s’està situant al marge de la democràcia, dels valors més intrínsecament humans.
També hi ha qui només considera cultura, les manifestacions avantguardistes, que trenquen amb tot el que hi havia abans, com si només fos cultura el que és revolucionari… I tant tenen de cultura aquesta mena d’iniciatives com les que es dediquen a recollir i posar en valor la cultura popular, la del nostre poble i país, i la dels pobles i països de la gent que ara viu a la nostra ciutat però té orígens molt diversos. Tan inculta és la gent que crítica les muixerangues qualificant-les de catalanes perquè es pensen que són castellers, parlant des del més absolut desconeixement de la història, de les tradicions i de la cultura popular; com aquella altra gent que només defensa el que és autènticament nostre, menyspreant la cultura de la ciutadania que no és de soca, un xovinisme que no va més enllà de l’ombra del Fadrí.
Des de l’Ajuntament s’ha de promoure la pau, la solidaritat internacional, les manifestacions culturals innovadores i d’avantguarda, i la cultura popular de Castelló de la Plana, del País Valencià i dels llocs d’origen dels nostres conciutadans que en el seu dia van vindre a viure ací des d’altres punts de l’Estat o des dels indrets més diversos i llunyans del món. Felicitem els promotors de moltes iniciatives que ja estan en marxa per donar a conèixer l’any nou xinés, el folklore dels pobles del món o les fires en les quals les associacions d’immigrants de la ciutat mostren la seua artesania, gastronomia, etc. promovent la diversitat més enllà del que és econòmicament rendible, l’educació i la cultura no poden estar sota el jou de l’economia i les regles del mercat, que sempre acaben afavorint el més fort i menyspreant el més feble.
