Avui 12 de juliol celebrem el Dia de la Justícia Gratuïta i el Torn d’Ofici, per ser la data d’aniversari de l’entrada en vigor de la Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta, primera norma que va desenvolupar el dret fonamental reconegut en la Constitució Espanyola de 1978.
El dret a l’assistència jurídica gratuïta ve reconegut concretament en l’article 119 de la Constitució Espanyola i és un dret fonamental dels ciutadans. Aquest dret ve regulat en la Llei 1/1996, de 10 de gener, d’Assistència Jurídica Gratuïta. És necessari dignificar la situació en la qual treballen els lletrats del Torn d’Ofici, els qui, sovint, es veuen obligats a treballar en precàries condicions.
Per garantir el bon funcionament del Torn d’Ofici i la dignitat de la professió d’advocat, així com per defensar de la millor forma possible els interessos dels ciutadans i ser veu dels més desfavorits és necessari que els polítics i l’Administració Pública dotin amb fons suficients per poder prestar aquest servei. Es fa absolutament imprescindible col·laborar tots junts per garantir la continuïtat del servei d’assistència jurídica gratuïta i torn d’ofici, i d’aquesta manera vetllar pels drets i interessos dels col·lectius socials més desfavorits.
No és assumible, ni coherent, ni acceptable que calgui esperar al Fons de Liquidació Autonòmic, per saldar el “deute” amb els Col·legis d’Advocats, en concepte de deutes per Torn d’Ofici als col·legiats.
Es tracta d’una despesa pública, del que se sap, a consciència i des del moment previ a aprovar els pressupostos, de la seva existència i necessitat, per la qual cosa cal pressupostar-ho a consciència i no, com sovint succeeix, per sota de la despesa real necessària perquè el servei funcioni.
És inadmissible que els lletrats del Torn d’Ofici triguin una mitjana de 7 mesos a cobrar els seus honoraris per les actuacions realitzades en assumptes de patrocini gratuït.
El sistema és trimestral, per tant, en si mateix ja no ve remunerat a mes vençut. Però si a això, li afegim que els trimestres no s’abonen puntualment, els retards són absolutament inassumibles perquè els lletrats i les seves famílies puguin viure amb dignitat. No oblidem que, estem parlant d’una professió, d’un treball que ha de ser degudament remunerat, però sobretot, ha de ser-ho dintre del termini i en la forma escaient, i que, igual que tot treballador cobra i així ha de ser, a final de mes; així com els diputats, regidors, alcaldes i altres membres de la classe política, tots els mesos, religiosament, reben el seu salari. Per no oblidar-nos dels professionals sanitaris o aquells que es dediquen a l’educació. No és acceptable, ni coherent, que en el cas dels lletrats, la demora sigui de mesos. És intolerable demanar un esforç tan gran als professionals de la justícia que donen veu a qui menys té i els qui també tenen necessitats i obligacions a les quals han de fer front.
No és de justícia que sempre es demani l’esforç al mateix col·lectiu, tan necessària i important és la sanitat pública, l’educació pública i altres serveis públics que gaudim, com l’és la justícia. Máxime en un Estat social i democràtic de dret com l’és Espanya.
Especialment en el dia d’avui, em sembla important i essencial reivindicar la dignitat i l’esforç de tots els professionals que defensen, lluiten i treballen diàriament pel torn d’ofici, i per tots els ciutadans més vulnerables i necessitats de defensa. Gràcies i enhorabona a totes les persones que fan possible prestar aquest servei a la ciutadania. Amb el vostre esforç i sacrifici feu d’aquest món un lloc millor i més just.
