Óscar Clavell López és llicenciat en història per la Universitat de València, ha sigut alcalde de la Vall d’Uixó i diputat al Congrés durant la passada legislatura. Ara es presente a la reelecció com a cap de llista pel PP a la província de Castelló.
Diari Millars: Vosté va ser diputat durant la pesada legislatura. Quines coses destacaria d’esta etapa?
Oscar Clavell: Doncs destacaria dues fases, d’alguna manera, dues etapes. La primera, d’un govern del Partit Popular, de creixement econòmic, de creació de llocs de treball, de 500.000 llocs de treball a l’any, d’augment de les pensions; per exemple, un 8% és de viudetat, un 3% les mínimes, i un 1,6% les generals. Estem parlant d’una època de molta inversió en infraestructures, sobretot que afectaven i beneficiaven a la nostra província. També estic parlant d’inversió en regeneració de la costa. El que estic fent és un resum de l’últim pressupost que hi ha aprovat, el del 2018, que va aprovar el Partit Popular, el senyor Mariano Rajoy, president del govern en els vots en contra del Partit Socialista. L’altra etapa, la segona etapa d’esta legislatura, ha sigut la moció de censura; la moció de censura de Pedro Sánchez en tots els seus socis, en els proetarres de Bildu, en els independentistes catalans, i en els populistes de Podemos que han suposat buscar uns companys de viatge molt perillosos i que avui en dia hem vist el resultat de tindre estes companyies.
DM: També ha sigut alcalde de la Vall d’Uixó. Què li agrada més, la política local o la nacional?
OC:Són molt diferents, però és de veres que la política local és una gran escola. La política local hauria de ser una etapa de la política imprescindible. Qui arribe a un càrrec polític superior a la política local hauria d’haver passat per un ajuntament, bé com a regidor o com a alcalde, perquè el que passa per un ajuntament, el que coneix un ajuntament sap perfectament del que estem parlant. S’ha de ficar cara als problemes, s’ha atendre a les gents, la sensibilitat. La humanitat, per dir-ho d’alguna manera, és diferent pel que ha tocat un ajuntament del qual no l’ha tocat.
DM: Però amb quina estructura es pot ajudar més a les persones?
OC: Són diferents, són diferents, perquè una política local és el dia a dia, és el problema diari del ciutadà, que s’ha trencat una paperera, o un banc o no funciona la llum o té algun problema amb el veí o el que borden els gossos de la casa del costat. És el dia a dia, són set dies a la setmana, 24h al dia. Potser les conseqüències de la política general, de la política nacional es veu més a mig o llarg termini, no tant com en un ajuntament que és més a curt termini, però en definitiva són dues polítiques, dos camins de la política diferents que han d’estar interconnectats per descomptat, però insistisc, la política local és molt més directa i arriba molt abans al ciutadà que la general.
DM: Dos formes de fer política que busquen solucionar problemes. Quins són els principals problemes dels castellonencs?
OC: El principal problema dels castellonencs, igual que el de la resta d’espanyols és l’atur, la falta de treball, i l’únic que ha demostrat saber crear treball en este país és el Partit Popular i no en una ocasió sinó en diverses ocasions, i sempre que ha governat el Partit Socialista o l’esquerre en general ha significat l’augment de l’atur i de la desesperació dels ciutadans. El Partit Popular, primer amb Aznar va crear 5 milions de treball nous, i després amb Rajoy va crear 3 milions de llocs de treball nous. Zapatero, per exemple, va destruir quasi 4 milions de llocs de treball. Jo crec que és el resum de què significa lluitar contra l’atur, crear unes polítiques actives de treball, que acaben amb l’atur, o com a mínim el reduïsquen el màxim possible.
DM: I quines mesures es podrien dur a terme per a reduir l’atur?
OC: Per exemple, la reforma laboral és el que ha suposat que es creen eixos milions de llocs de treball nous. Pràcticament, el 90% de l’atur creat en l’època de Zapatero va ser destruït en l’època de Rajoy. Rajoy va recuperar, per dir-ho d’una altra manera, el 90% dels llocs de treball perduts en l’època del PSOE, de Zapatero. Eixa reforma laboral, de les polítiques laborals, que tant l’esquerre com altres sectors polítics han demostrat i han criticat tant, avui dia encara no ha sigut derogada segons prometia Pedro Sánchez en arribar a la Moncloa. El seu resultat s’obtindrà. Per tant, jo crec que les polítiques actives de treball, eixes reformes laborals, que en un primer moment va fer Aznar i després Rajoy en els diferents governs del Partit Popular són els que han donat eixe bon resultat. Però sobretot els empresaris, que són els que creen llocs de treball, cal deixar-los fer, no se’ls ha d’obligar, no se’ls ha de ficar impediments, problemes; tot el contrari, cal deixar-los fer, cal deixar-los treballar, que ells ja saben com actuar.
DM: Llavors s’ha de reduir la regulació en matèria d’ocupació o hi ha alguna mesura que vostè tinga en ment o alguna via per a poder crear més ocupació?
OC: Hi ha que potenciar els sectors productius i parlant de la província de Castelló, territoritzant la qüestió, estem parlant, per exemple, de qüestions del pressupost del 2018, insistisc, l’últim pressupost aprovat per un govern del Partit Popular, de Mariano Rajoy, i amb els vots en contra del PSOE, i que ara el PSOE està demostrant, per exemple, les infraestructures. És importantíssim que tinguem bones comunicacions perquè els nostres productes siguen competitius, finalitzar l’A-7, la 232, el corredor Mediterrani o per exemple, un altre sector econòmic molt important de la nostra terra és el turisme. Hem de regenerar la nostra costa. La nostra costa ha de ser atractiva per als turistes i que vinguen turistes, no només nacionals sinó europeus i mundials, per a poder disfrutar de la nostra costa, que és meravellosa, o per exemple, l’agricultura. No podem permetre, que una vegada més, com ha passat esta temporada passada, les nostres taronges, és eixe hort que creem en els nostres tarongers, es quede penjant en els arbres o fent una catifa a terra. Per tant, el govern d’Espanya que té ferramentes per a poder aplicar eixa defensa dels nostres cítrics, ha d’aplicar-los, diga’s clàusula de salvaguarda, o aplicar les mateixes condicions als productes de tercers països que venen a Espanya.
DM: Llavors ha tret el tema de les taronges per a que tinguen, bé, perquè estan competint amb les taronges de Sudàfrica. Tindrien que tindre alguna mesura de protecció, de privilegi, i per davant de les taronges sud-africanes?
OC: No estic parlant de privilegis, estic parlant d’igualtat de condicions. Així, el lliure comerç al final significa que tant els nostres productes com siga la taronja, puguen eixir fora. Que la nostra taronja es puga vendre a Holanda, Alemanya o els Estats Units també significa que productes d’altres països vinguen a Espanya. Això és el lliure comerç. Però el que si hem d’exigir és que competisquen en les mateixes condicions. Per exemple, el tractament fitosanitari. Això suposa un encariment del nostre producte. Eixes taronges que vénen d’altres països també han de tindre els mateixos controls fitosanitaris que suposen un encariment del producte, i que competisquen en les mateixes condicions, perquès estic segur que si les taronges valencianes competeixen en iguals condicions amb taronges que vénen d’altres països, la taronja valenciana sempre guanyarà perquè és la millor del món. I sempre, dins d’eixe lliure comerç, existeix la clàusula de salvaguarda. Què és la clàusula de salvaguarda? És una ferramenta que el govern d’Espanya pot aplicar i li ho permet la Unió Europea. És a dir, quan el nostre producte, en este cas la taronja, estiga en risc per la penetració d’altres productes de tercers països, el govern espanyol podria tancar les fronteres a eixe producte i salvaguardar, valga la redundància, el producte espanyol o valencià en este cas.
DM: Parlem d’economia. La Comunitat Valenciana necessita un millor finançament?
OC: Per descomptat que sí. El Partit Popular ha defensat un millor finançament des del primer dia. El finançament autonòmic actual valencià, que és injust, el va aprovar Rodríguez Zapatero, és a dir, el Partit Socialista, en els vots en contra del Partit Popular ja en el seu dia. Després ha governat el Partit Popular en Espanya i el Partit Popular de la Comunitat Valenciana ha estat mantenint eixa opinió d’estar en contra, del finançament autonòmic que considerem injust igual que ara. L’únic que ha canviat com a veleta, segons el govern del govern central, segons el color del govern central, és el Partit Socialista i Compromís que és on es governa ara en la Comunitat valenciana. Per descomptat que demanem. Sempre hem demanat, demanem i demanarem un finançament just per a tots els valencians.
DM: I finalment, si el PP hagués de pactar per a poder arribar al govern, després d’estes eleccions, quins serien els límits que posaria per acceptar pactar amb un partit o un altre?
OC: El Partit Popular és un partit polític guanyador. És un partit que ix a guanyar les eleccions i les guanyarà el pròxim diumenge, tant a escala nacional com a escala autonòmica. És veritat que l’època de les majories absolutes s’ha quedat molt enrere, s’ha quedat ja en la prehistòria de la democràcia, per dir-ho d’alguna manera. I el que és normal i el que tot apunta és que hagin d’haver pactes, pactes per a poder governar, i el Partit Popular estarà disposat a pactar sempre respectant el seu projecte, el seu programa i els seus principis i els seus valors. I per descomptat jo estic segur que s’arribarà a un acord per a donar als espanyols i als valencians el govern que es mereixen.
DM: I quins serien eixos límits, eixes línies vermelles que dirien “això no ho anem a acceptar”?
OC: Tot el que beneficia a la societat, tot el que beneficia als espanyols serà benvingut per al Partit Popular i el Partit Popular, si els números donen, perquè primer han de donar els números tant a escala nacional com a nivell valencià, a escala autonòmica, i això ho han de dir els ciutadans en el pròxim diumenge, dia 28 d’abril; si els números donen d’una possible coalició de dos o més partits sempre serà respectant el projecte. El projecte polític del Partit Popular, el programa polític és públic, és notori, tot el món el pot conéixer, sap què és el que crea eixa prosperitat, eixe progrés, eixe abans en l’economia, en la societat, en la cultura i inclús en el règim democràtic, i per tant jo crec que els límits és el nostre programa.
