Jordi Tàrrega i Sangüesa és membre de la comissió sectorial socioeducativa de Compromís per Castelló.
“L’ajuntament avaluarà l’impacte de les propostes culturals, de lleure, informatives, publicitàries i de qualsevol altra mena, així com les de les realitats que els infants i els joves reben sense cap mediació. Arribat el cas, emprendrà sense dirigismes, accions que donin lloc a una explicació o a una interpretació raonables. Procurarà que s’estableixi un equilibri entre la necessitat de protecció i l’autonomia pel descobriment. De la mateixa manera, proporcionarà àmbits de formació i debat que incloguin l’intercanvi entre ciutats amb la finalitat que tots els seus habitants puguin assumir plenament les novetats que les ciutats generen”.
Aquest és el contingut del punt 13 de la Carta de Ciutats Educadores, el primer de l’apartat “Al servei integral de les persones”.
Potser és el punt (o si més no un d’ells) més difícil d’assolir o de complir, la dificultat es troba sobretot en que s’estableixi un equilibri entre la necessitat de protecció i l’autonomia per descobriment. On acaba l’autonomia a la qual té dret la nostra infantesa i joventut i on comença la necessitat de protecció, i viceversa.
És una obligació, i hauria de ser una prioritat, de les ciutats i de la societat que la infantesa i el jovent pogueren decidir amb total llibertat què fer i com fer-ho en el seu temps lliure, i fins i tot que fores escoltades també en els àmbits educatiu i familiar. Però, sense caure en situacions absurdes, com posar a l’abast de xiquetes i xiquets continguts que no poden analitzar críticament, per la seua edat, i que, per tant, consumiran i assumiran de forma totalment automàtica.
I això que estem comentant afecta molts àmbits de la nostra vida quotidiana: mitjans de comunicació, xarxes socials, materials educatius, jocs i videojocs, i, sobretot l’omnipresent publicitat, l’explícita i la subliminal.
Em sorprèn i em preocupa, per exemple, el consum de les anomenades begudes energètiques entre la població jove, cada cop en edats més primerenques, sembla com si fossin innòcues quan la veritat és que poden ser tant o més nocives que les begudes alcohòliques amb les quals sembla que la societat i les autoritats sí que estan ja un poc conscienciades. Ens trobem cada dia amb major freqüència amb casos d’intoxicacions per taurina i cafeïna (presents en aquestes begudes) i amb afeccions mentals que semblen estar desencadenades o accentuades pel consum de les mateixes.
Ja es comencen a donar passos, molt tímids, és cert, perquè les pressions dels grans grups empresarials que les fabriquen i distribueixen sobre el poder polític són descomunals, amb les begudes ensucrades, amb l’alcohol, tot i ser una droga socialment acceptada (com el tabac), cada cop hi ha més consciència social i política. A veure quan se’ns obren els ulls amb les begudes energètiques, autèntic verí per a una població cada dia més afectada per dèficits atencionals i hiperactivitat, entre altres patologies, i que poden estar-hi directament relacionades.
