Leire Martínez, és una barcelonina de 28 anys que fa coincidir el seu últim any d’infermeria amb el seu somni de ser madrina de la Gaiata 3 “Porta del Sol”
– Com vas decidir ser madrina de la teua gaiata?
Va ser un cúmul de coses, primer era una broma entre els membres de la meua família que jo tornara a ser madrina, però cada vegada que ho deien a mi m’agradava més l’idea. I la nit del pregó de les festes de Sant Pere al grau ma mare em va trucar per telèfon per a dir-me que ja estava tot fet i que era la Madrina de la Gaiata 3 per al 2016 i em va fer moltíssima il·lusió.
– D’on ve la teua passió per les festes de Castelló?
La meua entrada en el món de les gaiates va ser per la meua germana Laura, ella va ser la primera a formar part d’una comissió (la de la 19) i després de la presentació li vaig dir als meus pares i al president que volia ser dama, però vaig entrar sent la madrina del 2009.
Però tirant la mirada cap arrere, el primer any que ja vivía a Castelló vaig gaudir de les festes vestida “d’agüela” i em vaig enamorar dels vestits de Dona de Companya, somni que l’any 2011 vaig complir representant a Na Provençala.
– Com vas viure el dia de la teua presentació?
Quan recorde moments d’aquell dia encara s’omplen els meus ulls de llàgrimes. Va ser estrany; perquè va ser un dijous, només feia una setmana que tenia madrina infantil i a més aquella nit li ficarien la Banda Blanca.
Des del moment que vaig rebre a la meua comissió a casa les sorpreses començaren, un dels meus amics portaria del braç a una de les meues dames. La Confraria de Santa Maria Magdalena m’esperava a la porta de ma casa per fer-me un toc. I en arribar al palau tot va ser un Somni, Tots els meus amics, família i gaiata (que a la fi, per a mi són tots família) van treballar molt de valent perquè el Musical de Annie arribara al Palau.
D’aquella nit només tinc paraules d’agraïment per a tots els meus amics, que en vergonya van ser capaços de fer allò que menys m’esperava ballar, actuar i presentar. I com no vull que els seus noms es perden et diré qui són Luis, Eloy, Dani, Rafa, Mikel, Adrián Nebot, Adrián Ortiz, Cristian, Lledó Marzá, Rebeca, Lledó Albiol, Judith, Mónica i Laura (la meua família).
– Que és el que més i menys t’agrada del món de la festa?
El que més i el que menys m’agrada del món de la festa la gent que he conegut en aquest món i que com jo viuen molt intensament cada acte i cada hora al “matadero”. I el que menys, les absurdes polèmiques que es poden crear per diferents motius i sobretot aquest any que les gaiates estem rebent tants colps, per a poder fer de la nostra setmana gran una setmana de festa.
– Consideres que ser madrina és una responsabilitat difiçil? De vegades se’t fa costa amunt?
Si és una responsabilitat, estàs representant a un col·lectiu. Darrere de tu hi ha molta gent. Es fa dur quan has de compaginar la teua vida de fora de les gaiates (amics, treball, estudis…) i els diferents actes. Es troba a faltar de vegades un poc de la resta, però en arribar a l’acte s’oblida perquè sóc feliç en tot allò que m’envolta.
– Com et recolzen la teua família i el president en la teua tasca?
Com ho fa una família quan tens una responsabilitat, donant ànims i consells, acompanyant-me als actes. I sobretot fent-me molt feliç.
Jose María, o com tots el coneixen Batán, sempre em diu tindries que tindre un president jove que et portara de festa!! Però no, ell és el que necessita, el que de vegades és com un xiquet i em fa riure, i unes altres em fa rabiar (encara que són poques). Però així és ell i així l’estime.
– Com vius la teua relació amb les teues dames? I amb la resta de madrines?
Les meues dames són especials per a mi. Eli, Jenny, Maribel i Eva. Totes tenen caràcters diferents però es complementen en mi cadascuna en la seua manera.
Les madrines són totes molt especials!!! Les 18 són una meravella!! Són les meues xiquetes, quasi sóc la més major però elles fan que no es note. En cadascuna d’elles tinc una anècdota o cosa a contar.
– Que penses del que passarà després del Magdalena Vítol? Faràs un pas endavant?
Després de Magdalena… seguiré vivint i gaudint dels actes que queden fins al dia de Sant Cristòfol. I em ficaré a fons en el meu treball de final de grau. I el pas endavant, si et refereixes a presentar-me a Dama de Ciutat, encara no ho he repensat.
