fbpx

Diputaci贸 Castell贸 de la Plana Vila-real Almassora Benicarl贸 Borriana Vall d'Uix贸 Vinar貌s Onda Altres municipis

Aix铆 es feia negoci amb els barracons escolars

Aix铆 es feia negoci amb els barracons escolars

Una trama d’empreses es va repartir les licitacions del Consell per a instal路lar aules prefabricades en col路legis p煤blics entre 2008 i 2012

Els concursos 鈥榯rucats鈥 de Ciegsa van moure 29 milions. Manipulaven i acordaven ofertes per a assegurar les adjudicacions

Les estafes de contractes p煤blics adjudicats per la Generalitat a empreses privades sembla que est脿 moda. Si aquesta mateixa setmana EL MUNDO oferia nous detalls sobre el c脿rtel del foc -l’esc脿ndol que investiga un jutjat de Sagunt sobre els presumptes fraus comesos per companyies del sector aeri en les licitacions relacionades amb les labors d’extinci贸 d’incendis forestals-, el mercat practicat amb els tristament famosos barracons de la vergonya que durant anys van poblar els col路legis de la Comunitat per falta d’aules, tamb茅 revela l’exist猫ncia d’una trama perfectament organitzada per a traure la m脿xima tallada.

I 茅s que un selecte grup de cinc empreses va manipular les licitacions de l’empresa p煤blica Ciegsa entre 2008 i 2012 per a repartir-se les adjudicacions referides a la instal路laci贸 de barracons en els col路legis i instituts de la regi贸 i el muntant econ貌mic de la qual va ascendir a 29 milions d’euros. Aquest conjunt de companyies va mantenir durant aquest per铆ode reunions d’alts directius i van intercanviar centenars de comunicacions i correus electr貌nics per a elaborar de forma coordinada i mesura les ofertes a presentar en els concursos licitats per la Generalitat. Preparaven les seues pliques de tal forma que ja sabien, abans que la Conselleria d’Educaci贸 resolguera, a quina empresa se li anaven adjudicar els contractes i en quines condicions.

D’aquesta manera, es posaven d’acord per a pactar els preus que oferien a l’administraci贸 per instal路lar barracons en els centres educatius p煤blics. Aqueixes ofertes, al no haver-hi compet猫ncia, amb prou faenes introdu茂en rebaixes de preus, de manera que Ciegsa, empresa depenent de la conselleria i encarregada de la construcci贸 d’escoles i instituts, va pagar un considerable sobrecost de diners p煤blics per les famoses aules prefabricades que durant anys van inundar el mapa escolar valenci脿. Les empreses integrants d’aquest c脿rtel augmentaven els seus ingressos i la seua rendibilitat a costa del perjudici patit per l’administraci贸. Aquestes companyies -ABC Arquitectura Modular (amb seu a Val猫ncia); Balat; Dragatges (ACS) i Remsa- han sigut multades amb nou milions d’euros per la Comissi贸 Nacional dels Mercats i la Compet猫ncia (CNMC).Barracons

El perjudici

Les companyies que servien els barracons guanyaven m茅s al no presentar ofertes a la baixa, aix铆 Educaci贸 pagava sobrecostos Per la seua banda, a la signatura Algeco, que tamb茅 va participar activament en el c脿rtel, se li va perdonar la sanci贸 (1,5 milions) en recon猫ixer els fets i aportar proves per a la recerca.

Els inicis

Aquesta trama dels barracons va comen莽ar a actuar en 2008. El 18 d’abril d’aqueix any, *Ciegsa licita per sis milions d’euros l’adquisici贸 de construccions modulars -que s’instal路len en els col路legis per la falta d’aules- per a la xarxa escolar.

Segons consta en la resoluci贸 de la CNMC, va haver-hi contactes entre Algeco i ABC 芦a fi de repartir-se les licitacions per al subministrament de m貌duls en 2008 i, en concret, van acordar el repartiment de col路legis p煤blics perqu猫 cada empresa es quedara amb el centre en el qual estava interessada禄.El regulador sost茅 que tamb茅 han quedat acreditats els acords aconseguits per les empreses 芦per a repartir-se les adjudicacions de 2009, 2010 i 2011禄 de Ciegsa. Els contactes entre aquestes empreses es produ茂en 芦en diferents moments del proc茅s de contractaci贸 p煤blica, depenent de les empreses que resultaren seleccionades禄 per la conselleria.Aix铆, el 29 de gener de 2009 es va fer p煤blic l’anunci de Ciegsa per a comprar desenes barracons per altres sis milions d’euros. Es van presentar els grups ABC, Algeco, Balat, Dragatges, Mircomodul, Normetal i Remsa.

Compet猫ncia defensa que 芦hi ha evid猫ncies dels contactes fonamentalment telef貌nics, mantinguts a partir de gener de 2009禄 entre les empreses, aix铆 com de les reunions celebrades entre aquest grups i els acords aconseguits per aquests, amb intercanvi de dades on s’inclo茂en els diferents percentatges de descomptes a presentar per cadascuna d’aquestes companyies.

El 鈥榤odus operandi鈥 Les empreses es reunien a Val猫ncia per a pactar les seues pliques i triar els centres educatius que volien adjudicar-se A principis de 2009 es van celebrar dues reunions, pr猫vies a l’obertura de les pliques, per a fixar el nivell de descompte a oferir. La primera reuni贸 va tenir lloc en un restaurant a Val猫ncia el 17 de febrer de 2009, participant directius d’ABC, Algeco, Dragatges, Remsa i Mircomodul. En aquesta reuni贸, i en una posterior (25 de febrer de 2009) van abordar les condicions que oferirien perqu猫 una vegada que Ciegsa obrira el concurs, publicara els centres escolars objecte de licitaci贸 i determinara els m貌duls necessaris per als mateixos, cadascuna de les empreses poguera garantir-se l’adjudicaci贸 dels anhelats m貌duls.

La finalitat de l’acord era aconseguir una major rendibilitat al no presentar preus a la baixa, de manera que les ofertes s’unflaven i Ciegsa pagava m茅s del que devia en realitat pels barracons.

Les empreses del c脿rtel manejaven quadres amb els possibles col路legis i/o instituts que s’oferirien per part de Ciegsa. Aix铆 s’evidencia en un correu electr貌nic de 3 de juny de 2009, rem猫s per ABC a Algeco, on es tra莽a una distribuci贸 de col路legis i/o instituts, adjuntant al citat correu un quadre en el qual, per centres p煤blics, hi ha un repartiment de m貌duls entre les empreses de la trama.el 10 de juny de 2009, ABC va enviar un correu electr貌nic a Balat adjuntant una taula amb els centres educatius que podrien ser inclosos en les licitacions, encara que variant el repartiment de m貌duls que li toca a cada empresa (ac铆 ja no apareix la signatura Normetal).

Les multes

Els noms propis de la 鈥榵arxa鈥. Les companyies integrants del c脿rtel s贸n ABC Arquitectura Modular (amb seu a Val猫ncia); Alquibalat; Dragatges (del grup ACS) i Renda de Maquin脿ria. Han sigut multades amb nou milions d’euros per la Comissi贸 Nacional dels Mercats i la Compet猫ncia. L’indult. A la signatura Algeco, que tamb茅 va participar en la trama, se li va perdonar la sanci贸 (1,5 milions) en recon猫ixer els fets i aportar proves per a la recerca Tamb茅 al juny de 2009, el director general de Algeco, reunit en un restaurant amb un directiu d’ABC i amb un altre de Dragatges, es va posar en contacte telef貌nic amb el director territorial zona de Llevant de Algeco per a traslladar-li l’acord de repartiment de centres escolars, i perqu猫 cridara als delegats territorials d’ABC, Remsa, Dragatges i Balat per a coordinar-se amb aquests 芦a l’efecte de repartir-se els contractes de manera que cada empresa禄 mantinguera el seu tros del past铆s.

Una vegada publicada la primera licitaci贸 de Ciegsa -22 de juny de 2009-, els integrants del c脿rtel es van intercanviar quadres amb el repartiment dels col路legis i els percentatges de baixades a presentar en les seues ofertes, calculant les possibles puntuacions que obtindrien per a assegurar-se el repartiment de centres p煤blics i, per tant, els m貌duls que cada empresa tindria assignats. El repartiment pr猫viament pactat s’anava materialitzant a mesura que es convocaven les corresponents licitacions per Ciegsa. L’adjudicaci贸 dels col路legis que posteriorment va aprovar Ciegsa es va realitzar conforme a l’acordat per les empreses.

El repartiment del past铆s

M茅s tard, el 13 de mar莽 de 2010, Ciegsa va anunciar un altre procediment per a la contractaci贸 de barracons. Sis milions d’euros m茅s. Es van presentar ABC, Algeco, Balat, Dragatges, Jahuel, Mircomodul, Normetal i Remsa. El 26 de juny d’aqueix any es publica la primera licitaci贸; l’煤ltima 茅s del 24 de novembre de 2011. Segons Compet猫ncia, es mantenen 芦els acords del c脿rtel de repartiment de centres i, per tant, de m貌duls a subministrar禄.El regulador assenyala que en 2010 芦es va seguir amb el mateix procediment per les empreses participants en el c脿rtel禄.

En aquest cas, les baixades efectuades en les seues ofertes a Ciegsa per part de les empreses coincidien amb les pactades pr猫viament. Una vegada presentades les ofertes acordades, la trama va continuar els contactes per a fixar les estrat猫gies a seguir en les licitacions convocades per Ciegsa i repartir-se els m貌duls que cada empresa suministrar铆a.ya en 2011, Ciegsa va decidir invertir altres 11 milions en barracons.

Les licitacions van comen莽ar al juny d’aqueix any i van acabar al juny de 2012. El seu objecte era la instal路laci贸 d’aules prefabricades en 94 col路legis. ABC, Algeco Remsa, Dragatges i Balat van establir contactes per a dissenyar l’estrat猫gia a realitzar una vegada que es convocaren les corresponents licitacions dels centres. Excepte en la primera licitaci贸, en la qual el c脿rtel va pescar menys barracons per un error a l’hora de presentar les ofertes, tamb茅 es va produir un repartiment dels centres, 芦oferint les empreses els percentatges de descompte respecte dels col路legis objecte de licitaci贸 en funci贸 de l’assignaci贸 pr猫via realitzada pel c脿rtel禄. La CNMC afig que tamb茅 van intercanviar informaci贸 de forma constant per a 芦l’execuci贸 d’aquests acords禄.

Leave a Reply

Your email address will not be published.