Ana està acabant el grau de magisteri i amb 21 anys ha sigut dama de Llucena i de la seua gaiata, però aquest es el seu any.
Des de quan portes a la gaiata?
La veritat és que a la gaiata porte només dos anys, encara que m’haguera agradat pertànyer des de ben menuda, però com que a la meua família no li agradava tant com a mi no es decidien a fer el pas. D’altra banda, sempre he estat involucrada en el món de la festa, ja que quan no tenia ni un any, la meua iaia em va vestir per anar-hi a l’Ofrena de la Mare de Déu i al pregó infantil, en els quals he participat sempre. També des de el 1997 fins al 2005 vaig ballar els “arets”. Més endavant, el 2012 vaig eixir de Dama d’honor a Llucena. Finalment al maig dels 2014 vaig decidir que era “ara o mai” i sense consultar a casa vaig anar a apuntar-me a la meua gaiata on vaig ostentar el càrrec de Madrina d’Honor per a la Magdalena 2015.
Com vas decidir ser madrina de la teua gaiata?
Aquesta és una història prou graciosa que sempre recordaré. Va ser el dia de la Imposició de Bandes per a la Magdalena 2015 quan em vaig trobar amb la dona del meu benvolgut president i dins del teatre em digué: “Ja tenim Madrina per a l’any que ve”. El primer que vaig pensar fou: “Vaja, ja no puc ser-ho jo”, per què sempre m’havia agradat la idea. Tot seguit li vaig preguntar: “Qui és?” i ella amb un gran somriure en digué: “Tu” i en aquell moment em va fer gràcia, per què pensava que la meua família no voldria, però a partir d’aquell moment em vaig proposar aconseguir-ho i amb l’ajuda de la meua germana, vaig fer que la meua família es reunira amb el “presi” i ells van acceptar. Llavors, vaig ser nomenada Madrina d’honor per a la Magdalena 2015 i finalment Madrina per a aquest cicle fester.
D’on ve la teua passió per les festes de Castelló?
La meua passió per les festes de Castelló ve des de xicoteta o inclús abans de nàixer, doncs, el meu iaio estava prou involucrat en aquest món, ja que va realitzar durant més de 30 anys gustosament molts encàrrecs per a la junta de festes, però el més especial era els dos pergamins dels pregons de Castelló. A més a més, la meua iaia sempre ha treballat a una tenda de vestits regionals i cada vegada que anava allí i veia a les Castelloneres, jo em quedava bocabadada. Ells sentien amor per la festa i jo em vaig contagiar des de ben menuda. Sempre que anava amb ells a veure la desfilada de gaiates em quedava meravellada i jo volia estar ací. Estic molt contenta d’haver arribat a complir un dels meus grans somnis, tinc clar que quan tingué fills els ho transmetré de la mateixa manera.
Com vas viure el dia de la teua presentació?
El dia de la meua presentació va ser un somni, un dia magnífic. Reconec que vestir-me de Castellonera em meravella, però aquell dia era diferent. No podia llevar-me el somriure de la cara. Aquell dia anava a convertir-me en representant del meu sector. Des de primera hora del matí tenia coses a fer, anar a la perruqueria, preparar detalls, etc. Però estava tan il·lusionada que no em va saber gens greu matinar, encara així no era molt conscient del que m’esperava. El moment en què vaig sentir la música i a la meua comissió que venia per mi, se’m van ficar els pèls de punta i els sentiments els tenia a flor de pell. A més, la incertesa de no saber de què tractava encara em posava més nerviosa. Per a mi, tots els moments d’aquell dia van ser inigualables i inoblidables però el moment que recordaré tota la vida va ser quan el presentador va dir: “Tots en peu per rebre a la màxima representant per a la Magdalena 2016. Senyoreta Ana Ortuño Salvador”. Veure com tots s’alçaven per a rebre’t és inexplicable, un sentiment molt bonic.
Que és el que més i menys t’agrada del món de la festa?
Després de tot el que t’he contat creus que hi ha alguna cosa que no m’agrada? És el meu somni i l’estic vivint com si no hi haguera demà. Qualsevol acte que tinc el gaudisc al cent per cent. Sé que açò només és una vegada en la vida i cal gaudir de tots els moments. M’agrada tot el que haja de veure en el món de la festa. Recorde qualsevol acte i el tornaria a viure des del meu nomenament, la benvinguda, les imposicions de bandes, totes i cadascuna de les presentacions de palau, les presentacions de València i Alacant, les diverses presentacions de llibret… són tots actes increïbles. Espere amb molta il·lusió gaudir de tots el moment que em queden per viure durant la setmana de Magdalena.
Consideres que ser madrina és una responsabilitat difiçil? De vegades se’t fa costa amunt?
Quan eres Madrina has d’assumir la responsabilitat de saber que allà on vages per a representar a la teua gaiata tal com tu et comportes serà tal com la gaiata s’està comportant i la imatge que es donarà a la resta, ja que en eixos moments eres la representació màxima de la teua comissió. És per això, que en cada acte, en cada lloc, has de donar el màxim de tu, per deixar-la ben alt. D’aquesta manera considere que ser Madrina d’una gaiata és un títol prou seriós que comporta molt de sacrifici però al mateix temps t’aporta molts bons moments i moltes bones experiències que et fan adonar-te que qualsevol sacrifici val la pena. A més, durant l’any coneixes a moltes persones que t’ajuden i comparteixen amb tu el seu amor per la festa.
Com et recolzen la teua família i el president en la teua tasca?
Realment estic molt contenta, per què tant que em va costar poder entrar al món de la festa, he aconseguit fàcilment que la meua família hi participe, ja que els meus pares formen part de la comissió, la meua germana és dama d’honor a la meua gaiata i la meua cosineta és col·laboradora. Així, que ja veus, m’abriguen i em recolzen sempre, en cada acte, en cada situació. Des d’ací m’agradaria donar-li les gràcies, per l’esforç que fan durant tot l’any per acompanyar-me a tots els llocs als quals vaig a Castelló, València o Alacant. El meu president és el millor, només tinc bones paraules per a ell. Sempre que tinc alguna dificultat està ací per ajudar-me a resoldre-ho, a més cal dir que a part de president és un poc “taxista” també, ja que en cada acte sempre està disposat a passar a replegar-me per ma casa i portar-me on faça falta.
Com vius la teua relació amb les teues dames? I amb la resta de madrines?
La meua comissió és molt menuda, però molt intensa. M’agrada la família que formen. Només tinc dues dames, però són les millors que podria tindre. Una d’elles porta a la gaiata tota la seua vida i m’aporta eixa seguretat i tranquil·litat que necessite amb la seua experiència. L’altra és la meua germana i que podria dir d’ella, està ací per mi i sempre que la necessite m’ajuda en tot, per què em coneix més que jo mateixa.
Les Madrines 2016 són totes i cadascuna d’elles una gran peça de puzle que duré sempre al meu cor. Juntes hem viscut molts bons moments, hi ha molt bona relació entre nosaltres, ja que són molt bones companyes. Sempre que he necessitat qualsevol cosa, les he tingut ací per agafar-me la mà i transmetre’m el millor d’elles. De veritat, em considere una Madrina molt afortunada per que en elles més que companyes he trobat amigues.
Que penses del que passarà després del Magdalena Vítol? Faràs un pas endavant?
No, per favor, no vull que arribe eixe dia. Estic tan a gust enguany vivint tot tan intensament que vull que la Magdalena 2016 no s’acabe mai, però pensant-lo realment considere que després del Magdalena Vítol tot seguirà com fins ara. Seré conscient que hauré conegut persones molt importants per a mi, haver complit un dels meus somnis i amb el “Vítol” tancaré al meu cor amb clau perquè no isca mai un any fabulós, ple de bons moments i de rialles, per a donar pas a una altra Magdalena 2017 en la que hi haurà altres xiques que la començaran amb la mateixa il·lusió i ganes que ho vaig fer jo.
Respecte a fer un pas endavant, no vull pensar-ho encara. Estic molt a gust vivint un any, el meu any, el meu 2016 com a Madrina i el que haja de vindre ja ho pensaré, de moment considere que cal viure el que em queda de Madrina i gaudir del meu càrrec tant com ho estic fent ara, aprofitant cada dia i cada acte com la que més.
