Jordi Tàrrega i Sangüesa és portaveu de la comissió sectorial socioeducativa de Compromís per Castelló.
Potser no és, encara, el cas de Compromís que estem immersos en la gestió de govern, però no són poques les formacions polítiques que fa mesos que estan gairebé en plena campanya electoral. De fet, alguns, ho estan des del dia després de les eleccions municipals i autonòmiques de 2015, sí, sí, aquelles en les que van perdre… Ho van perdre quasi tot, però no ho van acceptar, no ho van pair, ni aleshores ni encara avui, i mira que han tingut temps. Això ha provocat que, pràcticament des del dia després, no han faltat les persones que ja es proclamaven com la propera Alcaldessa de Castelló de la Plana o la propera Presidenta de la Generalitat Valenciana, no cal dir noms, veritat?
Si analitzem el perquè, veure’m que aquesta actitud és la conseqüència de que aquestes persones, i aquesta organització política, pensen que se’ls ha fet fora de les institucions (i més recentment també s’ha afegit el Govern de l’Estat) de forma irregular, amb trampes, i que, per tant, els que ara governen no tenen cap legitimitat, ho estan fent de forma totalment il·legítima. A mi personalment em sembla una actitud clarament paranoica. La realitat és ben diferent, elles pensen que governaven per la Gràcia de Déu, i que per tant tornaran a fer-ho ben aviat, el que ha passat ara és només un accident; la normalitat és que manen elles, les elegides. Aquest accident s’ha degut a que tota la “xusma” s’ha unit en contra d’elles, han fet trampa, no han guanyat a les urnes, han guanyat als despatxos, etc. etc. Quan el que passa és que elles, i el seu partit, no respecten la democràcia, no són demòcrates, no ho han segut mai, només han volgut aparentar-ho… I vaja que ho aconsegueixen!
La seua percepció de la realitat, els fa emprar tot el que tenen al seu abast, i el que no s’ho inventen, per a fer “acoso i derribo” (com els agrada la tauromàquia!) als actuals governants. Val tot! Aprofiten qualsevol excusa. Val tornar a l’anticatalanisme més ranci, val fomentar el localisme caspós, valen les mentides i les difamacions…
Però bé, nosaltres, el cabet a la feina (com diu una amiga meua). Estem elaborant el que serà, sense cap mena de dubte, el millor programa electoral (i de govern) tant a nivell municipal, com autonòmic i europeu. I en ell l’educació tindrà un paper principal.
El concepte de Ciutat Educadora és el fil argumental a partir del qual s’aniran desgranant les propostes concretes i tangibles, per a totes les etapes de l’educació formal (la que es fa dintre de les institucions educatives: escoles, instituts, universitat…) i també per a l’educació no formal (la que fem tota la ciutat i tota la ciutadania, siguem o no conscients del que estem fent). I no estem imaginant castells en l’aire, els fets parlen, l’acció de govern ens avala. Hem passat d’una regidoria d’educació pràcticament inexistent amb els governs locals anteriors, a fer d’ella una de les més potents i visibles de l’actual govern municipal, més encara si la comparació la fem ponderada (i em refereixo a relacionar el que s’ha fet i la seua visibilitat amb el pressupost de la regidoria). Això, en gran part, li ho devem a Enric Porcar, infatigable al timó de la regidoria, però també a un equip molt nombrós i potent de gent que ha tingut les idees i ha ajudat a fer-les possible, sense oblidar a les que són funcionàries i treballadores de l’Ajuntament que han cregut en el projecte i han treballat de valent.
