fbpx

Diputaci贸 Castell贸 de la Plana Vila-real Almassora Benicarl贸 Borriana Vall d'Uix贸 Vinar貌s Onda Altres municipis

Investigadors valencians conclouen que nadons alletats amb menor diversitat bacteriana en la llet materna tenen major risc de desenvolupar al路l猫rgies

Investigadors valencians conclouen que nadons alletats amb menor diversitat bacteriana en la llet materna tenen major risc de desenvolupar al路l猫rgies

La llet materna cont茅 microorganismes beneficiosos per al desenvolupament del sistema immune de les persones nounades.

Rebre menor diversitat bacteriana a trav茅s de la lact脿ncia materna durant el primer mes de vida s’ha relacionat amb un major risc de desenvolupar al路l猫rgies durant la inf脿ncia.

脡s la conclusi贸 a la qual han arribat investigadors de la Fundaci贸 per al Foment de la Investigaci贸 Sanit脿ria i Biom猫dica de la Comunitat Valenciana (FISABIO) i de l’Institut d’Agroqu铆mica i Tecnol貌gica d’Aliments (IATA-CSIC) despr茅s d’analitzar la composici贸, riquesa i diversitat bacteriana de la llet materna de 40 dones al mes del part i despr茅s de realitzar els seguiments als nens durant els primers 7 anys de vida per a veure si desenvolupaven al路l猫rgies conforme anaven creixent.

“La llet materna 茅s un fluid 煤nic que, a m茅s dels elements nutritius, cont茅 de manera natural bacteris i altres microorganismes que s贸n beneficiosos. 脡s la forma que l’evoluci贸 humana ha trobat per a la transmissi贸 de bacteris de la mare al beb猫”, ha explicat Alejandro Mira, director del grup de recerca Microbioma Oral de FISABIO-Salut P煤blica.

El personal investigador ha ressaltat la import脿ncia de la lact脿ncia materna en els primers mesos de vida per a la salut dels menors: “Els anticossos i bacteris que les mares transmeten a trav茅s de la lact脿ncia protegixen a les nenes i els nens del risc de desenvolupar certes malalties a trav茅s de l’estimulaci贸 i maduraci贸 del seu sistema immune”, ha indicat Mar铆a Carmen Collado, investigadora en el IATA-CSIC.

“Hem vist patrons de reconeixement bacteri脿 pel sistema immune diferents entre nens amb al路l猫rgies i nens sans, per貌 a causa de la gran variabilitat entre individus no s贸n significatius. S贸n necessaris m茅s estudis i m茅s evid猫ncia cient铆fica sobre la relaci贸 lact脿ncia-microbiota-immunoglobulines i salut”, ha remarcat Collado.

“Les mostres que hem analitzat s贸n mostres de llet materna al m茅s postpart que es van prendre per l’equip de la nostra col路laboradora a Su猫cia, la immun貌loga Maria Jenmalm, al llarg de 7 anys. Han estat congelades a 80 graus sota zero des de llavors, fins que la tecnologia actual, basada en sistemes de microflu铆dica i de seq眉enciaci贸 massiva de l’ADN, ens han perm猫s analitzar la composici贸 en bacteris, aix铆 com quins bacteris s贸n reconegudes i quins no pels anticossos”, ha afegit Mira.

De fet, els menors que van rebre llet materna amb menor diversitat bacteriana van desenvolupar 猫czema at貌pic, al路l猫rgia gastrointestinal, asma, rinoconjuntivitis o urtic脿ria als 7 anys d’edat, segons va revelar la recerca. “Observem, per exemple, que els menors al路l猫rgics tenien menys varietat d’Estreptococs i m茅s abund脿ncia de Pseudomonas i Acinetobacter”, ha detallat Mira.

El descobriment s’acaba de publicar en la revista cient铆fica Pediatr Allergy Immunol, i ha estat possible gr脿cies a t猫cniques de seq眉enciaci贸 massiva i de citometria de flux acoblada a separaci贸 cel路lular.

Leave a Reply

Your email address will not be published.