Parlem amb Begoña Carrasco, portaveu del grup popular a Castelló, sobre l’actualitat de la ciutat.
Diari Millars: Fa poc vam conéixer la dimissió de la ministra de Sanitat Carmen Montón. Què opina sobre esta decisió?
Begoña Carrasco: Doncs la veritat és que cada cop entenc menys la política. La meua opinió és que Carmen Montón hauria d’haver dimitit fa temps, però com a Consellera de Sanitat a la Comunitat Valenciana, a causa de la nefasta gestió duta a terme a la nostra terra que va acabar amb el declivi de la nostra sanitat i, sobretot, en el que afecta a la província i a la ciutat de Castelló amb el desmantellament d’un dels referents de la sanitat espanyola en l’àmbit oncològic i oftalmològic com és el nostre hospital provincial.
DM: Creu que en l’àmbit nacional poden seguir eixint nous casos, noves dimissions del govern nacional?
BC: Doncs la veritat és que són una caixa de sorpreses. Portem cent dies, dos ministres ja dimitits i també una directora general. Per tant, crec que Pedro Sánchez ens oferirà moltes sorpreses.
DM:Parlem ara de política local i dels col·legis de la ciutat. Es necessiten més centres educatius a Castelló o reformar els que ja hi ha?
BC: La veritat és que en política educativa estem exactament en el mateix punt que fa tres anys, quan van arribar els que s’autodenominen “governs del canvi” que venien a canviar-ho tot, a salvar-nos i rescatar-nos a tots.
En la ciutat de Castelló estem en el mateix punt de partida. Fa tres anys que ací no es fa absolutament res en un col·legi, més que les obres xicotetes necessàries de manteniment, com s’ha fet sempre.
A mi m’agradaria recordar que el manteniment dels col·legis és competència municipal i la inversió en infraestructures educatives, és a dir les obres, són competència de la Conselleria. Ací els castellonencs amb els nostres impostos, per la falta de reivindicació del govern local de PSOE i Compromís i per no molestar als seus partits, estem suplint la falta d’inversions de la Generalitat amb xicotetes obres, que són competència de la Conselleria. No s’ha fet ni un sol col·legi més ni tampoc s’ha reformat cap fins al moment.
DM: Des del Partit Popular es va criticar que les obres en el col·legi Sanchis Yago es van fer a càrrec dels pressupostos participatius.
BC: Així és, per açò dic que estan camuflant obres que són competència de Marzá, però com Marzá és molt amic del regidor d’educació, no van a dir res que li moleste. Per tant, al final estem assumint competències que no tindríem per què assumir amb els nostres impostos.
No volem que Castelló siga més que ningú, ni que València, ni que Alacant però menys tampoc. Volem veure en les inversions de la Generalitat el tracte just que ens mereixem.
DM: El Raval Universitari està deixat de costat, educativament parlant?
BC: Doncs jo crec que el barri del Raval Universitari té moltes manques que el “Pacte del Grau”, que nosaltres anomenem el “Pacte del Frau”, va prometre resoldre i que, com en els col·legis, estem en el mateix punt de partida. No solament no hi ha col·legi ni reforma del Vicent Marzá, que és el col·legi del barri del Raval, sinó que tampoc hi ha centre de salut com van prometre que hi hauria. Si hi haguera un govern del PP, hi hauria un col·legi i un centre de salut en el Raval universitari.
DM: Fa poc vam conéixer el tancament de l’escola infantil Sant Vicent Ferrer. Què opina sobre este fet?
BC: El que opine és que és una vertadera llàstima i ho assumisc amb tristesa, amb profunda tristesa, que una institució, com ha sigut la guarderia Sant Vicent Ferrer que ha prestat el seu servei durant 40 anys en la nostra ciutat, haja de tancar-se es una mala notícia. A més, este fet es produeix amb l’incompliment o amb la falta de paraula de l’alcaldessa, que va prometre que la guarderia no es tancaria perquè havia arribat a un acord amb la Generalitat. Per tant, crec que és un nou frau. S’han anat a l’atur set treballadors, i les famílies se senten molt defraudades.
DM: Que s’hauria fet des del Partit Popular per a salvar o intentar salvar l’escola infantil?
BC: Doncs és que no feien falta tants diners. Nosaltres no entenem per què tenen diners per a canviar la creu del parc Ribalta de lloc, ja que van a posar una partida pressupostària per a poder fer-ho, i no hi ha una partida pressupostària per a evitar el tancament de la guarderia.
Podien haver arribat a un acord les tres administracions perquè la guarderia romanguera oberta. Així ha succeït durant 40 anys, fins que han arribat els governs de canvi a rescatar-nos a tots.
DM: Parlem ara del barri de Benadresa. Fa poc es va reunir amb el president de l’associació de veïns i va estar passejant per la zona amb els veïns. Què li van transmetre?
BC: Em van transmetre la seua intenció d’independitzar-se de Castelló per la falta d’atenció, per la falta de compromís, per la falta d’escolta i per la falta de col·laboració del govern municipal del PSOE i Compromís. Ja han arribat a l’extrem de, com se senten totalment marginats i oblidats, dir que volen tenir la seua pròpia tinença alcaldia, per a veure si així almenys poden resoldre problemes tan bàsics com baixar les voreres, posar marquesines en les parades d’autobús, o resoldre els problemes d’accessibilitat en el barri. També tenen problemes d’inundabilitat quan plou. Qüestions bàsiques.
No estan demanant grans inversions al govern municipal, estan demanant qüestions rutinàries i ordinàries que millorarien la vida dels veïns del barri en el seu moment a dia.
DM: Llavors les accions més urgents serien reformes en els accessos, per exemple?
BC: Eixa és una de les peticions que hi ha, però hi ha moltíssimes més. Ja dic, qüestions del dia a dia que són tan fàcils de resoldre com simplement asseure’t a escoltar-los.
DM: Respecte al Pla General d’Ordenació Urbana, al juliol el grup popular va votar en contra i fa poc vam conéixer que es van presentar més de 500 al·legacions. Quin és, al seu semblar, el problema amb el Pla General d’Ordenació Urbana?
BC: Doncs les formes i el fons. Les formes perquè és el document més important de la nostra ciutat dels pròxims 20 anys i s’han deixat a la meitat de l’ajuntament, que som els regidors de l’oposició i per tant la meitat dels castellonencs, sense poder donar la seua opinió.
Crec que haurien d’haver-nos donat cabuda per a què haguérem pogut negociar el que pensem que és millor per a la nostra ciutat. És un document fonamental i crec que encara hi ha democràcia representativa. L’oposició representem aproximadament a la meitat dels ciutadans de Castelló, als que no han deixat opinar en el dibuix d’este document.
Només ho han negociat amb Podem, amb Castelló en Moviment, i es nota la mà de Castelló en Moviment perquè és un document, i ara vaig a entrar en el fons de la qüestió, que deté el creixement, el desenvolupament i les oportunitats de futur de la nostra ciutat.
Hi ha una reducció important del sòl industrial, hi ha una eliminació per complet del pla especial de la Marjaleria, que hauria d’haver sigut actualitzat, però no se li dóna respostes als més de 5.000 habitatges que existeixen actualment la Marjaleria, i té altres problemes com el Crémor. Van a estendre les superilles per tota la ciutat quan per tots és sabut, notori i públic el fracàs absolut de la superilla de Maestria. Els veïns encara estan demanant que els resolguen les deficiències, malgrat els sobrecostos que va haver-hi en les obres.
DM: Llavors cap a on hauria de créixer Castelló?
BC: Castelló hauria de tenir un creixement ordenat i sostenible però un creixement. El que no podem és presentar un Pla General que naix obsolet. Sembla que siga un pla General del segle passat. Estan més mirant el passat, que és el que els sol passar sobretot als socialistes, que cap al futur dels nostres fills.
Hem de projectar una ciutat amb futur, amb creixement, i amb generació d’oportunitats. No pensem que renunciant al sòl industrial ho anem a aconseguir. Les indústries que es vulguen establir en la nostra terra generen llocs de treball, dinamitzen l’economia, i la gent pot pagar les seues factures a final de mes. La gent no vol subvencions, vol llocs de treball per a poder arribar a fi de mes i poder pagar les seues factures.
