L’Hospital de Dia de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària de la Fe ha passat d’atendre 12 persones a 24.
L’Hospital de Dia de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària (UTCA) de l’Hospital La Fe ha duplicat el nombre d’atencions a persones amb anorèxia i bulímia durant la pandèmia. Amb les restriccions a la mobilitat derivades de l’estat d’alarma, les pacients van haver de deixar d’acudir diàriament al centre hospitalari per a desdejunar, menjar i berenar. Els controls presencials es van reemplaçar llavors per supervisions telemàtiques.
L’Hospital de Dia de Trastorns de la Conducta Alimentària atén habitualment pacients majors de 14 anys que necessiten una intervenció més intensiva que la proporcionada des de consultes externes, però que no arriben a una situació clínica tan greu com per a requerir hospitalització completa.
Es tracta d’una unitat amb 12 places diàries que acull a pacients derivats d’Unitats de Salut Mental dependents o no del Departament de Salut La Fe. Cada pacient realitza de manera supervisada tres ingestes -desdejune, menjar i berenar- i reben a més atenció psicoterapèutica individual i grupal.
Amb el decret de l’estat d’alarma i les subsegüents limitacions de moviment, la psiquiatra, la psicòloga clínica, el personal d’infermeria i l’auxiliar de clínica de la unitat van optar per convertir l’atenció presencial en assistència via mail i telefònica.
“Per a portar el control, les pacients havien de fotografiar cadascuna de les ingestes que feien a casa i enviar les fotos de l’abans i del després. D’esta manera, quedava constància visual i objectiva de què menjaven”, ha explicat Pilar Arribas, psicòloga clínica.
A més, es va elaborar ad hoc material audiovisual i escrit que servira de suport a les intervencions terapèutiques realitzades tant amb les pacients com amb les famílies.
El sistema va resultar eficaç, i també fiable gràcies “al vincle terapèutic creat tant amb les pacients com amb les seues famílies abans del confinament”, en paraules d’Arribas.
Este esforç del personal i la col·laboració de les famílies va permetre duplicar, durant la crisi sanitària, el nombre d’atencions a l’Hospital de Dia de la UTCA, que van passar de 12 a 24.
En la seua majoria de pacients amb anorèxia i bulímia són dones joves amb predisposició genètica. Les persones afectades solen compartir també tendències al perfeccionisme, a l’hipercontrol i insatisfacció amb el seu cos, segons ha explicat el Cap de Secció de Psiquiatria Infantojuvenil i Trastorns de la Conducta Alimentària en La Fe, Luis Rojo.
Intervenen, doncs, factors genètics, biològics, psicològics, socials i culturals i són molt difícils de tractar: “El 60% dels casos es cura o millora ostensiblement amb tractaments que poden durar entre un i quatre anys, però un 30% es cronifica”, ha afegit Rojo.
La desnutrició derivada d’estos trastorns mentals pot desencadenar complicacions físiques molt greus (alopècia, atròfies musculars, pèrdua de peces dentals o complicacions cardiològiques severes) i altres manifestacions psiquiàtriques com a conductes autolesives o tendència al suïcidi.
En este sentit, ha advertit Rojo, convé recordar que es tracta de patologies mentals greus i no s’ha de culpabilitzar ni a les afectades ni a les seues famílies: “La responsabilitat implica una intencionalitat i ací ningú té intenció que una persona emmalaltisca”, ha conclòs.
