La llet materna conté microorganismes beneficiosos per al desenvolupament del sistema immune de les persones nounades.
Rebre menor diversitat bacteriana a través de la lactància materna durant el primer mes de vida s’ha relacionat amb un major risc de desenvolupar al·lèrgies durant la infància.
És la conclusió a la qual han arribat investigadors de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO) i de l’Institut d’Agroquímica i Tecnològica d’Aliments (IATA-CSIC) després d’analitzar la composició, riquesa i diversitat bacteriana de la llet materna de 40 dones al mes del part i després de realitzar els seguiments als nens durant els primers 7 anys de vida per a veure si desenvolupaven al·lèrgies conforme anaven creixent.
“La llet materna és un fluid únic que, a més dels elements nutritius, conté de manera natural bacteris i altres microorganismes que són beneficiosos. És la forma que l’evolució humana ha trobat per a la transmissió de bacteris de la mare al bebè”, ha explicat Alejandro Mira, director del grup de recerca Microbioma Oral de FISABIO-Salut Pública.
El personal investigador ha ressaltat la importància de la lactància materna en els primers mesos de vida per a la salut dels menors: “Els anticossos i bacteris que les mares transmeten a través de la lactància protegixen a les nenes i els nens del risc de desenvolupar certes malalties a través de l’estimulació i maduració del seu sistema immune”, ha indicat María Carmen Collado, investigadora en el IATA-CSIC.
“Hem vist patrons de reconeixement bacterià pel sistema immune diferents entre nens amb al·lèrgies i nens sans, però a causa de la gran variabilitat entre individus no són significatius. Són necessaris més estudis i més evidència científica sobre la relació lactància-microbiota-immunoglobulines i salut”, ha remarcat Collado.
“Les mostres que hem analitzat són mostres de llet materna al més postpart que es van prendre per l’equip de la nostra col·laboradora a Suècia, la immunòloga Maria Jenmalm, al llarg de 7 anys. Han estat congelades a 80 graus sota zero des de llavors, fins que la tecnologia actual, basada en sistemes de microfluídica i de seqüenciació massiva de l’ADN, ens han permès analitzar la composició en bacteris, així com quins bacteris són reconegudes i quins no pels anticossos”, ha afegit Mira.
De fet, els menors que van rebre llet materna amb menor diversitat bacteriana van desenvolupar èczema atòpic, al·lèrgia gastrointestinal, asma, rinoconjuntivitis o urticària als 7 anys d’edat, segons va revelar la recerca. “Observem, per exemple, que els menors al·lèrgics tenien menys varietat d’Estreptococs i més abundància de Pseudomonas i Acinetobacter”, ha detallat Mira.
El descobriment s’acaba de publicar en la revista científica Pediatr Allergy Immunol, i ha estat possible gràcies a tècniques de seqüenciació massiva i de citometria de flux acoblada a separació cel·lular.
