Abrigallat pels meus arxius que guarden quaranta anys d’estudi i recerca, són vàries les xarrades que vaig oferint en la meua condició de Cronista Oficial.
Des dels alumnes d’ESO del Col·legi la Salle, fins als veïns de Figueroles, que presidits pel seu alcalde i rector visiten el castell de l’Alcalatén i la seua ermita del Salvador, he comptat amb un bon nombre d’entranyables oïdors. Possiblement, el millor auditori haja sigut el “porxo” de l’Ermita del Salvador, al costat del Castillo. Lloc ideal per excel·lència per a parlar de l’Alcora i l’Alcalatén.
Sempre oferisc, el que durant la meua intervenció puguen tallar l’oratòria en qualsevol moment, en cas de necessitar aclariment sobre qualsevol punt del tema que és diserta. Açò no em crea cap problema.
Fins a on arriben els meus coneixements, parlar sobre els nostres orígens, del passat de l’Alcalatén, de l’Alcora, i de quins són les nostres tradicions i costums és una delícia, encara més, si els oïdors estan atents, amb ganes d’aprendre més de qüestions tan afins, tan properes, tan familiars. Finalitzada la xarrada d’una hora de durada, és bé sentir-los assenyalar que ha sigut molt amena, que els ha passat el temps “volant”, com vulgarment es diu. Quede molt satisfet i em sent més que compensat.
Entre les seues variades preguntes, hi ha una sobre el Comte d’Aranda, el dubte del qual o interrogant està bastant arrelada i generalitzada, no solament en l’alumnat, també en altres àmbits de la nostra societat. És doncs necessària el corresponent aclariment, i bé serà el fet d’aprofitar el present escrit.
Quan es parla del Comte d’Aranda, solen nomenar-ho amb caràcter específic o únic, ignorant que esta distinció nobiliària i heràldica, ha tingut molts titulars. És correcte dir que hi ha un sol títol de Comte d’Aranda, però persones distingides amb eixa nissaga i tractament de “La seua Excel·lència” (Comte i a més Gran d’Espanya), són dinou els que avui en dia ho han ostentat. Des de D. Lope Ximénez d’Urrea 1.488 (Concessió de Fernando II d’Aragó); fins a D. Alfonso de Irujo i Fitz James-Stuart 2.013 (Hereu de la Duquessa d’Alba).
Entre ells destacaríem: El II-Miguel, instaura l’ensenyament gratuït i compra dos molins a l’Alcora.- El V Comte-Antonio, va ser fundador del Convent de Franciscans de l’Alcora, i s’afig al títol la “Grandesa d’Espanya”.- L’IX-Buenaventura, fundador de la Real Fàbrica de Pisa i Ceràmica.- El X-Pedro Pablo, el més popular de tots ells i d’altura política en la història d’Espanya, i a més, l’excel·lent a efectes alcorins, doncs amb ell es va aconseguir “L’Esplendor de l’Alcora”.- El XIV-Rafael, va liquidar el Senyoriu de l’Alcalatén.- El XVIII-Cayetana-Duquessa d’Alba, va inaugurar la reconstrucció de l’ermita del Salvador.
Bé, espere que quede clar la importància que té el que sapiem una mica més. No limitem el nostre coneixement al mínim indispensable, al superficial. Qüestions com la del Comte d’Aranda hi ha més, i quan se cerca més enllà de l’estàndard o genèric, ensumant entre prestatges, apareixen àmplies dades enriquidores sobre el nostre ric passat.
Tots els que han compartit temps amb mi a través de les xarrades, entrevistes en la TV, o en la lectura d’algun dels meus treballs, saben l’important que és obrir una mica més eixa parcel·la cultural i educativa. Ens espera un vast horitzó carregat d’història, de la nostra.
Sempre amb les gràcies anticipades, quede a la vostra disposició.
José Manuel Puchol Ten, cronista oficial de l’Alcora.
