fbpx

Diputaci贸 Castell贸 de la Plana Vila-real Almassora Benicarl贸 Borriana Vall d'Uix贸 Vinar貌s Onda Altres municipis

驴Es legal desnonar a una fam铆lia? – L’opini贸 de M陋 Teresa Roig

驴Es legal desnonar a una fam铆lia? – L’opini贸 de M陋 Teresa Roig

Consulta l’informe de SGR Abogados sobre la inviolabilitat del domicili

L’art. 18.2 de la Constituci贸 Espanyola reconeix la inviolabilitat del domicili en els seg眉ents termes: 鈥淓l domicili 茅s inviolable. Cap entrada o registre podr脿 fer-se en ell sense consentiment del titular o resoluci贸 judicial, excepte en cas de flagrant delicte鈥. A aquests efectes, cal matisar qu猫 s’ent茅n per domicili, s’ha vingut manifestant reiteradament que el concepte domicilie abasta tots aquells espais f铆sics on els ciutadans viuen o poden viure i on ja siga solament, amb la seua fam铆lia o amb qui vulga, poden exercir lliurement el seu dret de privadesa desplegant les diferents activitats d’estada i oci. Assimilant-se el concepte de domicili d’un particular al d’estatge.

Per la seua banda, l’art. 554.2潞 de la Lecrim., defineix el domicili com 鈥渓’edifici o lloc tancat, o la part d’ell destinada principalment a l’habitaci贸 de qualsevol espanyol o estranger resident a Espanya i de la seua fam铆lia鈥. Al seu torn, la Jurisprud猫ncia del Tribunal Constitucional concep el domicili com 鈥渁quell espai en el qual un individu viu sense estar subjecte necess脿riament als usos i convencions socials i exerceix la seua llibertat m茅s 铆ntima鈥, o 鈥渜ualsevol espai f铆sic que servisca de refer猫ncia per a l’exercici de les funcions vitals m茅s caracter铆stiques de la intimitat鈥.

脡s a dir, el tret essencial que caracteritza al domicili resideix en l’aptitud per a desenvolupar en la seua esfera la vida privada i en la seua destinaci贸 espec铆fica a tal desenvolupament, encara que siga eventual. A莽貌 vol dir que la seua destinaci贸, finalitat o 煤s constitueix l’element fonamental per a la delimitaci贸 dels espais constitucionalment protegits, de manera que, a priori, s贸n irrellevants extrems tals com: la seua ubicaci贸, la seua configuraci贸 f铆sica, el seu car脿cter moble o immoble, l’exist猫ncia o tipus de t铆tol jur铆dic que habilite el seu 煤s, o, finalment, la intensitat i periodicitat amb la qual es desenvolupe la vida privada en el mateix.
Per la seua banda, el Tribunal Suprem ent茅n per habitada 鈥渆l lloc destinat a l’habitaci贸 d’una persona, lloc tancat on es resideix i se satisfan les condicions de vida 铆ntima de la llar familiar, al com no es pot accedir, ni contra la voluntat de l’habitant ni per for莽a ni per intimidaci贸鈥, o 鈥渜ualsevol lloc, qualsevol que siga la seua condici贸 i caracter铆stica, on viu una persona o una fam铆lia, siga pr貌piament domicili o simplement resid猫ncia, estable o transit貌ria鈥, o 鈥渁quells llocs en els quals, permanent o transit貌riament, desenvolupe l’individu esferes de la seua privadesa allunyades de la intromissi贸 de tercers no autoritzats. Espai concret destinat a les necessitats higi猫niques o vitals鈥.

Una vegada hem aclarit aquest extrem, passem a analitzar si el procedir de la dotaci贸 policial es va ajustar o no a dret i si va ser o no concorde a la legislaci贸 vigent.

En primer lloc, matisar que estem davant un sup貌sit d’usurpaci贸 de b茅ns immobles de l’article 245.2 del Codi Penal, el qual diu: 鈥淓l que ocup茅s, sense autoritzaci贸 deguda, un immoble, habitatge o edifici ali茅聽que no constitu茂squen habitada, o es mantingu茅s en ells contra la voluntat del seu titular, ser脿 castigat amb la pena de multa de tres a sis mesos鈥; aquesta modalitat d’ocupaci贸 茅s pac铆fica i es refereix a habitatge deshabitat. Doncs b茅, l’art. 96.3. de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de R猫gim Jur铆dic de les Administracions P煤bliques i del Procediment Administratiu Com煤 estableix que: 鈥淪i f贸ra necessari entrar en el domicili de l’afectat, les Administracions P煤bliques hauran d’obtenir el consentiment del mateix o, en defecte d’a莽貌, l’oportuna autoritzaci贸 judicial鈥. En relaci贸 amb est, assenyalar que l’art. 558 de la Llei d’Enjudiciament Criminal exigeix que: 芦L’acte d’entrada i registre en el domicili d’un particular ser脿 sempre fundat, i el Jutge expressar脿 en ell concretament l’edifici o lloc tancat en qu猫 haja de verificar-se, si tindr脿 lloc tan sols de dia i l’Autoritat o funcionari que els haja de practicar禄.

A difer猫ncia del sup貌sit de la violaci贸 de domicili, regulat en l’art. 202 del CP, que t茅 per objecte l’ocupaci贸 de casa habitada respecte de la qual no hi ha voluntat d’abandonar. Cas aquest excepcional en el qual si que cap l’actuaci贸 policial que no requereix d’autoritzacions provinents del jutjat, vegeu ordre judicial. En aquest cas, la policia t茅 potestat per a derrocar la porta si f贸ra necessari.

En conclusi贸, si entengu茅rem que estem davant un cas de violaci贸 de domicili, podria dir-se que l’actuaci贸 policial es va ajustar a dret i es va procedir diligentment. No obstant a莽貌, si entenem que es tracta d’un sup貌sit d’usurpaci贸 de b茅ns immobles, que 茅s m茅s aviat el que sembla, de cap manera podem acceptar el procedir de la policia, que, si b茅 茅s cert, pot arribar a ser comprensible, no cal acceptar i permetre la limitaci贸 i inger猫ncia en un dret constitucional com 茅s el de la inviolabilitat del domicili.

IMAGEN TAMA脩O CARN脡

M陋 Teresa Roig Fern谩ndez 茅s advocada de professi贸 i mediadora per convicci贸, socia fundadora de SGR Abogados. 脡s una ferma defensora dels Drets Humans. Est脿 especialitzada, entre altres mat猫ries, en Dret de Fam铆lia, Nul路litats matrimonials, aix铆 com Menors, Viol猫ncia de G猫nere i Dret penal. T茅 despatx obert en la ciutat de Val猫ncia i exerceix la professi贸 en diversos partits judicials.
teresaroig@icav.es
http://www.sgrabogados.com/

Leave a Reply

Your email address will not be published.