Diputació Castelló de la Plana Vila-real Almassora Benicarló Borriana Vall d'Uixó Vinaròs Onda Altres municipis

Héctor Folgado: “El que persegueixen és acabar ofegant la celebració del bou”

Héctor Folgado: “El que persegueixen és acabar ofegant la celebració del bou”

Héctor Folgado és el president del Partit Popular i candidat a l’alcaldia de Vila-real.

Diari Millars: En primer lloc m’agradaria preguntar-te com es troba la ciutat de Vila-real. Quins són, a parer teu, els principals problemes dels ciutadans?
Hector Folgado: Bé, la veritat és que després de 8 anys de gestió dels socialistes en l’Ajuntament de Vila-real, trobem una ciutat que està més bruta i abandonada que mai. És un fet incontestable. Els veïns ho denuncien diàriament i també els grups de l’oposició ho han denunciat. Veiem el carrer que està brut, com diem, i que hi ha problemes de neteja que caldria resoldre en un nou contracte de neteja viària i recollida de fems que ens neguen. Tenim una ciutat que paga uns impostos més elevats que mai. L’actual alcalde està recaptant 3.200.000 € més que l’últim Ajuntament del Partit Popular. Tenim un Ajuntament on els clubs esportius paguen per entrenar i competir en les instal·lacions que hi ha a la seua casa. Un Vila-real que té els camins rurals abandonats, que ha paralitzat el Pla General de Ordenació Urbana i que frena el creixement urbanístic i industrial de la ciutat. Tenim un Vila-real en què ens han tancat ambulatoris, un Vila-real que té a xiquets estudiant en barracons, un Vila-real que perd 1.300.000 € en polígons industrials. Per tant, tenim un Ajuntament dirigit per un alcalde que ha perdut el control de la gestió del poble.

DM: Ha parlat sobre els contractes de neteja. Els que hi ha ara no funcionen? No estan bé?
HF: Són contractes que nosaltres vam traure, un el 2001 i l’altre el 2009. Són contractes per a una realitat diferent del poble de Vila-real. En aquell temps hi havia unes necessitats i avui n’hi ha unes altres.

DM: Quines necessitats hi ha ara?
HF: La Partida Madrigal pot ser una d’eixes necessitats. En el moment en què es treu el contracte de fems, que era el 2001, la realitat de la Partida Madrigal no era ni de lluny la realitat actual. Ara veiem com per aquella zona no passen els contenidors, no passa la recollida diària de fems i hi ha contenidors que estan cada dia plens. Per tant, el que nosaltres demanem és que aquells contractes que van ser útils per a Vila-real en un moment, ara se’n traguen de nous i s’actualitzen a les necessitats del nostre poble. Les necessitats de neteja de Vila-real, havent aparegut amb el temps noves infraestructures, són majors. Inclús les competicions a les quals juga el nostre equip, el Vila-real Club de Futbol, necessiten una major presència de serveis de neteja, que com que no s’ha ampliat el contracte, resta d’altres zones del poble, la qual cosa genera al final una ciutat més bruta.

DM: Parlem ara del barri de la Soledat. Vosté va denunciar que existeixen tres cases en el barri que tenen perill d’ensorrament. Parle’ns més sobre aquesta situació.
HF: La veritat és que del fruit de les reunions constants que nosaltres tenim amb les associacions de veïns, en la Soledat concretament ens van plantejar un problema que porten arrossegant els últims dos anys. Tres cases abandonades, que són propietat ara d’un banc, estan mig enderrocades i estan generant un perill real, no tan sols als veïns que passen per la vorera que ha estat vallada durant dos anys sinó també als veïns de les cases adjacents. Vam poder estar amb ells, veient-ho. Hi ha problemes d’humitat greus i problemes de possible enderrocament en haver caigut les cases adjacents. Que li demanem a l’Ajuntament? Que actue. L’Ajuntament té una ferramenta per a actuar de forma subsidiària. Si el propietari no enderroca eixes cases que hui són un perill per a Vila-real, ho ha de fer l’Ajuntament i passar-li la factura a eixe propietari. L’alcalde no pot dir “no, si ho fem així, el propietari no pagarà”. Considerar que l’Ajuntament no té capacitat de sanció davant qui estiga fent mal, que és el que està dient l’alcalde, és perdre el control d’un Ajuntament i de les normes que regulen un comportament cívic entre els ciutadans. Per tant, l’Ajuntament ha d’actuar, ha d’enderrocar eixes cases de forma subsidiària i arribar a un acord inclús amb eixos propietaris perquè després allò puga ser com ens van plantejar els veïns. Inclús una zona d’aparcament en eixa zona, com moltes han aparegut en altres zones del poble.

DM: No hi ha cap possibilitat de restaurar o evitar l’enderrocament?
HF: El punt en el qual s’encontra és un semi enderrocament, el que fa que ja no siga una caixa que protegisca les aigües. Quan plou, quan fa vent ja cau completament dins dels ciments de les cases i això va generant xicotets despreniments continus que no han donat cap altra solució que l’enderrocament definitiu.

DM: Seguint amb l’actualitat municipal, podria explicar-nos la seua visió sobre la nova comissió de convivència que busca impulsar l’Ajuntament de Vila-real?
HF: Este és un tema en el qual tots sempre hem d’anar units. Nosaltres, en el seu dia, quan estàvem a l’Ajuntament ja vam prendre mesures per tal de generar una convivència entre el que pot estar de festa i el que no pot i deu descansar. És important que entre totes les parts, entre les penyes, els veïns, les associacions i també el mateix Ajuntament busquem les ferramentes per a fer esta convivència possible. Amb el temps han anat apareixent figures com les penyes de tot l’any. És una cosa que, d’un temps a esta part, ha anat proliferant i això genera ja no un problema puntual en festes sinó un problema continu durant tot l’any. L’Ajuntament ha d’arribar a un acord entre totes les parts per a minimitzar les molèsties que evidentment ara estan existint.

DM: Qui hauria de formar part d’esta comissió? Evidentment els grups polítics, però qui més?
HF: Per nosaltres és indispensable que estiguen les associacions de veïns, els veïns afectats per esta problemàtica, les penyes representant el moviment penyístic de la ciutat, també la Policia Local i els serveis públics. És a dir, no ha de ser una comissió de solucions polítiques, perquè eixes les podríem prendre nosaltres per la nostra banda. Ha de ser una comissió que ha de buscar el consens i l’acord entre les parts. Per tant, és imprescindible que les parts formen part d’eixa unió.

DM: I finalment, m’agradaria parlar dels bous, la caça, i el parany perquè fa poc vau proposar que es realitzara una declaració institucional de defensa d’estes pràctiques. Pensa que estan amenaçades?
HF: Doncs sí. La veritat és que pensàvem que el parany mai podria tenir una amenaça tan greu com la que té i ara desgraciadament la gent no pot caçar i el que caça està cometent un delicte. Desgraciadament, això és una cosa que ha de canviar. I amb els bous està passant també. Amb els bous estem veient declaracions de ministres, com la ministra Teresa Ribera de Transició Ecològica, que va dir clarament que ella advoca per prohibir els bous i la caça, o ministres com José Luis Ábalos, que va dir públicament que tots els que defensem els bous i la caça som uns “casposos”. Tenim Ajuntaments com el de València, amb govern de Compromís i Partit Socialista que han prohibit els bous embolats en les seues pedanies. Per tant, este és el camí que el Partit Socialista, juntament amb el de Compromís, està prenent. Ara, de cara a les eleccions, han volgut protegir-se, però veiem com a allà on han pogut prendre opinió, sempre han pres opinió de part contrària als bous i a la caça. Per això, nosaltres considerem important portar eixa moció com a declaració institucional i desgraciadament no va ser declaració institucional perquè la va vetar així el grup Compromís que va votar en contra en el plenari a donar suport als bous. Ells volen fer creure que no estan en perill, però realment, com he demostrat anteriorment, sí que és veritat que estan en perill.

DM: Tot i això, segueixen havent-hi bous en les festes de Vila-real, sobretot bous al carrer.
HF: Sí, però hem retrocedit. Ara volen fer una normativa més dura. El que persegueixen és acabar ofegant la celebració del bou. Saben que és molt impopular llevar els bous, que darrere hi ha un fort electoral. Per això estan actuant d’eixa manera, et diria jo covard, amagant-se davant de la seua realitat, però el que volen de veritat és poder ofegar el món del bou. Demanar, ser més exigents, que els pobles menuts no tinguen capacitat de poder celebrar festejos per les altes exigències econòmiques i a poc a poc anar fent que la gent s’avorrisca, que es canse o que no puga fer bou. I la postura enfront d’això, jo crec que ha de ser la del Partit Popular, que com estem fent en la Diputació, estem donant facilitats, inclús ajudes econòmiques perquè les penyes puguen seguir una tradició tan nostra com són els bous al carrer.

DM: I més enllà de la mateixa tradició, té un impacte directe el món taurí en l’economia de Vila-real?
HF: S’estimen unes xifres, i no les recorde exactament i per això no vull dir res, unes xifres milionàries les que mou el bou al carrer. I a Vila-real jo crec que tan sols has de preguntar als bars, als restaurants quins són els dies que més afluència tenen d’activitat. Evidentment, el bou al carrer, respecte al cost que té el bou, és el que més repercussió econòmica porta. Darrere del bou hi ha moltíssima gent que ve als “encierros”, que ve a les proves de vaques, que veu el bou embolat i molta gent que roda de poble en poble i això és turisme de proximitat. Són veïns de la Vilavella que venen a Vila-real, veïns de Borriana que vénen a visitar-nos, veïns d’altres pobles que vénen a disfrutar dels bous i que després es queden a dinar o es queden a esmorzar o que fan vida a Vila-real i consumeixen a Vila-real. Per tant, té un impacte econòmic. No llevat del que hi ha darrere evidentment del muntatge de barreres, dels professionals que es dediquen a la medecina relativa al món dels bous, dels ramaders que també a Vila-real i en la província tenim, i de molt bons. Per tant, l’impacte del bou és un impacte important a nivell econòmic.

Leave a Reply

Your email address will not be published.