fbpx

Diputació Castelló de la Plana Vila-real Almassora Benicarló Borriana Vall d'Uixó Vinaròs Onda Altres municipis

Així es feia negoci amb els barracons escolars

Així es feia negoci amb els barracons escolars

Una trama d’empreses es va repartir les licitacions del Consell per a instal·lar aules prefabricades en col·legis públics entre 2008 i 2012

Els concursos ‘trucats’ de Ciegsa van moure 29 milions. Manipulaven i acordaven ofertes per a assegurar les adjudicacions

Les estafes de contractes públics adjudicats per la Generalitat a empreses privades sembla que està moda. Si aquesta mateixa setmana EL MUNDO oferia nous detalls sobre el càrtel del foc -l’escàndol que investiga un jutjat de Sagunt sobre els presumptes fraus comesos per companyies del sector aeri en les licitacions relacionades amb les labors d’extinció d’incendis forestals-, el mercat practicat amb els tristament famosos barracons de la vergonya que durant anys van poblar els col·legis de la Comunitat per falta d’aules, també revela l’existència d’una trama perfectament organitzada per a traure la màxima tallada.

I és que un selecte grup de cinc empreses va manipular les licitacions de l’empresa pública Ciegsa entre 2008 i 2012 per a repartir-se les adjudicacions referides a la instal·lació de barracons en els col·legis i instituts de la regió i el muntant econòmic de la qual va ascendir a 29 milions d’euros. Aquest conjunt de companyies va mantenir durant aquest període reunions d’alts directius i van intercanviar centenars de comunicacions i correus electrònics per a elaborar de forma coordinada i mesura les ofertes a presentar en els concursos licitats per la Generalitat. Preparaven les seues pliques de tal forma que ja sabien, abans que la Conselleria d’Educació resolguera, a quina empresa se li anaven adjudicar els contractes i en quines condicions.

D’aquesta manera, es posaven d’acord per a pactar els preus que oferien a l’administració per instal·lar barracons en els centres educatius públics. Aqueixes ofertes, al no haver-hi competència, amb prou faenes introduïen rebaixes de preus, de manera que Ciegsa, empresa depenent de la conselleria i encarregada de la construcció d’escoles i instituts, va pagar un considerable sobrecost de diners públics per les famoses aules prefabricades que durant anys van inundar el mapa escolar valencià. Les empreses integrants d’aquest càrtel augmentaven els seus ingressos i la seua rendibilitat a costa del perjudici patit per l’administració. Aquestes companyies -ABC Arquitectura Modular (amb seu a València); Balat; Dragatges (ACS) i Remsa- han sigut multades amb nou milions d’euros per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).Barracons

El perjudici

Les companyies que servien els barracons guanyaven més al no presentar ofertes a la baixa, així Educació pagava sobrecostos Per la seua banda, a la signatura Algeco, que també va participar activament en el càrtel, se li va perdonar la sanció (1,5 milions) en reconèixer els fets i aportar proves per a la recerca.

Els inicis

Aquesta trama dels barracons va començar a actuar en 2008. El 18 d’abril d’aqueix any, *Ciegsa licita per sis milions d’euros l’adquisició de construccions modulars -que s’instal·len en els col·legis per la falta d’aules- per a la xarxa escolar.

Segons consta en la resolució de la CNMC, va haver-hi contactes entre Algeco i ABC «a fi de repartir-se les licitacions per al subministrament de mòduls en 2008 i, en concret, van acordar el repartiment de col·legis públics perquè cada empresa es quedara amb el centre en el qual estava interessada».El regulador sosté que també han quedat acreditats els acords aconseguits per les empreses «per a repartir-se les adjudicacions de 2009, 2010 i 2011» de Ciegsa. Els contactes entre aquestes empreses es produïen «en diferents moments del procés de contractació pública, depenent de les empreses que resultaren seleccionades» per la conselleria.Així, el 29 de gener de 2009 es va fer públic l’anunci de Ciegsa per a comprar desenes barracons per altres sis milions d’euros. Es van presentar els grups ABC, Algeco, Balat, Dragatges, Mircomodul, Normetal i Remsa.

Competència defensa que «hi ha evidències dels contactes fonamentalment telefònics, mantinguts a partir de gener de 2009» entre les empreses, així com de les reunions celebrades entre aquest grups i els acords aconseguits per aquests, amb intercanvi de dades on s’incloïen els diferents percentatges de descomptes a presentar per cadascuna d’aquestes companyies.

El ‘modus operandi’ Les empreses es reunien a València per a pactar les seues pliques i triar els centres educatius que volien adjudicar-se A principis de 2009 es van celebrar dues reunions, prèvies a l’obertura de les pliques, per a fixar el nivell de descompte a oferir. La primera reunió va tenir lloc en un restaurant a València el 17 de febrer de 2009, participant directius d’ABC, Algeco, Dragatges, Remsa i Mircomodul. En aquesta reunió, i en una posterior (25 de febrer de 2009) van abordar les condicions que oferirien perquè una vegada que Ciegsa obrira el concurs, publicara els centres escolars objecte de licitació i determinara els mòduls necessaris per als mateixos, cadascuna de les empreses poguera garantir-se l’adjudicació dels anhelats mòduls.

La finalitat de l’acord era aconseguir una major rendibilitat al no presentar preus a la baixa, de manera que les ofertes s’unflaven i Ciegsa pagava més del que devia en realitat pels barracons.

Les empreses del càrtel manejaven quadres amb els possibles col·legis i/o instituts que s’oferirien per part de Ciegsa. Així s’evidencia en un correu electrònic de 3 de juny de 2009, remès per ABC a Algeco, on es traça una distribució de col·legis i/o instituts, adjuntant al citat correu un quadre en el qual, per centres públics, hi ha un repartiment de mòduls entre les empreses de la trama.el 10 de juny de 2009, ABC va enviar un correu electrònic a Balat adjuntant una taula amb els centres educatius que podrien ser inclosos en les licitacions, encara que variant el repartiment de mòduls que li toca a cada empresa (ací ja no apareix la signatura Normetal).

Les multes

Els noms propis de la ‘xarxa’. Les companyies integrants del càrtel són ABC Arquitectura Modular (amb seu a València); Alquibalat; Dragatges (del grup ACS) i Renda de Maquinària. Han sigut multades amb nou milions d’euros per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. L’indult. A la signatura Algeco, que també va participar en la trama, se li va perdonar la sanció (1,5 milions) en reconèixer els fets i aportar proves per a la recerca També al juny de 2009, el director general de Algeco, reunit en un restaurant amb un directiu d’ABC i amb un altre de Dragatges, es va posar en contacte telefònic amb el director territorial zona de Llevant de Algeco per a traslladar-li l’acord de repartiment de centres escolars, i perquè cridara als delegats territorials d’ABC, Remsa, Dragatges i Balat per a coordinar-se amb aquests «a l’efecte de repartir-se els contractes de manera que cada empresa» mantinguera el seu tros del pastís.

Una vegada publicada la primera licitació de Ciegsa -22 de juny de 2009-, els integrants del càrtel es van intercanviar quadres amb el repartiment dels col·legis i els percentatges de baixades a presentar en les seues ofertes, calculant les possibles puntuacions que obtindrien per a assegurar-se el repartiment de centres públics i, per tant, els mòduls que cada empresa tindria assignats. El repartiment prèviament pactat s’anava materialitzant a mesura que es convocaven les corresponents licitacions per Ciegsa. L’adjudicació dels col·legis que posteriorment va aprovar Ciegsa es va realitzar conforme a l’acordat per les empreses.

El repartiment del pastís

Més tard, el 13 de març de 2010, Ciegsa va anunciar un altre procediment per a la contractació de barracons. Sis milions d’euros més. Es van presentar ABC, Algeco, Balat, Dragatges, Jahuel, Mircomodul, Normetal i Remsa. El 26 de juny d’aqueix any es publica la primera licitació; l’última és del 24 de novembre de 2011. Segons Competència, es mantenen «els acords del càrtel de repartiment de centres i, per tant, de mòduls a subministrar».El regulador assenyala que en 2010 «es va seguir amb el mateix procediment per les empreses participants en el càrtel».

En aquest cas, les baixades efectuades en les seues ofertes a Ciegsa per part de les empreses coincidien amb les pactades prèviament. Una vegada presentades les ofertes acordades, la trama va continuar els contactes per a fixar les estratègies a seguir en les licitacions convocades per Ciegsa i repartir-se els mòduls que cada empresa suministraría.ya en 2011, Ciegsa va decidir invertir altres 11 milions en barracons.

Les licitacions van començar al juny d’aqueix any i van acabar al juny de 2012. El seu objecte era la instal·lació d’aules prefabricades en 94 col·legis. ABC, Algeco Remsa, Dragatges i Balat van establir contactes per a dissenyar l’estratègia a realitzar una vegada que es convocaren les corresponents licitacions dels centres. Excepte en la primera licitació, en la qual el càrtel va pescar menys barracons per un error a l’hora de presentar les ofertes, també es va produir un repartiment dels centres, «oferint les empreses els percentatges de descompte respecte dels col·legis objecte de licitació en funció de l’assignació prèvia realitzada pel càrtel». La CNMC afig que també van intercanviar informació de forma constant per a «l’execució d’aquests acords».

Leave a Reply

Your email address will not be published.