fbpx

Diputaci贸 Castell贸 de la Plana Vila-real Almassora Benicarl贸 Borriana Vall d'Uix贸 Vinar貌s Onda Altres municipis

Reformar la constituci贸 茅s defensar-la – L’opini贸 d’Artemi Rallo

Reformar la constituci贸 茅s defensar-la – L’opini贸 d’Artemi Rallo

Es compleix un nou aniversari de la Constituci贸: 38 anys de vig猫ncia d’una Constituci贸 normativa amb vocaci贸 de regular la conviv猫ncia integrant les diverses posicions pol铆tiques existents. Han estat gaireb茅 quatre d猫cades de les quals els espanyols podem sentir-nos orgullosos per l’obra col路lectiva realitzada.

Per貌 cal mirar al present i al futur. I el present est脿 marcat pel repte col路lectiu que suposa reformar la Constituci贸. Ja ning煤 dubta que aquesta tasca 茅s un imperatiu ineludible. Fins a la Vicepresidenta del Govern, Soraya S谩enz de Santamar铆a, en la seva compareixen莽a del passat 1 de desembre en la Comissi贸 Constitucional del Congr茅s dels Diputats, va donar per bona la imminent creaci贸 d’un espai de di脿leg i acord que els socialistes anem demandant des de fa llarg temps.

No ser脿 f脿cil culminar el repte de la reforma constitucional. M’atreveixo a dir que els principals inconvenients no vindran pel costat material. No veig insuperables dificultats per acordar l’actualitzaci贸 i refor莽ament del nostre sistema de drets i llibertats (sanitat, educaci贸, habitatge, medi ambient, igualtat entre sexes, aconfessionalitat, etc.). Tampoc crec que la revisi贸 de nombrosos aspectes del sistema organitzatiu dels poders de l’Estat plantegi insalvables dilemes (prefer猫ncia en la successi贸 a la Corona, supressi贸 d’aforaments i immunitats, reforma del sistema de nomenaments d’貌rgans constitucionals, foment de la participaci贸 pol铆tica, etc.).

Reconec, no obstant aix貌, dos 脿mbits en els quals les incerteses es multipliquen: reforma del sistema electoral i de l’organitzaci贸 territorial de l’Estat. I aix貌 perqu猫 cada element aparentment menor dels quals integren les regles del sistema electoral suposa una bolcada en la normaci贸 del sistema democr脿tic i condiciona la mateixa exist猫ncia dels mateixos partits pol铆tics que han d’encarar aquesta reforma i, amb aix貌, decidir el seu propi futur.

La revisi贸 de l’Estat Auton貌mic constitueix, sens dubte, l’aut猫ntica pedra de toc de l’hipot猫tic 猫xit d’aquest proc茅s. Aqu铆 no cap a un maquillatge puntual. Cal abordar una revisi贸 de conjunt, ambiciosa i coherent que satisfaci la pluralitat de posicions que es confronten en aquest punt. El repte, reconeguem-ho, 茅s maj煤scul per貌, possiblement, en ser el m茅s necessari de tots a la vista de les amenaces que es tanquen sobre la integritat de l’Estat, pot ser el que culmini amb 猫xit fent de la necessitat virtut.

Les dificultats per abordar el proc茅s de reforma constitucional no estan, creo, tant en els seus continguts com en el context pol铆tic en el qual s’envolta: 1) gaireb茅 tots els partits pol铆tics propugnen una 脿mplia reforma constitucional; 2) curiosament, nom茅s el partit del Govern 茅s renuent a aquest canvi i afronta el debat arrossegant els peus; 3) l’actitud majorit脿ria dels partits pol铆tics de reconeixement als 猫xits de les d猫cades passades contrasta, notablement, amb la d’algunes forces pol铆tiques que postulen la fallida o ruptura respecte del “r猫gim constitucional del 78”; 4) la crisi socioecon貌mica de l’煤ltima d猫cada segueix estant present i provocant una profunda desafecci贸 ciutadana respecte de les prioritats de l’agenda p煤blica; 5) en gran manera, es percep un divorci o allunyament entre els partits pol铆tics i els ciutadans als quals cadascun d’ells diuen representar que abocaria a afrontar l’obra col路lectiva de la reforma constitucional sense prendre-li realment el pols a la ciutadania (el que suposaria un gran risc sabent que tota reforma constitucional que s’elabori ser脿 objecte de refer猫ndum); 6) el tauler pol铆tic est脿 en permanent moviment amb bona part de l’arc pol铆tic pugnant per ocupar espais aliens i, fins i tot, amena莽ant-se l’exist猫ncia d’uns enfront d’uns altres.

En aquestes circumst脿ncies, solament un alt sentit de la responsabilitat hist貌rica en totes forces pol铆tiques que tenen especial significaci贸 en el conjunt de l’Estat o de territoris espec铆fics far脿 possible abordar aquesta obra col路lectiva amb 猫xit. Amb aix貌, renovar un projecte col路lectiu de conviv猫ncia que durant els 煤ltims quaranta anys ha resultat exemplar i sense parang贸 hist貌ric. La Constituci贸 no 茅s un bals脿mic fi sin贸 una eina al servei de la societat: la principal. Defensar la Constituci贸 茅s la millor forma de garantir progr茅s, drets i llibertats per al conjunt de la ciutadania.

Els professors de Dret Constitucional ensenyem als nostres alumnes la reforma constitucional, precisament, en una lli莽贸 que porta per t铆tol: “La defensa de la Constituci贸”. Perqu猫 reformar la Constituci贸 茅s la millor forma de defensar-la. Actualitzar el text constitucional 茅s l’煤nica via per ajustar un vestit que s’ha quedat estret i del que estan a punt de rebentar les costures. La Constituci贸 sobreviur脿 si som capaces, m茅s r脿pid que tard, de “renovar els nostres vots” sota unes regles 脿mpliament compartides pel conjunt de la societat i, amb aix貌, refor莽ar el “sentiment constitucional” que s’ha anat afeblint al llarg dels 煤ltims anys.

Leave a Reply

Your email address will not be published.