Isabel Aguilar López és Regidora Delegada de Memòria Històrica de l’Ajuntament d’Alzira.
Deia el poeta i filòsof Jorge Agustín Nicolás Ruiz de Santayana que qui oblida la seua història està condemnat a repetir-la. Eixa frase està escrita en l’entrada del bloc número 4 del camp d’Auschwitz.
No és pot dir més en una frase i, per això, com a integrant d’un govern progressista i que no oblida la barbàrie que patiren els que ens antecediren per lluitar per la llibertat de la que hui gaudim ens fem ressò de Dia de Record i Homenatge de les Víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura.
En 2017, coincidint en el 75 aniversari de la mort del poeta Miguel Hernández, la Generalitat Valenciana va decidir instaurar el 28 de març com a data per a commemorar el record de les víctimes que van ser represaliades.
Són milers les persones, homes i dones, als que se’ls va segar la llibertat, se’ls trunca la il·lusió i el futur, sense cap motiu més que pensar distint, i per la qual cosa no hem d’oblidar el que allò va representar com a símbol de la lluita contra la desigualtat, de la tolerància, la pau i els valors cívics.
La Guerra Civil va ser molt més que una cruenta contesa, ja que va derivar en una llarga etapa de persecució i repressió als que mostraven determinació davant les conviccions democràtiques, arrabassades pels colpistes militars.
Els ciutadans als que dediquem este dia eren persones lliures que vivien amb total normalitat la Segona República, amb unes inquietuds que passaven per involucrar-se d’aquelles activitats i accions pròpies del moment, inclòs se’ls va privar d’enorgullir-se de la seus cultura o de la seua llengua, relegant-los a ciutadans de segona als que se’ls va truncar la vida davant la impossibilitat de mostrar-se lliures per tal de poder posar en valor les seues conviccions democràtiques.
El 36 ha quedat escrit en la història d’Espanya com un any on un colp d’estat militar va endarrerir els privilegis dignes d’una democràcia deixant com a balanç una llarga llista de persones represaliades, perseguides i atemorides.
Nosaltres com a ciutadans amb el ple dret de la llibertat no podem oblidar a tots aquells que ens van aplanar el camí per situar-nos on hui estem, una societat on les opinions, convivència i pensament no tenen cabuda a la improvisació ni al dubte, ja que son valors que com a societat avançada i madura hem sabut consolidar per a una democràcia plena on totes i tots vivim en absoluta llibertat.
