Es tracta del cens hivernal d’aquesta espècie d’au marina més pobre dels últims 12 anys
El cens hivernal de corbes marines grosses (Phalacrocorax carbo) en dormidors habituals del paisatge protegit de la desembocadura del riu Millars ha sigut un dels més escassos des de l’any 2005. La guarderia rural encarregada de realitzar el registre de l’espècie tan sols ha pogut comptar 21 exemplars. Els guardes abans d’escometre el cens oficial fan diversos seguiments diaris per a localitzar els dormidors. Una vegada han descobert els arbres on les aus descansen es planifica el cens. Els responsables de realitzar-lo entren sigil·losament als llocs de descans i compten amb detall cadascun dels exemplars. El cens de corbes marines grosses s’ha realitzat durant 4 dies seguits, entre les 17.15 h i les 18.00 h, moment precís en què les aus després de tot un dia d’activitat es retiren per a descansar. Les corbes solen triar arbres localitzats a les goles com a lloc per a passar la nit. Fa uns anys la corba marina grossa era una au únicament hivernant, però des de fa poc de temps s’ha establert com a reproductor principalment en embassament de l’interior. Les corbes marines són especialistes pescadores que estan en expansió a tota Europa. Aquesta gran destresa que mostra l’au per a pescar peixos, alguns d’interés comercial, ha fet que siga perseguit i a voltes odiat en alguns països del nord d’Europa. Al Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades apareix com a au d’Interés Especial.
Un cens escàs
El cens hivernal de la corba marina grossa es realitza a la desembocadura del Millars des de l’any 2005. Aleshores es van comptar 65 exemplars. Enguany la davallada de l’espècie en els dormidors del paisatge protegit de la desembocadura del riu Millars encara no té una explicació clara. Caldrà esperar a nous censos d’anys vinents per a comprovar si l’escàs nombre d’exemplars d’enguany és una excepció o està passant alguna cosa important amb aquesta au marina gran, de presència feixuga i color negre.
