fbpx

Diputaci贸 Castell贸 de la Plana Vila-real Almassora Benicarl贸 Borriana Vall d'Uix贸 Vinar貌s Onda Altres municipis

Tenen els xiquets massa vacances? – L’opini贸 de Jordi Dosd脿

Tenen els xiquets massa vacances? – L’opini贸 de Jordi Dosd脿

No 茅s com al first dates, que sempre entra alg煤 amb els gossos o gats?, fills o no?

No hi ha cap truc final, cap m脿gia fant脿stica. No hi ha una resposta v脿lida o objectiu a aconseguir, no s’ha d’acabar amb cap drac i tots serem feli莽os. Cadasc煤 t茅 la seua opini贸 i poc relacionada est脿 amb la quantitat, tot t茅 a veure amb la distribuci贸 i aprofitament, el com repartim els dies lliures i quin 煤s es fa d’aquests.

Per als que esperen desesperadament cadascun dels dies de festes nacionals o auton貌miques, estaran d’acord en el fet que un dia solt ens pot salvar, per貌 tampoc ens far脿 segurament feli莽os si no ho som ja. No nom茅s l’endem脿 ens espera la realitat, sin贸 que la pres猫ncia de la tornada no ens deixa viure el dia lliure en condicions. No podem fugir de l’ombra de l’endem脿, com tampoc podem planificar cap cosa que s’estenga m茅s de vint-i-quatre hores.

Al final pareix que eixa jornada sense escola siga 煤nica i exclusivament per a avan莽ar feina o per a estudiar. Els m茅s afortunats podran, fins i tot, gaudir d’unes hores extra al llit. En un dia no es desconnecta, en un dia es recuperen forces, per貌 res m茅s.

Certament els xiquets d’infantil, prim脿ria i de secund脿ria no tenen ni els mitjans ni 鈥 habitualment鈥 l’inter茅s d’elaborar plans de m茅s de quinze dies. Tampoc molts dels universitaris. Llavors, necessiten m茅s de quinze dies seguits de vacances?

Tal vegada caldria no tenir alguns per铆odes de desconnexi贸 tan llargs i tenir m茅s vegades a l’any tres, quatre o cinc dies seguits expedits de preocupacions curriculars. Est脿 clar que a moltes regions del pa铆s l’aturada estiuenca es d贸na pr脿cticament per motius de salut, ja que els nostres centres 鈥 p煤blics鈥 s贸n incapa莽os de frenar lipot铆mies i desmais. Tampoc passaria res per equipar millor les escoles i instituts. En qualsevol cas, hi ha altres per铆odes dels quals s铆 que es podria fer m脿 per tal d’equilibrar m茅s els lapses d’oci.

Al que no li trobe dubtes 茅s que tenir per festa un dia solitari pot acabar transformant-se en un solitari dia per al xiquet, on els pares treballen o b茅 no acaben de tenir temps per a passar-lo junts. De tenir-lo 茅s possible que troben grans dificultats per a dissenyar plans que siguen plaents per a tots en tan redu茂t interval.

El que fa falta 茅s una major organitzaci贸 i capacitat de gesti贸 de les vacances i els menuts tot aix貌 ni poden ni els interessa controlar-ho. Ac铆 entren les fam铆lies, els veritables culpables tant de l’猫xit com del frac脿s d’un bon aprofitament del temps de lleure.

M茅s enll脿 de continuar als llargs per铆odes d’esplai amb l’educaci贸 informal o no 鈥搇a formal hauria d’estar altament restringida鈥, el que 茅s intolerable 茅s que un xiquet de deu anys s’avorrisca. Les vacances no s贸n per a estar a casa de principi a fi, o almenys no per a estar fent el mateix de sempre. En cas de ser aquest el pla, tal vegada no hauria d’estar tant de temps lliure.

Al cap i a la fi, als m茅s menuts els agrada l’escola, all铆 tenen a la majoria dels amics, all铆 tenen m茅s est铆muls que a cap altre lloc i s贸n capa莽os, amb majors facilitats, d’aprendre coses noves cada dia.
Un xiquet avorrit 茅s un xiquet que est脿 malbaratant moments de la seua vida per a formar-se, de la manera que siga, per a cr茅ixer socialment i, en definitiva, per a ser m茅s feli莽 ara aix铆 com potencialment ser-ho a un futur no tan lluny脿.

Viatjar, anar al zool貌gic de la prov铆ncia ve茂na, anar de c脿mping amb la fam铆lia o amb altres iguals de campament. Fer tallers, anar a les festes del poble, del barri; fins i tot a parcs aqu脿tics i d’altres sense aigua. No es tracta d’estudiar, no es tracta de fer quadernets de Santillana ni millorar la cal路ligrafia, es tracta de viure experi猫ncies, con茅ixer nous llocs i realitzar noves activitats. Es tracta de trencar amb la resta de l’any.

Canvien molt els m茅s menuts quan veuen noves ciutats, tasten nous menjars o s’animen a jugar a ping-pong amb uns belgues de la seua mateixa edat quan han trobat al c脿mping. Encara que entre ells no es diguen res, s’entenen igual. No est脿 aprenent idiomes cap dels xiquets, per貌 estan, indubtablement, millorant les seues destreses socials i, en general, la seua comunicaci贸. Est脿 fent miques tamb茅 la barrera entre pa茂sos.

Et fa m茅s tolerant i respectu贸s amb el nou, el diferent i el desconegut.

Veure i estar amb nova gent, belgues o iguals del seu barri que van a una altra escola i mai havien coincidit fins ara, a un castell inflable que han instal路lat al poble, els fa m茅s oberts a diferents possibilitats. Els fa prendre decisions a l’hora de con茅ixer o no a diferents persones, no tenen l’obligaci贸 de fer-ho, no estan tot l’any tancats tots junts entre els sis murs de l’aula. No, estan decidint per primera vegada, estan sent, per fi, lliures.

Un m铆nim de temps 茅s necessari. No als esplais de m茅s de quinze dies, per貌 tampoc a les parades que duren el que li costa al planeta girar sobre si mateixa. No obstant aix貌, la quantitat no ser脿 tan important com la distribuci贸 dels dies de vacances al llarg de l’any i, de tota manera, el m茅s rellevant ser脿 sempre l’煤s que es fa莽a d’aquest temps.

Jordi Dosd脿 Marqu茅s.

Jordi Dosd脿 Marqu茅s 茅s col路laborador en Diari Millars.

Leave a Reply

Your email address will not be published.