Parlem amb el representant de CSEnMov de l’actualitat política de la capital de la Plana Alta.
L’actualitat informativa ve marcada per l’incendi ocorregut en la Serra d’Espadà durant els passats dies, que es podria fer perquè aquests tràgics successos no tornaren a ocórrer?
Res. Per a evitar que hi haja incendis en els nostres boscos no podem fer res, ja que els incendis són inherents al bosc mediterrani i formen part del seu cicle natural. De fet, algunes plantes necessiten del foc per a la seua dispersió com a espècie. Foc i bosc mediterrani porten mil·lennis de convivència i les espècies s’han adaptat.
Dit açò, és cert que en l’actualitat hi ha elements problemàtics que mereixen la nostra atenció per a cercar solucions. L’abandó de la vida rural ha tingut dues conseqüències: l’increment de la massa forestal per abandó dels cultius i la menor presència humana en les àrees rurals. Existeix, doncs, una menor utilització dels recursos forestals, entre d’altres la llenya, i n’hi ha menys gent treballant els camps i muntanyes que de manera indirecta vigilaven i actuaven ràpidament davant un indici d’incendi. La realitat és complexa i pretendre eliminar els incendis dels nostres boscos és una quimera, però açò no eximeix de responsabilitats als polítics que han de cercar solucions per a minimitzar els seus efectes a través de polítiques forestals honestes.
Cal apostar per la prevenció i invertir en ella. Els últims anys, el govern del PP en la Generalitat ha desmantellat el sistema de prevenció amb contínues retallades. Ha suprimit centenars de llocs de treball en brigades de prevenció i ha precaritzat la situació laboral dels brigadistes. Tot açò mentre l’ex-conseller del ram, el senyor Castellano, era destituït com a delegat del govern per haver donat un tracte de favor a l’empresa Avialsa, especialitzada en l’extinció d’incendis, en la contractació dels seus serveis per més de 33 milions d’euros. L’extinció és goluda. Un suculent pastís on pegar cullerada que mou molts diners i les polítiques del PP han apostat per ella abans que per la prevenció, no precisament amb la finalitat de minorar els efectes dels incendis. És necessari disposar dels millors recursos humans i materials per a apagar els incendis, sens dubte. És fonamental invertir en l’extinció dels incendis, però també cal evitar que aquests es produïsquen i es detecten amb rapidesa i açò és tasca de la prevenció.
Cal posar tots els mitjans al nostre abast per a evitar l’especulació amb el territori després d’un incendi. Només una dada: a través de la Llei d’Acompanyament dels Pressupostos de 2014 de la Generalitat Valenciana, el PP va introduir importants canvis en la Llei d’Espais Naturals Protegits, obrint les portes a l’especulació urbanística en els perímetres dels espais naturals protegits. Van modificar els usos permesos en certes zones de l’àmbit territorial dels Plans d’Ordenació de Recursos Naturals ja aprovats, que eren bastant restringits, permetent la instal·lació d’equipaments soci-culturals i esportius, explotacions ramaderes, allotjaments turístics, etc. Tots ells usos no permesos en aquests terrenys fins a aqueixa data.
D’altra banda, és necessari seguir informant a la gent dels riscos a través de campanyes i de l’educació ambiental, un altre dels apartats que, en política mediambiental, més ha patit les retallades del PP.
Ara bé, crec que el que no podem pretendre és mantenir les muntanyes perfectament netes com suggereixen algunes persones. És exigible mantenir els marges de carreteres i pistes nets. És exigible mantenir les pistes i accessos en condicions transitables per a casos d’emergència i obrir-ne de noves si és necessari, però un bosc és un bosc i ha de tenir tot tipus de plantes, no solament arbres. Mantenir neta una massa forestal en els termes que alguns plantegen, a més d’inviable, seria un tremend error. Llevat que vulguem convertir els nostres boscos en enormes jardins.
Tornant a l’actualitat municipal, fa uns dies CsEnMov va proposar crear una auditoria del personal de l’ajuntament per a evitar la lentitud en la prestació dels serveis públics. En què consistiria aquesta auditoria?
Hem escoltat al govern i a nosaltres mateixos advertir de la lentitud amb que es resolen molts expedients en l’ajuntament i de la dificultat per a desenvolupar projectes i dur-los a terme. Moltes vegades són projectes que nosaltres considerem urgents per tractar-se de propostes per a atendre l’emergència social i millorar la vida de la gent de Castelló. En ocasions es produeixen autèntics colls de botella que ralenteixen fins a la desesperació els procediments administratius. Creiem que cal intentar solucionar açò.
El nou temps polític ha de caracteritzar-se per polítiques on les persones siguen les protagonistes. Arrere va quedar la política del “pelotazo” urbanístic, dels grans projectes i les obres megalòmanes. Açò requereix una revisió de l’estructura organitzativa del personal municipal per a atendre aquestes noves necessitats. D’una banda l’ajuntament necessita una modernització, ja anunciada, ja que segueix treballant com es treballava en el segle XIX, amb enormes quantitats de papers que són, a més de poc ecològic, complexos d’arxivar i de lent maneig. D’altra banda necessitem saber com estan distribuïdes les treballadores municipals, delimitar les seues funcions, la seua mobilitat, en quina situació laboral es troben, etc. Només coneixent aquesta realitat podrem optimitzar els recursos humans, facilitar la seua connectivitat i destinar els recursos necessaris per a cobrir les actuals necessitats i compromisos subscrits en el Pacte del Grau.
La seua formació va preguntar al govern l’estat d’execució de les propostes veïnals aprovades en els últims pressupostos. Han obtingut alguna resposta?
En els darrers dies se’ns ha contestat, de manera breu, però se’ns ha contestat dient-nos en quin estat d’execució es troben les diferents propostes. La nostra intenció és que aquesta informació siga traslladada, sobretot, a les veïnes i veïns, que són els qui van fer les propostes i qui més interessades estan en saber-ho. Aquesta informació no sempre arriba com hauria a les diferents Juntes de Districte. I aqueixa era la nostra intenció en preguntar, traslladar als barris què havia de les seues propostes.
El seu partit s’acaba d’unir a la plataforma “No a la línia de molt alta tensió”. A que es deu aquesta decisió?
Castelló en Moviment aposta perquè Castelló siga una ciutat saludable per als seus habitants i ambientalment sostenible. Per açò reclamem que qualsevol intervenció que puga suposar un atac a la integritat de la nostra salut i el nostre territori, al nostre ferit terme municipal, siga exhaustivament fiscalitzada i, si arriba el cas, rebutjada. La línia MAT suposa una important agressió injustificada, ja que no es tracta de donar resposta a una necessitat de proveïment d’energia als usuaris, sinó que s’ha projectat amb finalitats especulatives per a donar eixida a excedents de producció i poder controlar els fluxos d’electricitat entre Europa i el nord d’Àfrica en funció dels mercats. Una ferida en el territori com la que suposa un traçat d’aquestes característiques és de les que no cicatritzen mai. Res en el nostre paisatge tornarà a ser com abans. La ferida romandrà fins i tot després que els verds brots dels arbres verds tornen a vestir el bosc cremat aquests dies en la Serra d’Espadà. Pensem-ho.
Com gestionaria CsEnMov la ubicació o construcció d’aquesta infraestructura? On la situaria?
En primer lloc ens replantejaríem la seua necessitat i conveniència i ho faríem de forma transparent, perquè tothom vera de què s’està parlant. Crec que si no és d’interès general, no hauria de dur-se a terme. Ja hem vist com projectes també relacionats amb l’especulació energètica (petroli en el Golf de València), s’han paralitzat gràcies a que la pressió ciutadana ha fet veure que aqueixos projectes ni eren necessaris ni beneficiosos per a la majoria. Caldria apostar per les energies renovables en lloc de penalitzar-les com està fent el govern del PP, per a facilitar l’enriquiment de les grans companyies elèctriques. Les portes giratòries funcionen, i si no que li ho pregunten als ex-presidents González i Aznar.
En el cas d’haver de dur-la a terme, que ho dubte, tractaria d’enterrar la major part de trams possibles. S’està fent en altres llocs. Amb el territori no hauríem de jugar. En ell està el nostre futur. L’ajuntament, com a institució, i l’alcaldessa com a màxima representant, hauria de fer tanta pressió com fos necessària per canviar els plans actuals i unir-se a la xarxa que ja està creada a les nostres comarques a través de la Plataforma No a la MAT.
Finalment, que projectes té es planteja la seua formació des d’ara fins a final d’any?
Tractarem d’aconseguir unes ordenances fiscals per al 2017 molt més properes al que vam acordar en el Pacte del Grau del que van estar les ordenances de 2016 i, sobre la base d’açò, negociarem uns pressupostos que aprofundisquen en el seu caràcter social.
Insistirem en la necessitat d’anar recuperant serveis públics a través de les municipalizacions i esperem que per fi es redacten les bases per al concurs públic de lloguer d’habitatges per a persones que ho necessiten. No estem donant la resposta al ritme que hauríem i la llista d’espera de persones amb problemes d’habitatge creix.
Seguirem treballant en les nostres propostes per al nou PGOU, per a definir la ciutat dels pròxims anys, que ha de ser més verda, més amable amb els vianants i els ciclistes i que ha de tancar el pas als especuladors urbanístics.
I esperem aclarir els dubtes, més que raonats, que té tothom fora del PP respecte al funcionament de l’anterior Fundació de Festes. Crec que serà un excel·lent argument per a reclamar d’una vegada per sempre que es faça una auditoria en tot l’ajuntament. No és or tot el que rellueix.
