Jordi Tàrrega i Sangüesa és portaveu de la comissió sectorial socioeducativa de Compromís per Castelló.
Ens trobem immersos en el període de preinscripció per al proper curs escolar, 2018/2019, el lema escollit per a la campanya en aquesta ocasió ha estat: “ESCOLA PÚBLICA. GARANTIA DE QUALITAT. Informa’t sobre les escoles coeducatives, inclusives i plurilingües que t’ofereix el sistema educatiu valencià”.
Amb alguna lleugera diferencia en les dates, ara mateix està preinscribint-se l’alumnat tant del tram obligatori (Educació Primària i Educació Secundària Obligatòria) com del preobligatori (Educació Infantil) i postobligatori (Batxillerat i Formació Professional) de l’educació no universitària.
El lema, jo personalment el trobo molt encertat, s’esmenten tres dels que han de ser els eixos principals de l’educació:
1. Coeducació. Educació igual per a xiquetes i xiquets, per a tot el jovent, sense segregació per sexes.
2. Inclusió. Cap persona pot quedar fora del nostre sistema educatiu, diversa és la societat i diversa ha de ser l’educació.
3. Plurilingüisme. El coneixement de les dues llengües oficials i d’almenys una llengua estrangera és un dret que s’ha de garantir.
I si som objectius veurem que la plena garantia de que els tres eixos només siguen plenament aplicats només la tenim als centres públics. I no estic fent cap afirmació gratuïta. Tothom sap que hi ha centres privats i centres privats concertats que segreguen l’alumnat per sexes o que diferencien el currículum que se li ofereix. També és evident que la proporció d’alumnat amb necessitats educatives específiques (siguen de la natura que siguen: pel seu origen, per la seua situació social o per les seues característiques personals) és molt més alta als centres públics que als altres. I no és menys cert que, de vegades, en alguns centres privats o privats concertats la presència del valencià queda reduïda a una assignatura i això no garanteix en absolut la igualtat entre les dues llengües oficials.
Però a més a més, hi ha el tema de la participació de tots els estaments de la comunitat educativa, i hem de saber que no tenen el mateix pes els Consells Escolars als centres públics que als privats (siguen o no concertats).
Dit tot això, no puc negar, mai no ho faré, el dret de les famílies a escollir aquella que consideren que és la millor educació per a les seues filles i els seus fills, i per tant, a escollir el centre educatiu. Respectant la capacitat dels centres, ratios màximes, etc. fent servir els mecanismes previstos al proces d’admissió.
Però el que mai trobaré encertat educar l’alumnat en un ambient artificial, irreal, en una torre d’ivori, que en res s’assembla a la realitat, al seu barri, a la ciutat on viuen, i en definitiva a la societat… Si hi ha gent que vol elitisme, allà ells, però que s’ho paguen amb els seus diners, no amb els impostos de tots. Treballem per l’equitat!
