Sergio Toledo (PP): “No entenc com un govern que es diu transparent pot tardar tant amb una comissió d’investigació oberta a facilitar respostes”

Diari Millars: En primer lloc, com valoraries la gestió d’esta pandèmia per part de l’equip de govern?

Sergio Toledo: Potser la pregunta és si hi ha hagut gestió perquè en un primer moment crec que es va actuar bé abans de llevar l’estat d’alarma i el confinament. En el primer estat d’alarma se’ns van reunir a tots els grups polítics en una junta de portaveus, es va informar de les mesures que s’havien pres, de tancar centres públics, l’atenció al públic, parcs infantils i altres. En este moment bé, es va comptar amb la nostra opinió, la del Partit Popular.

Quan ja va arribar el confinament, la veritat és que la gestió crec que va ser nul·la. Amb l’estat d’alarma i l’excusa que totes les competències passaven a l’estat central des de Castelló, des de l’Ajuntament de Castelló, no es va fer absolutament res en la gestió de la COVID. L’únic acte que es recorda d’Amparo Marco durant la gestió de la pandèmia en ple confinament era el repartiment de mones que va fer per Setmana Santa i que això sigui el més ressenyable d’esta gestió ja diu molt. Uns altres ajuntaments van repartir, durant els primers mesos de pandèmia, mascaretes gratuïtes i a Castelló no es va fer.

Crec que el balanç general és que no hagut gestió. Ara quan, per exemple, hi ha hagut ajuntaments que s’han posicionat a favor que en les farmàcies es facen tests, l’ajuntament de Castelló s’ha posat d’esquena a això per les indicacions que tenien des del seu propi partit a nivell nacional i nivell autonòmic i esta és la gestió que hi ha hagut. No hi ha hagut res més enllà que fer cas al que deia el partit a nivell nacional i autonòmic i ha faltat diàleg amb la resta de partits i buscar consensos necessaris en temps de pandèmia que crec que tots els castellonencs voldrien.

DM: I quasi un any després de la pandèmia, en quin estat es troba Castelló?

ST: Castelló es troba amb 4.000 aturats més pràcticament, es troba que el comerç del centre de la ciutat està cada vegada més abandonat, les majors ajudes que han donat al comerç del centre, o de la ciutat, bé, el comerç de proximitat, han estat de 1200 € en un any a canvi que no tanquen el seu comerç fins a finals de 2021. Això ha estat la major ajuda que han tingut. Els comerços de proximitat estan ara en una situació pitjor que mai perquè precisament per les restriccions a la mobilitat que hi ha hagut, les restriccions horàries en molts casos, perquè ha fet que baixe la seua clientela i a vegades facturen un 80% o un 90% menys del que facturaven fa un any. I no obstant això, no estan tenint el suport de l’Ajuntament. Campanyes que potser fa deu anys o fa 20 anys haguessen servit, però que avui dia, enfront dels gegants que a través de l’ecommerce, de la venda on-line, són competència del comerç de proximitat, campanyes de fa uns anys que facen ara, com la cistella, en una web que no funciona del tot bé o campanyes d’ajuda al comerç o molt, ja et dic, dels anys 90 per dir-t’ho d’alguna forma, crec que no ajuden al comerç i que cada vegada està pitjor. La restauració també està malament, l’oci nocturn…

Hi ha molts sectors que s’han vist perjudicats per la pandèmia i no han tingut el suport de l’Ajuntament, com a entitat més pròxima a ells i que hauria d’actuar en estos casos. I tampoc hi ha hagut una reivindicació davant la Generalitat o davant el govern central en determinats casos. Castelló continua sent, continua estant en la cua de les inversions del govern central. Castelló no està millor que fa un any, està molt pitjor. Els castellonencs vivim pitjor que fa un any, però crec que sense pandèmia tampoc estaríem millor, que és el més greu de tot, que falta lideratge i al final reivindicar, la qual cosa necessita velocitat.

DM: Durant estos mesos, des del grup popular us heu reunit amb els diferents sectors empresarials i autònoms. Què demanen? Què necessiten?

ST: Al final moltes vegades és simplement empatia i afecte, és a dir, tenir a algú darrere, el saber que el teu ajuntament, les persones que tu has triat al fet que et representin a nivell municipal són ací i moltes vegades no hi haurà ni tan sols competència, però esta part d’empatia ha d’estar i això jo crec que falta molt.

Durant estos mesos ens hem pogut reunir amb autònoms, ens hem reunit amb comerços, amb oci nocturn, com et deia, amb restauració, amb els taxis, amb una sèrie de col·lectius, també entitats socials que ara mateix amb tot això de la pandèmia estan en una situació molt més complicada per a atendre, per als mitjans que necessiten i que ja de normal els costa, així que imagina’t ara. I moltes vegades crec que se senten òrfens de tenir un Ajuntament que realment reivindique la capitalitat de Castelló i que reivindique el paper que hauria de tenir Castelló i les inversions que necessitaria. Avui fan falta residències de la tercera edat i per disputes polítiques no hi ha una residència més a la ciutat de Castelló. Avui el conservatori de música o de dansa el posava un altre partit damunt de la taula fa poc, Compromís, un partit del govern. Ho posava sobre la taula i el PSOE li deia que no. Al final les disputes internes entre el tripartit el que està fent i el que està aconseguint és que Castelló no avanci, no tinga moltes infraestructures, molts serveis necessaris que farien que, dins d’una pandèmia, i de les dificultats que té una pandèmia, més o menys tinguéssem una poc d’eixida a la situació actual, que quan ens recuperem de la pandèmia realment Castelló tornarà a funcionar.

L’Ajuntament hauria de ser el motor de Castelló. El motor per a atreure empreses, el motor per a fer funcionar la ciutat de Castelló. És un Ajuntament que està gripat, està gripat per les disputes internes que té i no acaba de funcionar. Això s’ha vist per exemple amb el pla general i el pla general al final el que fa és que redueix al sòl industrial, el deixa en 1,8 milions de metres quadrats, que poden semblar molts, però en realitat és una cinquena part del que té Sagunt, i això el que fa és que moltes empreses no s’instal·laran ací, amb la consegüent pèrdua de llocs de treball que també suposa, que se’n van per a una altra ciutat que sí que pot competir amb nosaltres i tot per disputes internes, per qüestions polítiques de poder i crec que en això hem perdut moltes oportunitats. Al final el que demanen els castellonencs és això, és tenir afecte, tenir una administració pròxima que els defensi a ells.

DM: I continuant amb el tema de la gestió de la pandèmia, ha comentat que des del grup popular es va proposar el que es poguessen fer tests en les farmàcies. Per què creu que s’ha rebutjat esta idea?

ST: Per una indicació política de la Conselleria. Estic 100% convençut. Per desgràcia, crec que, si els regidors votessen amb total llibertat, no li veig el sentit al fet que algú s’opose a utilitzar, aprofitar, la xarxa de farmàcies que tenim a la ciutat de Castelló, 70 farmàcies perquè puguen fer tests i simplement que ajuden a cribar als asimptomàtics dels no asimptomàtics. Simplement per a això, perquè si ens ajudessen en esta primera part, que és el problema, que hi ha moltes persones que poden ser asimptomàtiques, perquè si estan contagiades poden anar contagiant per ací, i si les farmàcies ens ajudessen seria molt més fàcil per a després identificar-los, confinar-los en este cas i evitar que es propague la pandèmia. No obstant això, els centres de salut i els hospitals estan cada vegada més saturats. Dos hospitals dins de la Comunitat Valenciana que més llista d’espera tenen són els de Castelló. Són els hospitals de la zona de la Salut de Castelló ciutat, l’Hospital Provincial i l’Hospital General són els que més llista d’espera acumulen. Si a més li afegim que cada cas ha d’anar a fer-se un test ací i no aprofitem la xarxa de farmàcies que tenim, crec que cap regidor podria oposar-se en este cas a este tema, no té cap sentit i més quan a més tenim problemes amb centres de salut, que s’estan tancant com el de Constitució, i hi ha uns altres que estan hipersaturats. És que és d’una miopia política del no. El no aprofitar la xarxa de farmàcies perquè puguen fer tests que no entenc políticament.

DM: I en el moment actual, si vostés governessen, quines mesures s’haurien de prendre amb major urgència per a intentar pal·liar la situació actual?

ST: Bé, nosaltres hem presentat diferents plans d’acció, el “Plan Juntos”, i el “Plan Más Juntos” per a intentar reactivar i recuperar la ciutat de Castelló i tota la seua economia. Ara mateix acabem de presentar 21 propostes per a poder arribar a uns pressupostos de consens entre totes les forces polítiques i del que parlem en tot cas és d’ajudar a les persones i als col·lectius que realment ho necessiten i que necessiten a l’Ajuntament prop d’ells, bé siga autònoms, pimes, impulsar el comerç, donar solució al que comentàvem, a la saturació que està tenint la sanitat de Castelló, buscar al final maneres de crear ajudes directes als col·lectius que pitjor l’estan passant.

Al final, crec que l’Ajuntament ha d’estar liderant la resposta a la recuperació econòmica. El que no pot ser és que si fas un anunci, perquè això se’ls dona molt bé, això de posar eslògans a la que creaven una comissió de recuperació de Castelló i a l’hora de la veritat esta comissió s’ha reunit una vegada en sis mesos. Una vegada. No s’ha tornat a reunir mai. La recuperació ja ha passat a un segon pla, ja no és important. Crec que hauria de ser essencial i que esta és la mostra que alguns seguien més pels eslògans i pels titulars que pel treball real. Crec que el que li falta a Castelló és un govern que realment lidere la resposta social a la pandèmia, a la COVID i a les conseqüències econòmiques que té i això és el que ens falta.

DM: D’altra banda, fa unes setmanes vostè i el senyor Sales van convocar a roda de premsa per a denunciar el pagament per triplicat de la compra d’unes càmeres de seguretat per a l’ajuntament. Què se sap fins al dia d’avui? Hi ha hagut alguna novetat entre eixe dia i avui?

ST: No, el que se sap és que després d’un mes seguim sense respostes. Hi ha una comissió d’investigació que es va crear i en la qual es va dir que en tot moment hi hauria transparència, que s’anava a facilitar la informació i veiem com una pregunta que plantegem el mes de febrer se’ns va contestar el mes de novembre i la pandèmia i l’aturada d’activitat municipal va durar tres mesos, no nou. Els altres sis han tingut temps de poder contestar. Veiem que preguntes que plantegem a l’octubre o novembre encara avui dia no se’ns han contestat. Entrarem en 2021 i encara no s’hauran contestat estes preguntes. Hi ha molts dubtes, hi ha moltes qüestions per resoldre, falta de transparència i no entenc com un govern que es diu transparent pot tardar tant amb una comissió d’investigació oberta a facilitar respostes que al final són, entenc que de l’interés de tots els castellonencs perquè és el que s’ha fet amb els seus impostos efectivament, com comentaves. El que denunciem és que s’hagi pagat fins a tres vegades per les mateixes càmeres. Alguna cosa hi ha que encara no ens deixen saber.

DM: I d’altra banda, recentment també han denunciat la pujada del 0,9 per cent del salari de l’equip de govern.

ST: El que els hem demanat és que renuncien a estes pujades. Podem entendre, i comence per ací, que els funcionaris públics que han continuat fent el seu treball en condicions moltes vegades no adients al que necessitarien… Entenc que treballar des de les seves cases sense cap mitjà proporcionat per l’administració, en molts casos, doncs que ací hi ha una pujada d’un 0,9, que correspon a la pujada de l’IPC, que pot ser raonable fins i tot per també el que han assumit estos mesos. Però no entenem com a representants públics, que a més es van apujar el sou un 50% res més arribar fa només any i mig, ara necessiten una pujada de 0,9 per cent dels seus salaris, ordenada pel seu cap de files, per Pedro Sánchez.

Creiem que un gest, simplement un gest, seria renunciar a esta pujada en bloc. Nosaltres renunciarem com a grup municipal, però esperem que tota la resta de grups, sobretot el govern municipal, els tres partits que estan en el govern renuncien a la pujada del 0,9% i no solament ells sinó també els assessors perquè tenen una legió d’assessors que també se’ls apujaria el sou un 0,9% i ara mateix amb gairebé 17.000 aturats la ciutat de Castelló, amb una situació econòmica cada vegada pitjor, amb moltes empreses a la vora del tancament, crec que èticament no és el millor apujar-se el sou un 0,9% després d’una pujada del 50%.

DM: I d’altra banda i seguint amb l’actualitat de Castelló, pot explicar-nos el que se sap sobre esta targeta de mobilitat que va ser lliurada al regidor socialista Jorge Ribes?

ST: El que sabem avui dia, perquè una altra vegada més no ens han facilitat molta informació i encara entem esperant que ens donin accés a l’expedient i diversos correus electrònics per a esclarir este fet, és que creen unes ajudes el mes de novembre, que s’anuncien obertament en tots els mitjans de comunicació, que crea la regidoria de joventut, en este cas el regidor és de joventut i mobilitat. Crea unes ajudes per a 300 joves de la ciutat de Castelló menors de 30 anys, per les quals tindran un abonament de transport gratuït, de transport i mobilitat i també es crearà un altre de Bicicas.

La sorpresa és quan veiem el llistat d’agraciats, d’adjudicats amb este abonament de transport i és que allí figurava el mateix regidor que convocava les ajudes, figurava la parella sentimental, figuraven amics personals, figuraven associats de joventuts socialistes, perquè pràcticament una desena de persones que s’havien beneficiat d’estes ajudes i amb l’agreujant que s’havien apuntat 458 joves de la ciutat de Castelló, amb la qual cosa deixaven a 158 joves sense estes ajudes de transport que segurament sí que necessitaven. Mentrestant, doncs això, representants de joventuts socialistes i amiguets del regidor sí que l’aconseguien i especialment el regidor.

El regidor va dir en un ple que esta targeta la va demanar de record, la qual cosa no té molt sentit perquè si es aixì per a què t’inscrius en la campanya, perquè la reculls, perquè actives la targeta carregada de viatges i l’actives. I va mentir als castellonencs en este ple i a tota la corporació, a tots els regidors perquè després el dilluns següent, només tres dies després va dir que sí que és veritat que la targeta estava carregada amb viatges i que estava activada, però després va tornar a mentir perquè continuava mantenint que era de record, però al cap de quatre dies la va retornar i per a què les retorna si era de record. Si era de record i no estava carregada, si ell no havia participat en estes ajudes, per què la retorna? Serà perquè l’hem enxampat. Si nosaltres no arribem a denunciar en un primer ple que ell s’havia inscrit en les seves pròpies ajudes i que se les havia auto adjudicat ell mateix, a ell, a la seva parella, als seus amics, als seus companys de joventuts socialistes, si no arribem a denunciar avui seguiria amb la targeta. I és que qui l’ha retornat es ell, però els altres deu segueixen amb les targetes i continuen podent utilitzar-les, i continuen podent ocupar places que els farien falta a joves de la ciutat de Castelló i que els van deixar sense aquestes ajudes.

DM: I realitzaran alguna altra actuació? Cancel·laran estes ajudes i en convocaran unes noves?

ST: Ara com ara no, però és que hi ha moments en els quals és tard demanar perdó. Cal assumir les responsabilitats i en la política un referent de l’esquerra com és Pablo Iglesias va dir que en política no es demana perdó. En política es dimiteix. I quan has fet alguna cosa, que moralment i èticament, és reprovable i jurídicament caldria veure-ho, crec que solament hi ha una eixida per de debò restituir el mal que ha fet la institució, a l’ajuntament de Castelló convocant unes ajudes que ell mateix es va adjudicar a ell i als seus amics.

DM: Parlem ara d’educació. Quina és la seua posició sobre la llei Celaá?

ST: En contra clarament. Perquè va en contra de la llibertat, la llibertat d’elecció, perquè no deixa triar a una família si vol educar al seu fill en una escola pública o en una escola concertada. Haig de dir que jo he estudiat sempre en escola pública, però estic a favor que existisca l’escola concertada i la privada, que existisquen totes perquè al final la concertada, en moltes ocasions, el que serveix és per a ajudar a cobrir les necessitats que la pública no pot arribar a cobrir, que l’estat no pot arribar a construir un col·legi i cobrir esta demanda de places com es demostra a més en els col·legis públics, que en molts barris estan plens i no hi ha places.

Este seria un dels punts. L’altre és l’educació especial. L’educació especial, les pròpies famílies de xiquets que necessiten educació especial, volen i així ens ho transmeten, que el seu fill s’eduque en estes escoles d’educació especial que al final tenen una atenció especial a estes persones. I no obstant això, ara els fiquen al costat de tots sense adaptar l’educació que realment necessiten. És un avanç que es va aconseguir fa anys i que perdem amb això, tornem als anys 70 en este aspecte i no té sentit tornar enrere amb tot el que havíem avançat.

D’altra banda, esta llei permet que els alumnes passen de curs amb més assignatures suspeses i això no em pareix bè, perque l’únic que pot provocar és que es desincentivi l’esforç dels estudiants.

I finalment, doncs la llengua vehicular. Entenc que estant a Espanya la llengua vehicular ha de ser el castellà i a més en el nostre cas el valencià. No entenc que en algunes comunitats es puga eliminar el castellà com a llengua vehicular, no ho entenc i crec que resta possibilitat a tots els alumnes que estudien en una comunitat autònoma que trie que el castellà siga llengua vehicular perquè perdran oportunitats de desenvolupament professional en la resta del món, quan estem parlant de la segona llengua més parlada del món. No té cap sentit. I a part perquè esta llei surt sense el més mínim consens. Soc un defensor i sempre ho he estat que les lleis educatives haurien de sortir per consens de totes les forces polítiques, així ho va intentar l’últim ministre d’educació del partit popular, Méndez de Vigo, que va intentar crear una llei educativa consensuada amb tots els partits polítics. Al final per càlculs electorals el partit socialista va decidir aixecar-se de la taula. El que esperem és que en algun moment els espanyols puguem tenir una llei educativa que abaste a tots i que no excloga a ningú i això és per al que hauria de ser una llei educativa, no per a fer política.

DM: A més, durant les últimes setmanes el partit popular de Castelló ha estat portant una campanya de recollida de signatures contra esta llei. Com ha estat la reacció de la societat castellonenca?

ST: Doncs la veritat és que he estat molt bona. Hem estat al carrer recollint signatures, hem estat en els voltants de diferents col·legis de Castelló i la resposta en tots els casos ha estat molt positiva. Els pares, professors, s’acostaven a signar per a esta llei. Hem recollit, en poc més de dotze dies, més de 2000 signatures a la ciutat de Castelló i més de dos milions de signatures en tota Espanya, amb la qual cosa hi ha un clam popular al carrer perquè esta llei al final, com et deia, és excloent i fa que perdem esta llibertat que havíem conquistat durant tants anys. Crec que és simptomàtic. Per a aconseguir una iniciativa legislativa popular, una ILP, necessites 500.000 signatures. Bé, és que hem aconseguit quatre vegades més en tan sols dues setmanes i després vam acabar la campanya amb una manifestació amb cotxes i amb totes les mesures de seguretat necessàries en estos moments, en les quals van participar més de mil vehicles i en cada vehicle calcula, estem parlant de la ciutat de Castelló, en cada vehicle calcula que anirien dos o tres persones. Estem parlant d’una mobilització molt important en una situació, a més, de pandèmia, que és especialment complexa per a manifestar-se, que mostra, doncs això, el reclam social que hi ha per a esta llei, i que esperem que aviat deixe d’estar en vigor.

DM: I finalment, i sent avui 30 de desembre, què els diria Sergio Toledo a tots els ciutadans i ciutadanes de Castelló de cara al 2021?

ST: Bé, doncs espere que en este any 2021 deixem enrere una pandèmia que en molts casos ens ha canviat la vida a nivell personal, professional, econòmic per a moltes famílies. Que el que espere és que 2021 ens porte, doncs això, més consensos en política, més ganes d’arribar a acords i no fer política d’una pandèmia com s’ha fet des del govern nacional o des del govern municipal i que espere que 2021 o els reis mags li porten sentit comú al tripartit a Castelló per a ajudar a totes les persones o entitats que realment ho necessiten i que aviat ens ajude a avançar cap a un canvi polític a la ciutat de Castelló, que crec que fa més falta que mai perquè hem tingut el pitjor govern en el pitjor moment.